Atrapada en aquella habitació,
dançava i volava en busca d'una sortida...
Fins que algú es va apropar a ella...
Que et passa bella papallona?
Estic cansada de mirar a través d'aquest vidre...
Miro a través d'aquest vidre i veig una realitat diferent a la real...
Voldria ser lliure i volar a l'exterior, viure i arriscar-me, arriscar-me a ser menjada per un ocell, però lliure, i comprovar-ho jo mateixa.
No m'agrada mirar la realitat a través d'un vidre....
Dolça papallona, de seguida obriré la finestra, per a que puguis fugir i fer el teu camí, pensa però, que fins i tot a mi mateixa, a vegades, m'agradaria sentir-me resguardada, i mirar-m'ho tot a través d'un vidre, un vidre que em protegís...
Però només algunes vegades, la resta de vegades... o
gairebé sempre, prefereixo com tu, volar, i arriscar, i viure tot allò que la vida m'ha preparat.... La vida és això....
Malgrat de vegades quant ens llancem i ens arrisquem, sortim corrent a buscar refugi darrera el vidre.
ResponEliminaMai podriem sentir la sensació de la llibertat si no conexesim la seguretat de darrera el vidre.
ResponEliminaQui no arrisca no pisca....diuen
ResponEliminaJo crec que la vida és poder escollir si volem sortir volant o si preferim quedar-nos darrere del vidre. La decisió la podrem canviar sempre que vulguem, per això! :D
ResponElimina