Tronada...de VIDA!

Una mica de música per alegrar aquesta "tronada" estiuenca, que ens acompanya en aquests moments.... Una mica d'aigua... que refresca l'esperit...

I una cançó per pensar...

VIDA

Sinó la sents, prem aquí

Cal?

Que no sabem el què mengem, això no és una novetat.

 

Els aliments cada cop són més transgènics, tenen menys gust, menys propietats...

I el que em faltava per veure!!!!

Una síndria quadrada!!! 

I jo em pregunto:

Cal??? Cal manipular la fruita i els aliments d'aquesta manera?

També haig de dir, que tenia bon gust i bon color, però no sé si es just, haver de pagar aquest preu, per poder menjar una fruita més sucosa i de bon gust. No vull pagar en salut, i jo crec, que els aliments, amb tanta manipulació, perden la seva gràcia, la seva natura, i el seu poder alimentari...

On anirem a parar???

No ho sé, però jo, estic "esperant en candeletes", que els tomàquets del meu pare madurin!!!

Almenys sé que són rodons, i estan cultivats a casa...

El somriure de la libèl·lula

Aquest cap de setmana he estat per les terres de l'Ebre.

Sempre m'agrada fer una mini escapada, i aquest amés, feiem una trobada amb tots el amics...

De camí a Santa Bàrbara, portava la càmara a la meva falda, per si de cas....

I el "per si de cas", es va fer evident.

Vaig fer aturar el vehicle, en qualsevol trencall de la carretera que fos accessible, només per fer una foto d'aquelles bales de palla, que em varen semblar molt boniques...

I mentre creuava la carretera i m'afanyava a colocar-me en posició de foto.... allà estaven.... Grapats i grapats de libèl·lules .... dançaven al voltant meu...

Fins que una es va aturar...com si esperes la meva mirada.... Uns instants, varen ser uns instants molt preuats, suficients per enregistrar el...

somriure de la libèl·lula

La vaig poder gravar també....

A l'altre costat del vidre...

Atrapada en aquella habitació, 

dançava i volava en busca d'una sortida...

Fins que algú es va apropar a ella...

Que et passa bella papallona?

Estic cansada de mirar a través d'aquest vidre...

Miro a través d'aquest vidre i veig una realitat diferent a la real...

Voldria ser lliure i volar a l'exterior, viure i arriscar-me, arriscar-me a ser menjada per un ocell, però lliure, i  comprovar-ho jo mateixa. 

No m'agrada mirar la realitat a través d'un vidre....

Dolça papallona, de seguida obriré la finestra, per a que puguis fugir i fer el teu camí, pensa però, que fins i tot a mi mateixa, a vegades, m'agradaria sentir-me resguardada, i mirar-m'ho tot a través d'un vidre, un vidre que em protegís... 

Però només algunes vegades, la resta de vegades... o

gairebé sempre, prefereixo com tu, volar, i arriscar, i viure tot allò que la vida m'ha preparat.... La vida és això....

23 de Juliol 2010

A vegades, es gira el temps de cop i volta,
igual que les nostres quotidianitats...

Quin divendres tan estrany...

D'aquells, que d'un dia lluminòs passa a ennuvolar-se de cop i volta...

Per sort, aquells núvols, es varen quedar enrera

I vaig poder gaudir d'un cap de setmana ben asolellat.

(tot dependrà, però, de cóm siguem capaços d'enfocar-ho...
A vegades és complicat, però cal ser positiu)

Endevenilla....

De petita, la meva àvia, sempre em cantava cançons.... 

Cançons marineres.... i altres cançons... 

El meu avi, que durant un periode havia sigut mariner, sempre em portava a passejar a "baix a mar"... i em dibuixava tatuatges en bolígraf al braç en forma d'àncora, com el que ell portava, i que es va fer durant la guerra... En guardo uns records molt bonics....

Entre cançons tradicionals, també hi havia alguna que altre endevinalla, que malgrat saber-n'he la resposta, sempre li insistía a la iaia perque me l'ha digués...

Ara que sóc gran, tinc records d'infantesa... (els recordo amb melancolia... i alegria, i també amb tristesa, per no poder-los compartir amb el meu germà, aquells moments que varem compartir... i que ja no tornaran...)

La cançó que recordo la seva lletra... que em cantava.. i que jo tararajava... l'acabo de trobar a la xarxa, i ben be, m'han caigut un bon grapat de llàgrimes en tornar-la  a escoltar... M'agradava molt.... I em segueix agradant...

El mariner

****

I l'endevenilla?? 
Ai sí!!!! 

Era ben particular.... i facileta.. però jo que era petita,  ja m'estava be.
Ara que sóc gran, tinc un arbre amb aquesta fruita... m'agrada la seva forma, el seu follatge i les seves fruites... 
Va, que últimament estic misteriosa....

Una fruita: 

"És una cosa rodonetaaaaaa, 
tooootaaaaaaaaaa plena de canalletaaaaa!!!"

Què és?