Vomitada momentània

A vegades m'he sentit un estorb...
A vegades m'han fet sentir poc estimada.. i potser, a vegades, aquestes a vegades, s'han tornat un més sovint...És complicat explicar cóm em fan sentir, les persones que m'envolten (i això que en són poques, encara sort!!!). És difícil, saber transmetre allò que vull dir, o potser no ho vull dir, no ho sé. És dur, tenir aquest sentiment, i hi ha qui a sobres, fica encara més el dit a la llaga... sense voler, o volent, ja no ho sé, la veritat, per tal de recalcar que allò no és normal i que cal fer un pensament.. És clar, que "qui cregui estar lliure de culpes, que tiri la primera pedra..." que tots en feu de coses, i no per això, us estan constantment recordant que allò que estas permeten que et facin aquelles persones no és correcte. Però és que només puc admetre a aquestes persones aquestes actituts, perque precisament són qui són....
Així tinc per un costat, unes persones que em fan sentir malament i poc estimada, i per altre costat, qui m'estima i m'ho demostra, però s'encarrega de recordar que está fins els cullons de les actituts d'aquestes persones..... Però, ep, no et pensis que jo em sento així només per això... també hi ha qui "ha fallat" i ho saps, i et dol que t'ho digui, però si som bons per dir el dels demés, també hauries de ser bo per acceptar ho teu, o és que no hi ha cap geperut que es vegi la seva gepa? Doncs aqui n'hi ha per tots, no et pensis, tu... però jo no per això, t'estic constantment recordant el què, i el no què!!!El resultat final, és que estic disgustada, dolguda i últimament, massa sovint em sento poc estimada....Això últim, el que més mal fa.... Més perque al final, acabo pensant que m'haig d'endurir, anar a la meva, i només a la meva... deixar de costat coses que no siguin del meu interès... pensar en mi, i només en mi... perque no és just... no és just, que jo sigui cóm sóc, i qui m'envolta no ho tingui present, no demano res a canvi, però sí una mica de consideració.... Es clar, que al final, em tornaré una desconsiderada, i a sobre, encara sortiré mal parada, i quedaré com la dolenta... Però quines ganes tenim de ficar el ditet a la llaga???? Que no n'hi ha prou, amb els resultats dels fets, que també cal burjar, i burjar més???De veritat, a vegades em pregunto, què he fet jo de malament....o què no he fet? O és que quan més fas, pitjor? Potser sí que és això... És llàstima tenir que arribar a aquesta conclusió...Però el que esta clar, és que entre uns i altres, qui s'ho passa malament sóc jo...

A vegades em vindria de gust, tenir una vareta màgica i desaparèixer una temporada...
Últimament, masses "a vegades", em ronden pel cap... no sé si és bo o és dolent....

16 comentaris:

  1. Bé, pensa que hi ha gent tan desgraciada que només es senten bé quan fan i intenten fer desgraciats als altres, i ja sé sap, si jo no em trobo bé i ningú s'hi troba menys malament em sento... així que com a consell el millor que pots fer és passar de tot mentre tinguis clar que el que fas és el correcte o el que tu creus que ho és... i per cert les varetes màgiques es diuen euromillones ;)

    ResponElimina
  2. Ufff espero que despres d'aixo et trobis un xic mes alleuguerida.

    ResponElimina
  3. És complicat estar entre dos aigües... Que cada una t'estira cap a un cantó, sense pensar que formes part de les dos i que no et pots separar de cap!

    Lo millor és ser sincera, estar segura i dir les coses com les penses! A totes les bandes... I per separat!

    Ni cas... Compta fins a 523.

    ResponElimina
  4. saps que en algunes coses ens assemblen, Eli; en alguns moments no puc evitar sentir coses semblants a les que descrius i a moments sentir-me'n protagonista...

    no sé si et servirà, però a mi em va bé pensar que les persones que tinc a prop no actuen de mala fe, que probablement sóc jo qui malinterpreta. En canvi, si en algun moment he vist malícia, he volgut assegurar-me de no equivocar-me i un cop fet, com més lluny millor.

    petonets de bon dijous!

    ResponElimina
  5. déu n'hi do! va bé "desembussar" canonades així :) fes com el gat, que en sap força :)

    ResponElimina
  6. Em sembla que sé de què parles. Només et puc dir que aquest qui t'estima no pot entendre que tu continuïs permetent que els altres et facin mal: et veu patir, veu que ho passes malament, i no entén per què tu no en fuges. Això és perquè t'estima i perquè no vol que et facin mal. Potser hauria de tenir una altra manera d'expressar-ho, potser sí, però tu com reaccionaries si algú que tu estimes no deixes de picar-se el cap contra la paret? Oi que si tu li diguessis «Prou!! Que et fas mal!!» i aquesta persona continués, tu al final t'hi emprenyaries? L'únic que vol és evitar que et facin més mal.

    Estic com tu: hi ha persones que m'estimen que no entenen que jo pugui continuar en contacte amb persones que m'han fet mal o que m'estan fent mal. El problema és que, de vegades, hem de ser més forts i aguantar aquest dolor, perquè hi ha persones de qui no es pot fugir...

    Bunika, a partir d'aquesta setmana tindré els divendres lliures. Vols una segona rondeta de cervesa? Prometo estar-mes ense fumar! ;)

    ResponElimina
  7. Hola Somriure, només et puc dir que jo m'he sentit així molt temps i un cop passa, XQ PASSA!!! et sents bé (jo creia que seria permanent,eh!!)et sents trankila, assossegada i gens decebuda amb el món, ni que la resta t'ha decebut a tu, que fot molt!.
    Un petonet!
    annna

    ànims! i molts somriures ;-)

    ResponElimina
  8. El que no he entés mai es perquè les persones que teoricament ens estimen, no en tenen prou en aconsellar-nos una vegada i deixar de posar el dit a la llaga. Ja ens ho han dit, ja ho sabem, ja som grans, podem decidir sols, si volem un altre consell ja el demanarem.......però que aprenguin a deixar de tocar els collons.

    ResponElimina
  9. T'entenc més del que et penses. Molts cops penso que dono massa als altres i que la majoria, no tots per sort, m'ho paguen anant a la seva. Es psicològicament agotador i la veritat és que ja no saps cap a on tirar o com actuar.
    Sempre penso, l'últim cop que hem passa... passaré de tots i aniré a la meva, però costa eh? Suposo que es superior a nosaltres.

    I estic amb la Nur en que qui t'estima no vol veure't patir i per això, potser fica més del que voldries el dit a la llaga. Això crec que ens passa a tots algun cop no? Intentes fer veure a algú que li estan fent mal perquè el vols ajudar i perquè pateixes, i potser el que fem és empitjorar-ho.

    No ho sé, tot plegat és complicat. La vida és complicada, no?

    Un petó i ànims!

    ResponElimina
  10. Desapareixer quina paraula més mágica.

    Anims, fer aquest tipus de terapies vomitives va molt be, aqui estem per escoltar-te!!!

    ResponElimina
  11. Ole, després de vomitar un sempre es troba millor.
    Et trobes millor?
    Aquesta setmana passada em van ensenyar una frase que em va ressonant i potser t'ajuda: Per tot allò que necessitis o vulguis canviar has de tenir en compte que Intenció sense Acció és Ficció.
    Pensa-hi, potser hi trobes alguna resposta.
    Sort i cap amunt! Sempre!

    ResponElimina
  12. El que descrius és bastant universal i ens passa a tots en un moment o altre.Jo personalment, intento solucionar aquests moment centrant-me en el meu jo i deixant que flueixin les circumstàncies desagradables com un riu que sempre corre i on jo no m'ofego mai (no cal dir que això és la idea principal però que estic en el camí de l'aprenentatge).M'agradaria compartir algunes idees que he après respecte al que escrius en aquest post tan valent que has fet:
    1.-Tothom s'adona quan està ficant el dit a la llaga, no tinguis cap dubte.Per tant no cal protegir-los amb el benefici del dubte.

    2.-Hi ha persones que emeten una gran energia negativa, algunes ho fan amb tothom perquè "estan enfadades amb el món", d'altres perquè els hi caiem malament, cosa molt lícita però queno podem deixar que ens afecti.
    Amb les males vibracions només hi ha una solució:allunyar-se el més possible, intentar canviar la persona és feina inútil i nosaltres podem sortir mal parats.
    3.-Què cal fer doncs?Penso que primer de tot avantposar el nostre benestar a lanorma social, això pot costar de fer però nosaltres ens ho mereixem.
    4.-Una altra cosa és recordar que els altres ens tracten com els ensenyem que ens han de tractar.
    5.-Fes valer el teu punt de vista en la forma de gestionar la teva vida. Sàpigues què vols i que li quedi clar a tothom i punt.
    6.-Cultiva't.Una persona rica per dintre és menys depenent de les opinions de l'exterior.

    ResponElimina
  13. No Eli, no et canvio el lloc. Tot i que a vegades enyori fer servir una mica més la neurona, no... Tornaré al febrer i em costa...

    I a més a més llegeixo els posts que em fan veure que hi ha coses que no varien. Així que em quedo a casa...

    Petons i no et facis mala sang. I sí, hauríes d'anar més a la teva que és el que molts fem. Tot i que també haig de dir que hi ha gent que ens estima, encara que a vegades ens sembli que estem sols.

    ResponElimina
  14. Les vomitades sempre van be.
    Les hauria de fer més sovint, i més sovint no oblidar aspectes tan bàsics de la nostre vida, com aquest: Primer som nosaltres, i després la resta del món. Per desgràcia, massa sovint m'oblido aquest detall, i encara amés surto mal parada.
    Perque no m'hauran ensenyat a pensar en mi, i ser més egoista???
    A tots us vull donar les gràcies, pels vostres consells, i per estar aqui.

    ResponElimina
  15. Les vomitades sempre van be.
    Les hauria de fer més sovint, i més sovint no oblidar aspectes tan bàsics de la nostre vida, com aquest: Primer som nosaltres, i després la resta del món. Per desgràcia, massa sovint m'oblido aquest detall, i encara amés surto mal parada.
    Perque no m'hauran ensenyat a pensar en mi, i ser més egoista???
    A tots us vull donar les gràcies, pels vostres consells, i per estar aqui.

    ResponElimina
  16. potrebo, da preverijo:)

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!