La sorpresa de mig matí, ha estat la pluja....
He sortit sense paraigües de casa, i he tornat de la mateixa manera...
M'han vingut ganes de deixar-me mullar i de caminar sense pressa.
La importància de les coses, les hi donem nosaltres... I doncs, quina importancia tenia avui per mi, el deixar-me mullar per aquesta aigua caiguda del cel?
La majoria de les vegades, nosaltres triem, tot i que altres vegades, les circumstancies ens obliguen a tirar un camí diferent....
Avui, jo no tenia paraigües, podia comprar-n'he un al "xino", però la meva elecció ha estat diferent... perquè poc importava arribar a casa mullada....
Les gotes em lliscaven per les ulleres, per la front.... amb la caputxa de la jaqueta posada.... la pluja dolça, no ha deixat de mullar-me...
Demà serà un altre dia, qui sap si penso en agafar el paraigües... Qui sap, si em mullaré... o deixarè de mullar-me... Sigui com sigui, la clau la tinc jo. La clau d'agafar o no el paraigües... I així, com tot a la vida... la clau, la tenim nosaltres mateixos i som nosaltres els que escollim.... (malgrat que les circumstancies, ens ajudin o no)
La majoria de les vegades, nosaltres triem, tot i que altres vegades, les circumstancies ens obliguen a tirar un camí diferent....
Avui, jo no tenia paraigües, podia comprar-n'he un al "xino", però la meva elecció ha estat diferent... perquè poc importava arribar a casa mullada....
Les gotes em lliscaven per les ulleres, per la front.... amb la caputxa de la jaqueta posada.... la pluja dolça, no ha deixat de mullar-me...
Demà serà un altre dia, qui sap si penso en agafar el paraigües... Qui sap, si em mullaré... o deixarè de mullar-me... Sigui com sigui, la clau la tinc jo. La clau d'agafar o no el paraigües... I així, com tot a la vida... la clau, la tenim nosaltres mateixos i som nosaltres els que escollim.... (malgrat que les circumstancies, ens ajudin o no)
ei,
ResponEliminapoder escollir és el millor que ens pot passar. escollir menjar, escollir somriure, escollir viatjar, escollir estar trista, escollir les gotes de pluja que mullen les olleres.
És una bona elecció!
feliç de veure't mestressa :) això si, quan arribis a casa seca't bé, que sinó encara t'encostiparàs ;)
ResponEliminaMai agafo paraigues. Sols si una mena de diluvi universal cau damunt del meu cap m'ho plantejo.
ResponEliminaLa imatge de Gene Kelly ballant sota la pluja, un somni que tinc per fer que, fet i fet, només em costaria un refredat.
els plegables, que no pesen i s'assequen només esponsant-los.... són la millor opció, sobretot per no agafar un refredat :)
ResponEliminaEls "Slide" genials :) petons!!!!