Quan el sol cau... molts pensaments inunden la ment.
Entre camps verds, vinyes i oliveres, he gaudit d'uns dies de tranquil·litat...
I he gaudit ... i he mirat ... i m'he deixat portar... He olorat i...
...és que ... les imatges que ens ofereixen la natura, són a vegades el millor antídot pel silenci.
Ho dic sovint, no m'agrada el silenci..
m'agraden les paraules, les converses, el poder de descobriment que tenim amb les persones, a través de les paraules.. no és fàcil, i a vegades,
la nostre percepció vers una primera impressió, canvia...
No t'imaginava així...
Sovint hi penso... imagino cóm serà aquella persona que s'ha creuat en el meu camí... Erro en la percepció, a vegades sí, altres no m'equivoco. M'enciso però, intentant conèixer nous mons,a noves persones... parlo, miro... endevino.... descobreixo...
Sàvies paraules les que va dir un dia el "Paseante", en un post del meu blog:
"Les paraules són com un pou d'aigua fresca, sovint ens treuen la sed"
Aquesta meravellosa frase, forma ja part dels meus dies... parlaré, mentre en tingui possibilitat...
I quan no, com darrerament, que sembla que no tingui masses coses a dir, us /em regalaré aquestes imatges tan boniques que la natura em posa en safata de plata....
Precioses!
ResponEliminaSI VIUS EN PLENITUT,EL SOL N'ES PONT MAI....NOMES DESCANSA.
ResponEliminaJUGANT AMB BCN.
la primavera ja despunta i ens regala imatges molt generoses. Viu-la
ResponEliminaImatges que la natura ens done per poder gaudir d'ellas. Es te que viure a vegades parlan i a vegades en silenci, pero viure.
ResponEliminaMuchas gracias!! Es cierto que las palabras nos enriquecen, pero a veces también los silencios son muy rebeladores. Gracias por escribir y por compartir...
ResponEliminaBesos del sur