Necessitats impacients

 

Text escrit divendres 26 de Febrer de 2010

Una certa tristor s'ha apoderat de mi repentinament. M'he sentit amb la necessitat de cercar una sortida. 
M'estava esperant, blau com sempre. Amb una lleugera brisa i un oneig constant. 
M'he despullat els peus. La sorra és freda, però necessito xocar amb alguna cosa. Necessito el contrast del meu cos amb alguna cosa que em faci despertar.
Sento la fredor als dits, en contacte amb l'aigua. És freda. Però la necessito sentir així. 
Els meus peus són bruns, i cada pas una petjada enfonsada en la sorra.
A cada pas, un pensament engollit per cada ona. 
Respiro profundament. Recullo aire nou... m'omplo els pulmons d'aquest aire, rennovat. 
Miro a l'horitzó i el sol com de mica en mica, es va ponent....
Al moll, de cop apareix un pescador. Qui sap si pescarà algun dels meus pensaments, o alguna de les meves il·lusions ofegades, aquestes que he deixat anar fa breus instants, a la vora del mar. 
Feia temps que no venia a visitar-te. Tard  o d'hora però, sabies que tornaria a visitar-te.
Aquest hivern m'he resguardat en les flames de la llar de foc, el caliu de la llenya cremant... 
Avui però, sentia necessitat de tu. 
I he tornat a visitar-te... el meu fidel confident, el meu fidel de llàgrimes i riallles, d'alegries i tristeses, de febleses i d'anyorances.
El bateg de les ones, xocaven contra les roques....

Instants després... necessitat de lliscar el llapis contra el paper... i escriure... 

Dibuixar linies fins a l'infinit.... sense regles, sense normes, sense obligacions.... Deixant-me portar....


8 comentaris:

  1. En mi en aquests moments a fet precensia un mañeit desanim i tristesa , i per desgracia no tinc la p`latja a prprop per despullar els peus ni al'aigua per refredar el desanim potser mes tard..

    ResponElimina
  2. Tots tenim ganes de deixar el fred enrrera, es per això que ens sentim cridats

    ResponElimina
  3. És allà, on sempre. Esperant-nos.

    Jo vaig visitar-lo farà quatre setmanetes i em va rebre, com sempre, amb un somriure mentre li deia que l'enyorava. Molt.

    ResponElimina
  4. LA MEVA FILLA,DE TAN EN TAN,TAMBE SEN AQUESTA NECESITAT....JO NO,I MIRA QUE VAIG NEIXER RAN DE SORRA,ANYORO NAVEGAR....PERO NO SE SI ES PER LA MAR,O PER EL MEU CAPITA,TAN LLUNY DE MI....
    JUGANT....

    ResponElimina
  5. Que maco aquest escrit Eli. Buuuf, podia sentir com em gelava de fred quan posaves al peu a l'aigua. Però dona, si que ets atrevida... brrrr, tant que em costa a mi, fins i tot a l'estiu.
    Però ja s'apropa el bon temps i aviat els teus peus bruns tornaran a jugar amb el vaive de les onades.

    ResponElimina
  6. puc entendre tant aquestes sensacions!!!
    que maco ho has explicat!!
    un peto bonica

    ResponElimina
  7. Sort del mar! jo el tinc una mica lluny, però sovint tinc la necessitat d'apropar-m'hi... Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Nineta, un petó i una abraçada!

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!