Tronada...de VIDA!

Una mica de música per alegrar aquesta "tronada" estiuenca, que ens acompanya en aquests moments.... Una mica d'aigua... que refresca l'esperit...

I una cançó per pensar...

VIDA

Sinó la sents, prem aquí

Cal?

Que no sabem el què mengem, això no és una novetat.

 

Els aliments cada cop són més transgènics, tenen menys gust, menys propietats...

I el que em faltava per veure!!!!

Una síndria quadrada!!! 

I jo em pregunto:

Cal??? Cal manipular la fruita i els aliments d'aquesta manera?

També haig de dir, que tenia bon gust i bon color, però no sé si es just, haver de pagar aquest preu, per poder menjar una fruita més sucosa i de bon gust. No vull pagar en salut, i jo crec, que els aliments, amb tanta manipulació, perden la seva gràcia, la seva natura, i el seu poder alimentari...

On anirem a parar???

No ho sé, però jo, estic "esperant en candeletes", que els tomàquets del meu pare madurin!!!

Almenys sé que són rodons, i estan cultivats a casa...

El somriure de la libèl·lula

Aquest cap de setmana he estat per les terres de l'Ebre.

Sempre m'agrada fer una mini escapada, i aquest amés, feiem una trobada amb tots el amics...

De camí a Santa Bàrbara, portava la càmara a la meva falda, per si de cas....

I el "per si de cas", es va fer evident.

Vaig fer aturar el vehicle, en qualsevol trencall de la carretera que fos accessible, només per fer una foto d'aquelles bales de palla, que em varen semblar molt boniques...

I mentre creuava la carretera i m'afanyava a colocar-me en posició de foto.... allà estaven.... Grapats i grapats de libèl·lules .... dançaven al voltant meu...

Fins que una es va aturar...com si esperes la meva mirada.... Uns instants, varen ser uns instants molt preuats, suficients per enregistrar el...

somriure de la libèl·lula

La vaig poder gravar també....

A l'altre costat del vidre...

Atrapada en aquella habitació, 

dançava i volava en busca d'una sortida...

Fins que algú es va apropar a ella...

Que et passa bella papallona?

Estic cansada de mirar a través d'aquest vidre...

Miro a través d'aquest vidre i veig una realitat diferent a la real...

Voldria ser lliure i volar a l'exterior, viure i arriscar-me, arriscar-me a ser menjada per un ocell, però lliure, i  comprovar-ho jo mateixa. 

No m'agrada mirar la realitat a través d'un vidre....

Dolça papallona, de seguida obriré la finestra, per a que puguis fugir i fer el teu camí, pensa però, que fins i tot a mi mateixa, a vegades, m'agradaria sentir-me resguardada, i mirar-m'ho tot a través d'un vidre, un vidre que em protegís... 

Però només algunes vegades, la resta de vegades... o

gairebé sempre, prefereixo com tu, volar, i arriscar, i viure tot allò que la vida m'ha preparat.... La vida és això....

23 de Juliol 2010

A vegades, es gira el temps de cop i volta,
igual que les nostres quotidianitats...

Quin divendres tan estrany...

D'aquells, que d'un dia lluminòs passa a ennuvolar-se de cop i volta...

Per sort, aquells núvols, es varen quedar enrera

I vaig poder gaudir d'un cap de setmana ben asolellat.

(tot dependrà, però, de cóm siguem capaços d'enfocar-ho...
A vegades és complicat, però cal ser positiu)

Endevenilla....

De petita, la meva àvia, sempre em cantava cançons.... 

Cançons marineres.... i altres cançons... 

El meu avi, que durant un periode havia sigut mariner, sempre em portava a passejar a "baix a mar"... i em dibuixava tatuatges en bolígraf al braç en forma d'àncora, com el que ell portava, i que es va fer durant la guerra... En guardo uns records molt bonics....

Entre cançons tradicionals, també hi havia alguna que altre endevinalla, que malgrat saber-n'he la resposta, sempre li insistía a la iaia perque me l'ha digués...

Ara que sóc gran, tinc records d'infantesa... (els recordo amb melancolia... i alegria, i també amb tristesa, per no poder-los compartir amb el meu germà, aquells moments que varem compartir... i que ja no tornaran...)

La cançó que recordo la seva lletra... que em cantava.. i que jo tararajava... l'acabo de trobar a la xarxa, i ben be, m'han caigut un bon grapat de llàgrimes en tornar-la  a escoltar... M'agradava molt.... I em segueix agradant...

El mariner

****

I l'endevenilla?? 
Ai sí!!!! 

Era ben particular.... i facileta.. però jo que era petita,  ja m'estava be.
Ara que sóc gran, tinc un arbre amb aquesta fruita... m'agrada la seva forma, el seu follatge i les seves fruites... 
Va, que últimament estic misteriosa....

Una fruita: 

"És una cosa rodonetaaaaaa, 
tooootaaaaaaaaaa plena de canalletaaaaa!!!"

Què és?

I la resposta a l'enigma, és....

PONIOL

Família : LABIATAE (LAMIACEAE)  

Génere : Micromeria

Sinònims : Satureja fruticosa (L.) Briq.

Nom comú en català : Poliol de roca. Poniol.

Nom comú en castellà : poleo de monte. Poleo de roca. Poleo menta

Distribució general : Mediterrània-occidental

Època de floració : Juliol. Agost. Setembre. Octubre.

Hàbitat : Roca i pedregals
Propietas medicinals

El poniol (Satureja fruticosa) és una espècie de planta amb flor.

És originària de la regió mediterrània.

És una petita mata lignificada de color gris i que fa de 20 a 40 cm d'alt. Té les fulles enteres i ovades. Les flors són blanques disposades en una cima pedunculada.

És una planta heliòfila que viu en zones rocoses des de nivell de mar fins uns 1.200 metres d'altitud.

 

Es considera que és planta medicinal, digestiva i estomacal

I per qui vulgui més informació sobre tota la bella natura que en ofereix el Garraf, podeu prèmer aqui

LES MEVES MÉS SINCERES FELICITACIONS ALS ENCERTANTS!!!!!

;-D

Us ve de gust una tassa de poniol de la meva collita???

Esteu convidats!

Collint salut...

Feia dies que el meu pare m'ho anava dient... 

- S'esta acabant, i quan en volgueu prendre, no en tindreu, hauriem d'anar amb una esgarrapada.. i collir-n'he... 

- Sí, papa, tens tota la raó....

A mitja tarda, aprofitant que el cel s'havia enturbolat, enterenyinat... varem fer una mig sortida a tocar de casa.... a tocar del Parc del Garraf, allà on el silenci, sí que és amic.... allà, on els margallons, neixen de les pedres... amb força i verdor....

- És important, que no el talleu d'arrel... així, el proper any, tornarà a embellir la muntanya.... 

 

En tallar-lo sentia la seva particular olor... Respirava ben profundament, com amb la necessitat d'ofegar els meus pulmons d'aquesta olor tan dolça i penetrant....

En arribar a casa, vaig agafar un cubell de ferro....  per poder-lo enregistrar en l'ull artificial de la càmara.. Llàstima que no hagin inventat els olors virtuals... M'agradaria a través d'aquesta finestra, entrar dins la foto.. i tornar a sentir aquella flaire tan bona....

I després de tot.... Vinga, la meva felicitació a qui em sàpiga dir què és aquesta herba tant preuada...... ?

Un cop seca, us podeu fer unes digestives infusions....

Qui s'anima a dir-me què és?

Exercicis de motivació (abans de vacances...)

 M'agrada la meva feina...

 

 M'agrada la meva feina..

M'agrada la meva feina...

 

 M'agrada la meva feina... 

El metge m'ha dit que hauria de fer aquests exercicis de motivació... i (vàries repeticions al dia, sinó no sorgiran efecte...! :-D : ) així, "aguantaré" fins arribar a les vacances... No ho sé pas.... però......... necessito vacancessssssss!!!!!!

Aclariment: M'agrada la meva feina... però jo crec que tocant les vacances, aquest mes de Juliol s'esta fent etern.... Estan a la cantonada.. però costa arribar a la cantonada, eh???

A vosaltres no us passa???

Pd: És clar, que després, tant desitjar-les... i passen volant i no t'assabentes que ja tornes a estar a la "dura" realitat!!!

                                    
     

                    .

El desenllaç de La mecánica del Corazón

Feia temps, que no em deixava captivar per les lletres teixides i enllaçades tan dolçament d'un llibre.... 

Recordo un llibre que vaig llegir gairebé de cop, un llibre de fa molts anys.. un llibre que em va captivar la seva història... i després em va portar un desencís,  la seva transcripció al cinema.... "The bridges of Madison County"

Ara però, feia temps que un llibre no "m'enganxava" 

Unes poques paraules escrites en un blog.. em varen motivar a comprar el llibre.

 (gràcies Filadora, aviat arribaré a la seva fi.. ja t'explicaré la meva impressió)

La mecánica del corazón: Un conte per a nens grans?

"Love is dangerous for your tiny heart even in your dreams, so please dream softly"

M'he endinsat profundament en aquest llarg viatge que en Jack recorre en busca de la seva estimada. 

Només ha de seguir unes normes per a no malmetre el seu cor, un cor que en nèixer, va haver de ser substituit per un rellotge de fusta.. un cor artificial, que malgrat tot, BATEGA, BATEGA D'AMOR....

**************

Re-editat el 21 de Juliol de 2010 a les 21,15h.

Tot just he deixat d'engolir lletres.... 

Tot just he acabat el llibre...

RESULTAT:  

No esperava aquest final....

Però suposo que això, és cóm tot en aquesta vida...

A vegades no esperes les coses, i llavors succeeixen..

A mesura que m'acostava al final, jo mateixa m'anava formant un final, o potser un desig, del final que jo esperava..... Certament, m'he quedat amb un pam de nas.... 

Però també m'agrada pensar, que aquesta és la màgia i el misteri de la vida.... El poder gaudir de la sorpresa... el poder gaudir amb allò que no esperes....

Sense dubte però, una lectura que us recomano... (sobretot als/les més romàntics/es) :-D

Qüestió de canes!

Ja feia dies, que pensava d'anar a la "pelu". Sí , jo!!!

I dic això amb cert aire estrany, perquè moltes vegades jo mateixa em tallo els cabells... No sé si és un símbol de rebeldia, o què, exactament.. però em venen unes ganes boges de tallar-me els cabells. Agafo unes tisores, i vinga! 

Com que els talls de cabells descabellats estan de moda, quan acabo, em sento satisfeta, i la gent amés, em diu que estic feta una artista....

Però no, avui m'ha donat el punt d'anar a la perruqueria.... Serà que alguna cosa esta canviant en mi? No ho sé pas.... 

El cas, és que desprès de la feina allà m'he presentat....

Tot s'ha de dir, que aquesta no és una perruqueria com les de tota la vida, no. Aquesta perruqueria on vaig jo, (avui ha estat la segona vegada), és un perruquería de looks moderns. 

I doncs, la noia, li ha fet gràcia veure una persona com jo, tant "passota", be... no sé si és aquesta la paraula... però certament, amb el tema dels cabells, tinc pocs problemes... Talla, talla... i si talles més del compte, ja creixerà! La Silvie (estrangera), ja m'ha deixat anar que li agradaria que totes les clientes fossin com jo....  I és que no li veig el problema....

Això sí, m'ha sorprès un detall....

Ha intentat que em tenyís els cabells!!! Comorrrrrrrrrrr???? D'acord, sí!
Durant un període petitet de la meva vida, em va donar per portar els cabell caoba... però només de pensar que cada dos per tres, se'm veien les arrels d'un altre color, em vaig cansar, i vaig decidir que no em calia posar color als meus cabells... que ja esta be cóm estan....

És clar, que la noia, es referia a les meves canes!!! 

Canes??? Però si en tinc quatre de comptades!!! 

- Sí, claro, pero un look moderno como el que llevas, con algunas canitas... no que muy bien!!!

No m'ho puc creure.... !!!

Tenim alguns homes amb canes que estan per sucar-hi pa...

I ara resulta que les canes no estan ben vistes????

Doncs jo, només per aquest simple detall... ja no em venen ganes de tenyir-me les canes!!! Tinc 35 anys... no sóc bella, ni tampoc vella... però quatre pèls blancs...no faran que deixi de ser com sóc...

Visca la naturalitat i l'essència de les persones!!! 

Ser de veritat com una persona és, s'és més autèntic!, amb els trets característics de cadascú...!! 

I el més important: ser únic, i irrepetible! Aquesta és la veritable essència que cal valorar... Amb defectes, i virtuts, amb pigues, i taques.. amb canes... i somriures!!!

I vosaltres, que me'n dieu de les canes???

A vegades...

Una bossa de Natura Casa, que m'ha cridat força l'atenció.

LIFE IN A DAY...

De veritat?

No sé si en seria capaç.... ?

Crear un video d'un dia de la meva vida...?

Només de pensar-ho, se'm treuen les ganes de fer-ho...

I vosaltres, que me'n diueu???
Si algú s'apunta, pot trobar més informació: aquí

EL TREN DE LA VIDA....

La nostre vida és com un viatge en tren...

En aquest viatge, hi haurà qui pujarà i baixarà sense deixar ni un sol  rastre en la nostre vida.... 

En canvi, altres, deixaran una profunda empremta en el nostre camí...i serán molt especials per a nosaltres....

Hi haurà,

qui perdrà el tren.... un, i altre... i un següent...

O qui no s'atrevirà a agafar-lo...

(No en deixeu passar gaires, el destí ja esta esta escrit....)

Alguns agafaran aquest tren de pas,

i baixaràn inevitablement a la següent parada, 

i qui l'agafarà per fer un llarg camí...

Hi haurà moments d'alegria,

i altres de tristesa...

Però això és la vida, veritat?

Moments que viurem acompanyats...

I altres, que farem sols...

El més important, però,

és poder gaudir del viatge....

 M'acompanyes?

LA TIERRA DEL ETERNO ATARDECER ~ CAFE DEL MAR

NECESSITO "DESCONECTAR"...

NECESSITO AÏLLAMENT.... 

AÏLLAR-ME DEL MÓN MUNDIAL... 

(PER SORT, FALTA POC PER LES VACANCES...!!!)

 

 

 Sitges '08

I ... 

CONTEMPLAR MÉS POSTES DE SOL A LA VORA DEL MAR...

Escarbat ...

BUM, BUM....

ÉS BONIC, BONIC... 

I UN LUXE VEURE'L PER LA SOLITÀRIA PLATJA...

(Per desgràcia no tots els insectes, són tan inofensius com aquest :-( )

Si no saps on ets????

O SI NO SAPS ON HAS D'ANAR ??

 Nit de l'11/07/10:  Costes del Garraf

SEGUEIX-LA, ELLA ET GUIARÀ......

I recorda...........

Concert Els Pets + Els amics de les Arts!

Com us vaig avançar... vaig comprar les entrades per anar a veure els Pets al Recinte del Poble Espanyol..., pel passat 8 de Juliol....

Jo anava principalment a veure els Pets... aquest grup que em recorda la meva adolescencia... aquest grup que tants bons records em porta... aquest grup que al llarg dels anys m'ha fet sentir identificada amb les seves cançons... 25 anys de carrera musical, que es diuen ràpid...  i com sempre, han demostrat un cop més que són uns bons músics, amb una bona acústica, amb unes cançons que em fan esgarrifar la pell, presentant un nou disc "Fràgil" un disc on ens demostren que la vida, te moltes fragilitats.... 

Vaig disfrutar com mai... vaig saltar i vaig cantar!!!! Vaig enlairar els meus braços, al son de les cançons de tota la vida... com aquell "s'ha acabat" que mai em deixa indiferent!!!!

Però com tot concert, sempre hi ha sorpreses... La meva sorpresa, va ser tot un descobriment!!!

Vaig descobrir un nou grup.... I em va agradar força aquests sons jovials, i engrescadors.....

Els amics de les arts, com m'atreviria a definir-los.... ??? Potser com un grup jove, de música en català, alegre i propera...? No sé, no voldria errar en la definició, però el que sí que esta clar... es que vaig "xalar" com una boja...

Moments de tot..... i moments propers... quan els Pets varen cantar aquell AGOST amb Els amics de les Arts...

(llàstima de la qualitat del video....) Però mai es podrà comparar en poder-ho viure en directe!!!

Felicitats a tots plegats!!!! Els Pets per seguir aquesta trajectòria tan fantàstica... i Els amics de les arts... per fer camí, en aquest camp musical....

Els 5 sentits d'estiu: GUST

Seguim.... amb els cinc sentits.... desprès de la vista....

GUST

SENTIR CÓM ES DESFÀ ...

MOSSEGANT LA CARNOSITAT DEL SEU COS

I LA DOLÇOR 
TOCANT ELS MEUS LLAVIS PRIMER...

DINS LA BOCA, DESPRÈS...

AMB UN PUNTET D'ACIDESA...

 I VIU DE COLORS  PER LA VISTA

PERÒ TAMBÉ NUTRITIU PER L'ESTÒMAC

 

 PER ACABAR ... 

AMB UN GLOP DE PLAER!

Coses varies... i petició!

Al sortir de la feina, he aprofitat per fer uns encàrrecs. He arribat a casa gairebé desmaiada....Sense esma, sense ganes de res...

Últimament, estic així gairebé tots els dies.. suposo que serà aquesta calor, que em deixa un xic esgotada!

M'obligo a fer coses..... i entretenir-me. Sinó les meves migdiades serien "empalmades" amb la nit.. i no pot ser!

En arribar a casa, només tenia sed.... I allà estaven. No poden faltar mai! A casa de llimones, sempre n'hi ha!

He agafat l'expremedor... i vinga.... una bona gerra de llimonada natural, amb un xic d'aigua, per rebaixar-n'he l'acidesa.

M'ha assegut davant l'ordinador...He pensat que avui, no calia que em posès a fer feltre.. ahir em vaig obligar a fer alguna cosa... i aqui el resultat: 

Una sirena!!!! 

Em va costar tot una tarda de treball... i avui he decidit descansar.

M'he posat a internet a buscar coses.... 

Aquest any, cap el mes de novembre, vull anar a Amsterdam! Però veig que els preus dels hotels són bastant cars!!! 

Algú en coneix algun que sigui "bueno, bonito, barato"??? Aprofito el blog, per si algú em pot orientar!!!???

A Elitours, també se li esgoten els recursos... i això m'ha fet recordar, que el meu altre blog, allà es va quedar.... més aturat que aturat....

Potser el podria activar, oi???

A veure si aquesta calor em deixa viure..........