De tornar-hi....

A vegades, les persones ens "defrauden" i ens sembla mentira cóm han pogut reaccionar d'aquella manera davant d'una situació X. Vaig buscar explicacions que no vaig trobar, i em vaig preguntar perquè aquella persona no s'havia aturat un moment, havia pensat en el fet, i coneixent-me com em coneix, no hagués dubtat sobre el fet, i hagués dubtat sobre mi. Perquè no em va preguntar abans de creure que allò era així???  
Una situació tensa, que em va fer mal.... En certa manera, una desconfiança cap a mi... Amb l'afegit de no saber perquè no m'havia vingut a preguntar.... A vegades les persones es comporten d'una manera molt diferent a l'habitual. A vegades les persones ens sorprenen.
Un neguit important, i a continuació una desconfiança que cada cop creixia més i més, sense masses ganes d'arreglar res, sense ganes de preguntar perquè. Sense ganes de veure a aquella persona, i sense ganes d'arreglar res, perquè tampoc li veia massa interès en solventar res. 
És cert, que sempre un ha de donar el braç a torçar, però a mi em calia temps per pair.
Poc a poc, aquella relació de "confidències, de riures i de parlar clarament", es va anar refredant, fins que varem perdre el contacte del tot.
Sempre dic que no tinc amics, perquè dir amic, és una paraula molt gruixuda que significa moltes coses. Tinc el que tinc, no me'n queixo, però, he perdut pel camí a tots aquells que es feien anomenar "amics", potser perquè no eren més que un simulacre del que significa l'amistat, però avui per avui ho tinc assumit, i no m'entristeix com em passava anys enrera.  Ara em considero una persona més aviat solitària, però tampoc considero que això sigui negatiu, sinó que és una circumstancia més, i tampoc intento canviar-ho.. Ja no...
De totes maneres, aquell fet em va deixar un xic "tocada"... No m'ho esperava.
7 mesos més tard, he obert de nou la porta... be, millor dit, hem obert la porta, aquella que varem tancar. 
No tenia masses ganes d'obrir la porta, però  també vaig pensar que no calia ser tan radical, potser davant d'una tassa de café, en un bar, amb tranquil·litat, quan després de 7 mesos, les "ferides" estan curades, és més fàcil dir el que es pensa obertament. I així va ser.... tarda passada per aigua, en un bar, de parlar i dir el que pensava, sense compliments, sense ganes de molestar, però dient el que pensava, tarda d'escoltar.. i pensar que malgrat els malgrats, la conversa era fluïda, com si res hagués passat... minuts més tard, disculpes, i somriures... I és que a vegades, les coses són fàcils perquè les fem fàcils.. i perquè al cap i la fi la gràcia está en potenciar el que ens uneix amb les persones, i no pas el que ens separa....

De totes maneres, encara hi ha gent al meu voltant que algunes sent amigues i altres sense ser amics/gues, em segueixen sorprenent amb les seves accions... Tot serà qüestió d'anar fent més tardes de bar?

10 comentaris:

  1. No saps com t'entenc: parla, és la tercera millor cosa que pots fer amb la boca :)
    A mi m'ha passat qualcom semblat: després de 10 o 11 mesos ens hem retrobat i sí, somriures, perdons, abraçades, però saps? ja hi ha quelcom romput ballant per dins el meu pit. A vegades les sorpreses de les persones no són precisament bones. Res, a seguir vivint i no deixar que aquests errors ens robin les ganes de seguir sent obertes i sinceres amb altres noves persones.

    ResponElimina
  2. Tan debò tot es pogués arreglar davant una tassa de cafè. Està molt bé donar el braç a tòrcer, perdonar, parlar... però jo sempre penso que quan una cosa com aquesta passa, res pot tornar a ser com era abans. I potser no cal que ho sigui...

    ResponElimina
  3. M'ha agradat molt aquest text Eli. De principi a fi.
    M'alegro molt que ho hagueu arreglat. Si s'ha obert la porta per les dues bandes és que hi ha ganes de superar la situació.
    1 abraçada!

    ResponElimina
  4. Les solucions sempre estan a dins nostre, les hem de fer sortir sempre. Sigui al bar, al llit, a la feina o a la quinta punyeta. NO et cansis mai de parlar, val la pena. Si més no et quedes amb la tranquil.litat de que no és culpa de no haver-ho intentat

    ResponElimina
  5. Elisabet t'as explicat molt bé i crec que les persones tenim que parlá per poguer solucionar las diferencias, lo dolen es cua l'altra es tanca en banda i creu que te la raó i no fa res per solucionarlo.
    M'agradaria que amb una tasa de café es poguer arreglar molts del mals entesos que hi ha.

    Felicitats per tú, que has pogut ferlo.

    ResponElimina
  6. Hola Eli,
    Primer comentar-te que he vist la teva foto i el teu canvi de look (potser de ja fa un temps, no ho sé, però l'he vist ara) i que et queda molt bé, molt modern.
    Canvi de look segur que porta a una nova Eli.

    Per aquest tema, mira els amics és una cosa que un sent. Potser per moltes persones ets una gran amiga, però tu ara amb ells no ho sents així. Potser ja t'han decepcionat massa i quan els necessitaves no hi han estat. No ho sé, però ja diu molt de tu que hagis fet aquest pas de quedar i tornar-ho a intentar.
    Per si et serveix de res jo he recuperat una amiga ara, després d'uns 12 o 13 anys. Creia que mai més seriem amigues per masses coses que van passar, però també hem tornat a quedar i fer cafés (deu unir les amistats això)
    Salutacions i ens anem veient!!!!! :)

    ResponElimina
  7. Be de vegades penses i un mateix es el que defrauda ho dic per mi, Bon canvi de look. Peto

    ResponElimina
  8. Vida, certament és així, però cal trobar el moment, per retrobar-se. Perquè, ha calgut "païr" i això, no és fa d'un dia per l'altre!
    Important però és, intentar-ho! I sí, hi ha tantes coses maques que podem fer amb la boca!!!! Mil gràcies per passar per casa!
    ;-D

    Tens raó Ana, les coses no tornen a ser com abans, però també et diré que en el meu cas, tampoc era una situació molt molt molt tràgica, però sí ho suficient com per fer mal! Potser no tornarà a ser com abans, però tenim una cosa clara, les persones som les mateixes... de nosaltres dependrà, potser... Una abraçada!! ;-D

    Filadora, has parlat de la clau de la qüestió: ganes per ambdues parts! Si això no fos així, no haguéssim anat enlloc... Almenys, ja teniem una part guanyada! Abraçades! :-)

    Garbí, al llit dius??? ja,ja,ja no, feia broma... tens raó, no deixem mai de parlar-nos i de comunicar-nos, amb paraules, amb gests... amb somriures!!!! Ei... que no sabia que fòssis un peasssooo d'escriptor!!! Felicitats!!! ;-D

    No és fàcil Pakiba, es trobar el moment.... un mes abans no tenia ganes de veure a aquesta persona, però cal temps per curar les coses, i ganes de parlar del tema, i ganes d'entendre a l'altre persona... que això és menys fàcil!!! Gràcies guapa!!!

    Nits!!! Que be trobar-te per aqui! Me'n alegro molt!!!És un xic complicat aquest tema de l'amistat.. però cert és que estic decebuda, amb els anys, masses persones m'han decebut, per això, t'acabes tornant fred i solitari, sense masses ganes de fer amics... Però no és un problema, eh? Per mi és una opció! I jo, doncs sóc una mica així, amb els anys, m'he tornat una solitària que va a la seva. Per això, quan mantens un tipus de "relació" amb una persona, i creus que és allò que més s'assembla a l'amistat, i un dia et decep una reacció seva... penses que "veus, no cal tenir amics!!!), però vaja.... No haig de ser tant radical, i intentar-ho!
    Per cert, no he fet canvi de look eh? Però aquell dia em vaig maquillar i pentinar amb més temps, i ganes!!! ;-D

    Striper!!!!!!!!!! Bentornat!!!! Apa noi, se't trobava a faltar eh???? No hi ha ningú perfecte, i tots , tots decebem alguna vegada a les persones que estimem. I és que som humans, i cometem errors, però la gràcia del tema, és aprendre d'aquests errors, i saber demanar perdó quan cal. Un petonás!

    ResponElimina
  9. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  10. Sempre és millor obrir portes que tancar-les, tot i que hi ha algunes que és millor tancar-les per sempre perquè qui hi ha al darrera no es mereix estar a la nostra vida (parlo per mi perquè m'ha passat això aquesta setmana)

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!