De petita, la meva àvia, sempre em cantava cançons....
Cançons marineres.... i altres cançons...
El meu avi, que durant un periode havia sigut mariner, sempre em portava a passejar a "baix a mar"... i em dibuixava tatuatges en bolígraf al braç en forma d'àncora, com el que ell portava, i que es va fer durant la guerra... En guardo uns records molt bonics....
Entre cançons tradicionals, també hi havia alguna que altre endevinalla, que malgrat saber-n'he la resposta, sempre li insistía a la iaia perque me l'ha digués...
Ara que sóc gran, tinc records d'infantesa... (els recordo amb melancolia... i alegria, i també amb tristesa, per no poder-los compartir amb el meu germà, aquells moments que varem compartir... i que ja no tornaran...)
La cançó que recordo la seva lletra... que em cantava.. i que jo tararajava... l'acabo de trobar a la xarxa, i ben be, m'han caigut un bon grapat de llàgrimes en tornar-la a escoltar... M'agradava molt.... I em segueix agradant...
****
I l'endevenilla?? Ai sí!!!!
Era ben particular.... i facileta.. però jo que era petita, ja m'estava be.
Ara que sóc gran, tinc un arbre amb aquesta fruita... m'agrada la seva forma, el seu follatge i les seves fruites...
Va, que últimament estic misteriosa....
Una fruita: Ara que sóc gran, tinc un arbre amb aquesta fruita... m'agrada la seva forma, el seu follatge i les seves fruites...
Va, que últimament estic misteriosa....
Bonics malgrat a vegades produeixin tristor, lA ENDEVINALLA " LA MAGRANA"
ResponEliminaI que seriem sense el records?, la llàstima és que mai poden ser tots bons.
ResponEliminaBona setmana que ja falta menys....