Algú em dirà, que només era un gos.... i jo li diré que era el MEU gos.
Aquestes coses només les sent qui te un animal a casa i comparteix amb ell un bon grapat de coses.
Aquest any ha sigut tràgic, amb els dos animals que tenia.
El Tom, el meu gos, que es va morir de repent, quan encara "no tocava"...i a mi em va deixar més que "trastocada"....i encara és ara que hi penso tot sovint....i l'altre gosseta que ja era gran, i poc després, també va morir.
Es clar, aquestes coses passen!!!
La mort és part de la vida, ja ho sé, aquesta lliçó, ja faig anys que la vaig aprendre... i la tinc molt present....
A vegades navego amb els records que em venen a la memòria, i malgrat els malgrats..., malgrat sentir una profunda tristesa perquè ja no hi és, dibuixo somriures recordant-lo...
I amb això és amb tot el que em quedo sempre....recordant els bons moments!
En començar a llegir aquest post, no podia fer el que diu la capçalera del teu blog, però acabant, sí que m'ha eixit un somriure. Em quede amb això, "recordar els bons moments".
ResponEliminaAnims!
ResponEliminaUn petonet, bonica!
ResponEliminaHi ha més moments bons per endavant esperant-nos.....no els fem esperar.Ànims!!!
ResponEliminaQue sepamos que va a pasar, no hace que sea más fácil o que no duela. Yo recuerdo muy a menudo a los dos gatos que se fueron, pero sí, recuerdo los buenos momentos.
ResponEliminaAbrazo con ronroneo
Era guapo aquest gosset herbívor.
ResponElimina