Com de costum... el divendres vaig marxar cap a Ribes, i vaig fer les coses de sempre....
El que em va sobtar va ser tot un seguit de casualitats, que es varen concentrar en una sola tarda.... i jo em pregunto: Casualitat, o existeix algún perque? Sigui el que sigui, quedarà en un interrogant!!!!`
Però el que sí que és cert, es que la cosa ha donat per pensar-hi.....
18h de la tarda.... Decideixo fer un encarreg i m'apropo al centre de la Vila... em trobo... jarrr... que estic veient? Em trobo un amic d'estudis, de quan feiem batxillerat... de quan tenia ...ummm, sinó recordo malament uns 16, 17 anys!!!!!!! I quan de temps que ha passat que els nostres camins no s'han creuat???!!!! Molts, molts anys,... jo crec que més de 5, i m'atreviria a dir, més de 10???? Ferran... Quina il·lusió!!! Ens varem explicar a "grosso modo" el que la vida ens havia portat, i els camins que ens havia fet seguir.....
21h del vespre..... Anem a sopar al Restaurant d'una amiga, i quan estem sentats i apunt de començar el primer plat, entra una família, s'asseuen a la taula del costat...i jarrrrrrrrrr!!! Una altre amiga d'estudis, que també fa una bona pila d'anys que no ens retrobem... Més casualitats?? La Núria, igual que el Ferran, tampoc viu aqui.... i be, també ha seguit un camí diferent... Potser a ella feia menys temps que no ens trobavem, perque haviem coincidit al tren, quan anavem a Tarragona, a la Universitat.......
De seguit, i be, pensant que ja no em podria trobar a ningú més.... Assegut a la taula del davant, em trobo a l'Esteve..... Tres quarts del mateix, quan gairebé a lhora de marxar, es creuen les nostres mirades, ens aixequem ben eufòricament de la cadira per anar-nos a saludar... El seu destí ha quedat més lluny encara... Buscant aprofitar els seus dons de la música, la vida l'ha portat a viure a Holanda!!!!!
3 persones, 3 coneguts, amics fins i tot d'una època... Alegria, en trobar-nos despres de tant de temps... Quina emoció!!!!!
I em pregunto, és casualitat que despres de tants anys, em trobi a 3 persones que feia molt que no ens retrobàvem, el mateix dia?????
No ho sé la veritat, però el que sí que esta clar, es que m'omple d'alegria, trobar-me a tota la gent que ha format part de la meva vida, de la meva juventut, de les experiències que has viscut.... d'aquells moments .... de......... dels records!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Diga'm el que penses..... :-D