En blanc i negre

Ara mateix ho veig tot en blanc i negre...

Potser que esperi a dimecres ... Per posar-hi algunes notes de color?

No s'em dona be esperar... però no tinc més remei. El que esta fet, esta fet.

Em cal relaxar la ment, crec que m'en vaig a dormir. Els nervis em deixen "kao"

Demà serà un altre dia.

Un detallàs de la Carme!

Cada cop que entro en el blog de la Carme, la veritat, és que en surto encantada de mirar els seus dibuixos.

També el meu company el mira, i en surt encantat.

Fins que un dia, em va dir, que li enviés el "seu" Renault 10.

Un cotxe al qual li te una gran afició (que jo a vegades no puc entendre, però que respecto)

Cada dos per tres, demanant com un nen, que li enviés el cotxe... I jo fent-me la despistada i treient-me'l de sobre. Amb la idea, que aprofitant que s'acosta Sant Pere, seria un bonic detall, un detall que podria fer la Carme.

Fer-n'he un dibuixet dels seus a partir d'unes fotos que jo li enviés.

I així ha sigut.

I vet aqui els resultats!

Haig de dir, que ens han agradat molt!

Són molt graciosos!!!

I per això des d'aqui aprofito per donar-te les gràcies Carme!!!

Els teus dibuixos són realment originals!!!

Per cert, vull afegir una cosa!!!

Recordeu allò de "valorar les petites coses"???

Doncs resulta que ahir a la nit, mentres obria el correu i mirava el que m'havia fet arribar la Carme, teniem la tele posada, i feien un programa sobre les "grans riqueses" que tenen certs personatges. Des de la tia millonaria que es gastava 15.000€ per fer-se un golf al jardí, fins el tiu que anava a Marbella, pagava 1800€ en botelles de cava, i acabava llençant-les amb pistoles d'aigua... Passant per una fira que fan a Perelada, on tots els mafiosos i ricatxons es troben, buscant Tot plegat, a mi em va semblar patètic!!!!

Gent carregada de diners, però gent buida!!!

Mentrestant, jo arrencava el meu somriure veient el que la Carme havia dibuixat expressament per nosaltres... i pensava que segurament, aquells personatges "pastosos", per molts diners que tinguèssin, no podrien gaudir com jo (com nosaltres), de totes aquestes petites coses, que ens fan cada dia la vida més agradable!!!! I us asseguro, que no els canvio el lloc!

Com que entrem gairebé en cap de setmana,

HAVE A NICE WEEKEND!

(dilluns tinc el meu últim exàmen d'anglés,

així, que faré colzes tot el cap de setmana!

SIGUEU BONS/ES!!!!

Concierto de Aranjuez

Per relaxar-se ...
Per gaudir d'aquesta dolça melodia...

Sobretot, per GAUDIR!

La llei de l'embut

Segons Viquipèdia: Un embut és un estri amb forma de con buit invertit acabat amb un tub en el seu vèrtex, que s'empra per transvasar líquids dins d'un recipient de boca estreta.
Al laboratori químic l'embut ha evolucionat amb el temps dissenyant-se embuts amb formes diferents per emprar-los en procediments més sofisticats que el simple transvasament de líquids.

Però no diu res, de la Llei de l'embut!!!!

Veig que us l'haurè d'explicar jo.

La llei de l'embut s'aplica crec jo, en moltes empreses de l'actualitat, i qué significa aquesta llei? Doncs molt senzill, veieu la forma d'aquest objecte?

Els que estan a dalt (caps, coordinadors i demés "privilegiats") gaudeixen de la boca ample. És a dir, l'aplicació de lleis i normatives internes, es compleixen relativament. Això sí, d'imposar-les, sí que en saben, però no pas de complir-les.

Els que estan en la part baixa d'aquest embut, (la resta de pringats=treballadors) tenen el pas estret. I que significa? Doncs precisament tot això. Les lleis s'han de complir fil parranda, has de fer la feina que suposadament hauria de fer els que estan en la part alta de l'embut, i a sobres, t'has de callar la boca, en sentir i veure certes accions i reaccions davant del personal, que si tinguèssin un mínim de seny, ni tant siquiera s'atrevirien a fer. I aqui la meva exclamació, (amb perdó del personal lector!) QUINS CULLONS!!!!

Hi ha dies més difícils que d'altres, on haver d'acceptar algunes situacions que es produeixen, s'em fa realment difícil. I s'em fa realment difícil haver de mossegar-me la llengua!!!!

Hi ha dies que ho engegaries tot a rodar, i els engegaries a prendre.... per...c.... a prendre aire!!!

Bufffff.....Que hi farem!!!!

Per llepar-se els dits...

Bacallà amb samfaina

Us posarè la recepta, tot i que pel que fa els ingredients, va a gust. A mi per exemple, m'agrada molt la ceba i el pebrot vermell, per tant, li en poso força quantitat. Hi ha qui li posa pebrot verd, jo no.

En una paella amb l'oli ben calent, fregirem el bacallà, prèviament enfarinat. Un cop fregit, el retirarem i el reservarem.

En una paella, posarem a coure amb una mica d'oli, 4 cebes grans tallades en trocets petits (jo les faig servir tendres), 1 pebrot vermell també tallat a daus petits, 1 albergínia a daus petits, 1 carbassó també tallat a daus. Taparem la paella, i ho deixarem coure a foc lent, anant remenant de tan en tan. Mentrestant, ratllarem uns 4 tomàquets madurs. I un cop la barreja d'hortalises estigui cuita, hi tirarem el tomàquet per a que es sofregeixi. Hi afegirem un polsim de sal i deixarem que quedi tot ben barrejat i cuit.

En una cassola de fang, hi posarem el bacallà i tota la sanfaina pel damunt.

Abans de servir, a mi m'agrada posar la cassola cinc minutets al forn, però això va a gust.

I llestos, un plat nutritiu i per sucar-hi pa...

Ummmm...

M'encanta sucar pa en la samfaina!!!!

Galicia

Doncs sí, he estat aquests tres dies a Galicia, en una mini escapada...

La veritat és que ha sigut el primer viatge de l'any. Altres anys, posava el "turbo" i no parava d'anar amunt i avall. Aquest any, potser per la crisi, vaig amb el fre de ma posat. I ara ja m'estaré quieteta fins a les vacances d'estiu.

Galicia, mar, paissatges verds, rutes descobrint noves imatges, noves olors, nous sabors. Un temps genial, malgrat la boira del primer dia a la Coruña, aquesta no va impedir que fèssim una visita a l'Aquarium...Dir que tot i que va ser bonica la visita, en certa manera, em va saber greu veure els animalons fora del seu habitat natural. No sé, tants peixets allà dins nedant sense rumb, per un moment, vaig pensar que era com estar entre barrots, com en una presó.

És clar, que tampoc es ser massa sincera, perque aquells animalons allà tancats, instants després eren presentats en forma de mariscada, i no els vaig fer pas cap lleig... Tot plegat una hipocresia? O una contradicció inexplicable?

Curiositats. Vaig veure la presentació de tots aquest caps d'all d'aquesta manera tan curiosa...Sempre hi ha coses per veure ... diferents i noves als nostres ulls.

Sense horaris, i disfrutant de cada moment. Dir, també que varem donar en el clau, pel que fa a l'allotjament que vull recomanar-vos. Va donar la casualitat que estavem sols, i varem gaudir de la tranquilitat del lloc al màxim. Llevar-se amb els ocells i el croar de les granotes, és una sensació fantàstica! Des d'aqui també, vull agrair l'hospitalitat de la Belen, la propietaria, que ens va tractar com a anfitrions en tot moment. Si voleu més informació: aqui

Així que, han sigut dies per gaudir, de totes aquestes coses i sobre tot per estar prop del mar...

Es pot demanar alguna cosa més?

Amb tan bon rotllo, se'm va quedar aquesta cara de felicitat.. A veure quan de temps tardo en deixar-la de tenir!!! (Sort que demà ja és dijous! je,je,je)

Per cert, a més vaig fer deures i vaig pensar en algun de vosaltres, i sinó, mireu, mireu.. Trucadors