No trobo el moment oportú per sortir per la porta, ara una trucada, després un correu, després una consulta..... i així vaig passant el matí, amb l'orella vermella de les llargues converses, de les peticions d'informació.
Va... necessito sortir, respirar l'aire del carrer... necessito uns instants de silenci, i omplir els meus budells d'energia renovada..... Crec que surto a esmorzar....
Baixo carrer avall... No sé quan tenen pensat acabar aquestes obres..... "Tarde y con daño", els del centre del costat s'han vist afectats pel tall de carrer, els hi han tallat la conexió elèctrica, i ara què , eh???? No sé com coi, tenen muntats el planell de la ciutat. Uns dies enrera, ens venia un treballador amb unes grans garrafes d'aigua amb coloraines, simplement no trobaven la sortida de clavegaram de la nostre finca..... ens va omplir els serveis d'aigües de colors, i res... de res!
Va... necessito sortir, respirar l'aire del carrer... necessito uns instants de silenci, i omplir els meus budells d'energia renovada..... Crec que surto a esmorzar....
Baixo carrer avall... No sé quan tenen pensat acabar aquestes obres..... "Tarde y con daño", els del centre del costat s'han vist afectats pel tall de carrer, els hi han tallat la conexió elèctrica, i ara què , eh???? No sé com coi, tenen muntats el planell de la ciutat. Uns dies enrera, ens venia un treballador amb unes grans garrafes d'aigua amb coloraines, simplement no trobaven la sortida de clavegaram de la nostre finca..... ens va omplir els serveis d'aigües de colors, i res... de res!
Ai Eli, va corre ves a menjar alguna cosa, que a aquest pas et quedaràs anémica!
Al bar de sempre, amb la gent de sempre.....
Entre el núvol de fum i el núvol de sons..... Sento aquesta cançó!
I m'endinso en la lletra, entre mos i mos.... entre glop i glop....
Els meus peus tararegen la cançó sota les potes de la taula....
" Y ninguna es de amor...." i crec recordar quan cantava la cançó sentidament.... Quan cap carta era d'amor..... i quan els amors adolescents no em corresponien..... i tots acabaven dient que "és que el problema no el tens tu Eli, tu ets molt bona tia... però sóc jo que..... " i em cansava de sentir la cançoneta d'aquells paios que no sabien el volien, i sempre em venien la mateixa moto... "no ets tu, sóc jo que.... " (em deien sempre...) Quins temps!
15 minuts i escaig, són suficients....
És hora de tornar a la realitat!
Aiiiins si... són records que també valen la pena de recordar. A tothom ens han dit aquesta frase, que en el seu moment fa tant mal, i que a la llarga agraeixes.
ResponEliminaMolt bona la cançó!
Sempre va bé de mirar enrrere encara que la nostàlgia ens faci trontollar, sempre hi trobem alguna cosa de bo
ResponEliminaHi ha un ambient nostàlgic darrerament per la blosfera que és un encant. M'agrada la cançó, sempre m'ha agradat, ai quantes tardes escoltant i explicant penes d'amor fa ja tant temps...
ResponEliminaDoncs sí, té tota la raó Goculta quan diu que darrerament hi ha un perfum a nostàlgia per la blogosfera. I molt em temo que, escrits com el teu guardianesc d'avui o el meu també obertament vuitanter, en tenen la culpa. :)
ResponEliminaLa nostalgia el record de bons moments..
ResponEliminaem queda molt lluny, Eli, però jo recordo haver dit aquestes paraules alguna vegada, glups...
ResponElimina"ets molt bon tio, no ets tu, sóc jo..."
glups!
Hola Eli,
ResponEliminaMira doncs ben mirat pensa que potser eren de les poques coses certes que deien els ex-, que no eres tu sinó ells. Doncs amb els anys un s'adona que no mentien, jeje... i ben mirat sort en vam tenir que no funcionés, t'imagines encara tenir el nòvio dels 14 anys?
Conyes a part, pensa que si et deien això era perquè no et volien fer mal i preferien culpar-se a ells de no tenir les coses clares, abans que culpar-te a tu.
A mi aquesta cançó m'agrada molt, precisament em fa pensar en quan tenia 14 anys i apareixien els primers amors.
Una abraçada!