Abandonant aficions...

Aixxx... Em sap greu.. Això és el que em dic a mi mateixa!!!

No vull deixar de fer totes les coses que m'agraden fer... però últimament, no sé que coi em passa que no hi ha manera de centrar-me....

Em quedo algunes tardes, autista mirant les musaranyes... i no hi ha manera de posar fil a l'agulla.

No estic pas desmotivada... No és la qüestió, crec... però suposo que ha d'haver moments per tot....

No treballo la meva llana... el bolso que vaig començar a fer, crec que ja li comencen a sortir teranyines.... Tinc pendent alguna trobada amb alguna amiga... i no trobo el moment, per quedar....

Em volia presentar a un concurs fotogràfic... i encara tinc pendent de descarregar les fotos a l'ordinador...

Haig d'escriure aqui, i és que em ve de gust... però no ho faig... penso que si segueixo així aviat sortirà el meu blog en algun racó , i em sap greu, sí... però que haig de fer... Amés estic deixant de llegir tota l'actualització dels vostres blogs, que fa dies que no em passo per casa de cadascú de vosaltres.... I això em sap greu... però tot i així segueixo sense fer-ho....

Tinc un llibre que llegir i encara no he passat de la primera pàgina....

I de debó,... diria allò de NO TINC GANES DE FER RES!!! Que fort no???

Això sí, una cosa que he fet aquests dies ha estat donar-me d'alta al Facebook.. Sí, jo, la que deia que no les tenia totes... i que passava d'aquest nou invent...

I mira, ara, ves per on.... Ha començat a sorgir gent del meu passat... Gent de l'EGB... que ens hem "emperrat", en trobar a tot el grup de 44 persones que erem... Sembla impossible...

Però gent que coneixes i que fa segles que no veus, i de cop i volta, et diu.. Ei, que tal, com va la vida???

La veritat és que em fa gràcia.... Igual que em va fer gràcia conèixer a la Núr, i que ... ufffff... volia fer un post especialment dedicat a ella, i com no.... No l'he fet... Núr, ho sento!!!

Doncs res, que em disculpo per la part que us toca... Espero que aquest estat absent arribi aviat a la seva fi...., perque la veritat és que tinc coses encara pendents per explicar...

Una recepta espontànea

Avui, he arribat a casa....

He anat a la cuina, i he canviat l'aigua del bacallà que estava dessalant...
I li he dit al meu company, avui bacallà per sopar...
Amb el que ell, automàticament, m'ha dit Bacallà amb muselina d'alls?
Doncs home, no era la intenció, i més tenint en compte que estic a dieta...

Però he pensat i he dit, Mira, perquè no!!!! Soparè unes petites porcions de bacallà amb muselina d'all!!! A fi de comptes...No deixis per demà el que puguis fer avui!!!!

I mans a l'obra!!! No havia fet mai aquesta recepta, i mira, crec que m'ha quedat prou bona! I amés donat el resultat, la repetiré en més d'una ocasió.

Us deixo la recepta per si algú la vol fer!!!!

Bacallà amb muselina d'all

Ingredients:

Bacallà dessalat

oli d'oliva i sal

4 tomàquets madurs ratllats

8 grans d'alls

farina

1/2 llimona

mahonesa (oli, 1 rovell ou, unes gotetes de llimona i 1 all)

1 clara d'ou

El·laboració:

En una cassola de fang, hi posarem un rajolí d'oli, i quan estigui ben calent, hi afegirem els tomàquets ratllats, per a que es sofregeixin i els deixarem coure durant 15 minuts a foc lent.

En una paella, posarem oli i fregirem el bacallà, que primerament, haurem escorregut, i enfarinat.

Quan estigui el bacallà fregit, el retirarem, i hi tirarem els alls tallats en làmines. (cal reservar un all per a la musselina)

Compte en que no es passin massa els alls, ja que sinó ens poden amargar. Cal treure'ls un cop hagin enrrossit una miqueta.

Llavors afegirem el bacallà juntament amb els alls enrrossits a la cassola de fang amb el sofregit de tomàquet de fons. I ho posarem al forn a baixa temperatura. Jo li he tirat el rajolinet que em quedava de llimona per sobre, però això va a gust...

Llavors, preparem la muselina. Caldrà batre la clara d'ou a punt de neu, i quan estigui, barrejar-la amb la mahonesa.

Posarem la muselina al damunt del bacallà, i tot plegat a gratinar al forn, durant 3 o 4 minuts...

I voilà!!! Aqui el resultat...

Ha quedat deliciòs!!!

Navegant....

Feia temps que no et venia a visitar...

Avui, però, ha valgut per totes les vegades que no he vingut a observar-te.

M'he endinsat al fons de les teves entranyes....

He navegat lluny de la costa, on el silenci es feia present en cada segon que passava...

Lentament, ens allunyavem de la gran ciutat...

I en pocs segons, he sentit que....

Ha estat un plaer retrobar-me amb tú...

Estaves serè, blau i en calma...



Tú, que em relaxes;

Tú que em fas sentir en pau.

He mirat l'horitzó infinit,

I al cel, els núvols de cotó fluix.... i un sol brillant...

He reseguit el vol de les gavines...

M'he deixat gronxar pel vaivé suau de les onades.... mentre la brisa marina em banyava el rostre...

He gaudit de tú...

Avui, he fet un viatge al meu interior...

Navegant tambè pel mar dels meus pensaments... i els he adreçat, com el timó ens adreçava en un rumb concret.

M'he deixat invaïr per tú, un cop més... com en temps passats.

El teu silenci, m'ajuda a fluir els pensaments... a deixar-los volar com el vent que inflava la vela...

T'enyorava...

Tú : MAR estimat... et trobava a faltar!

Però tornaré, en una altre ocasió!

Fins aviat

Relats conjunts: L'odalisca

L'ODALISCA Marià Fortuny 1861

Vine, vine amb mi,

jo et faré gaudir!!!

Junts viatjarem a l’Olimp, allà on nomes tu i jo, serem esclaus del nostre amor.
Afrodita em guia pel camí de la passió, i la luxúria s’apodera de mi...
En un racó d’aquesta cambra, fluiran els nostres sentits.

Vine, vine amb mi,

deixa’t portar, jo et faré gaudir!!!

Què fer en aquests casos?

He començat el segon trimestre d'anglès... Amb això, dir, que tinc "profe" nova... una noia canadenca de ... (Núr, sabries dir-me d'on???) Sí, sí, quan ho va dir, automàticament em vaig recordar de tu... Concretament de Toronto, Toronto'ntero!!! ja,ja,ja . Kristine, una noia que fa 5 mesos que viu a Barcelona, i és força maca....

Amb classe nova, evidentment, gent nova... Els que veniem dels curs anterior, amb algunes baixes, i amb alguns nous fitxatges...

A destacar...Concretament, un personatge nou, que ja he batejat amb el mot de "moscardón de la classe o mosca cojonera"... Carai tú, que es pot fer davant d'aquests casos???

Un senyor jubilat, (ep! Que jo respecto..eh! ) que ha pensat en fer un curs d'anglès... fins aqui tot correcte... Però quan el personatge en qüestió, s'activa i comença a parlar pels colzes..., interrumpint, fent-se el graciòs, i creient que és el "más mejor", i que tot el que diu és correcte (quan a vegades no en té ni idea!!!) se li podria dir: "Home, per favor, si sabès tot això que reu que sap, ja no estaria en el nivell del Basic 3, estaria en un nivell Avançat.., no creu?"

Que el senyor en qüestió s'asseu al meu costat... i quan hem de practicar l'exercici amb el nostre partner, parlant però no cridant.. només se li sent a ell, com si estés sol a classe.......Shhhhhh!!! GRRRRRRRRRRR!!!!! Ho intento, intento pensar que no el sento.. però arriba un moment, que és fa insoportable!!!!

Menudo pedazo de moscardón nos ha caído!!!!!!

Que faig a la propera classe??? M'asento en una altre cadira, lluny del personatge en qüestió?

Li tiro una indirecta rotllo "PP baja el volumeeeeennnnn!!!!", o simplement i educadament li dic, "Perdoni, és que el sento més a vostè que al meu partner, podria baixar el to de veu? Gràcies"...Crec que això últim és el que més s'escau...

Evidentment, més ja no puc fer-hi, perquè li puc demanar que baixi el volum, però dir-li que deixi de fer-se el graciòs, crec que va a ser que no.... No procedeix, oi? Desprès i per rematar-ho, és d'aquells que et pregunta 5 minuts abans de classe: Havia posat deures per avui, no, oi?

Doncs sí, una redacció que parli de nosaltres mateixos... i Llavors et ve i et diu, aixxx.. no he portat paper, em pots donar una fulla? Ara mateix els faig...

Va , home, va!!! No li he agafat mania, però mira, EM TREU DE POLLEGUERA!!!....

Haurè d'aguantar-me.... Ves quin remei!!!!

Un TANGO que em té robat el cor....

Diuen que si no saps ballar.. però si caus a les mans d'algú que en sap...

És molt fàcil deixar-se portar i sentir la música...

Deixar que els sons t'acompanyin i seguir el ritme...

Jo, com que no en sé... ,

i tampoc he provat de deixar-me portar en mans d'algun expert,

em conformo amb:

ENAMORAR-ME DE LA MÚSICA

(que no és poc!)

Tancar les parpelles, i imaginar-me ballant aquesta dolça melodia...

Deixar-me portar per la música feta moviment, feta sentiment...

Gaudir dels sons i dels ritmes...

Us deixo amb aquest TANGO preciòs,

que us ben asseguro que em té el cor robat!!!

"Por una cabeza"

Carlos Gardel