Ja feia temps que em rondava pel cap.... I no és pas un propòsit pel nou any. No ho és, perquè a mi, aquests pensaments/juraments que es fan les persones quan comencen un nou any, més aviat em fan riure, perquè quan ha passat un parell de mesos, ja no s'enrecorden del que es varen prometre a sí mateix@s.
Però, jo, sí que fa un temps que ho anava pensant. Les decisions que prenc, quan les prenc són fermes, i intento complir allò que em proposo. M'he posat a dieta, perquè ja tocava.
Però em costa i molt!
Em costa deixar de menjar... I no és el cas, el que hagi de deixar de menjar, però sí menjar amb unes quantitats determinades (quasi pesades), amb uns elements determinats, i be, qué us he d'explicar? Qui més qui menys ha hagut de fer algun regim algun cop a la seva vida, i ja sap el que és. Ep, quan dic dieta, dic una dieta amb cara i ulls, la que em va fer fer el meu endocrí en el seu moment, res de dietes miraculoses ni res per l'estil.
Quan més saps que no pots fer una cosa, més ganes tens de fer-la!!!
Quan saps que t'has posat un objectiu i no pots fer alguna cosa, sembla que les circumstancies del voltant es posin en contra, i t'ajudin molt menys a aconseguir-ho. A la feina, aniversaris de companyes, han portat bombons, pastes, etc.... I jo, mossegant-me per dins, per no haver de picar. Al metro, una noia cruspint-se un entrepà de "xoriço", amb aquell pa sucadet amb tomaquet....
Al final, jo amb el meu "trist" berenar: un
iougur. Quan he arribat a casa, em moria de ganes de menjar alguna cosa,
més aviat salada. Avui era un d'aquells dies per cruspir-me un tros de
fuet, i després un tros de xocolata i...
I al final, he optat, per triar una opció sana i poc calòrica...
I automàticament he pensat, cóm t'has de veure...? Menjant, un tomaquet per saciar una mica aquesta gana.... que sembla que no vol marxar!!!! I és que em costa molt més deixar de menjar... que quan vaig deixar de fumar!
Es clar, que cal pensar, que hi ha molts que no poden menjar...i jo en canvi, ho faig per força...... però avui, m'han vingut ganes de dir... Buaaa!!!Si tinc gana, menjo!!! Sort, que això aquests moments, ja han passat, i ara, ja estic pensant en el sopar!!!!!!!!!!!!
Be, sigui com sigui, ja sabeu que qualsevol objectiu, requereix un esforç i jo espero... aconseguir-ho!!!
Jo porto ja un any i m'aprimat molt, he baixat 3 talles, costa pero el resultan mereix la pena. Fa tanta il-lusió arriba a la botiga y poguer comprar aquells pantalons que ni tels mirabas.
ResponEliminaEndavan Elisabet o aconseguiras.
Petonets.
Jo diria que menjar és una d'aquelles coses millors que pots fer amb la boca :) quina voluntat, noia! Menjar sa és necessari, però els règims són una tortura i una trampa. Endavant, però! jo també ho hauria de fer, però no tinc voluntat.
ResponEliminaDeixes de fumar ...deixes de menjar...no deixis gaires coses més...
ResponEliminaTomàquet sense pa? Un pecat...
ResponEliminaÀnims! :-)
ResponEliminaAquest és el mal de totes les dones!!! si et serveix de consòl, no ets pas l'única.
ResponEliminaJo m'he proposat menjar sa (perquè m'agradava tooooot el què no es pot menjar!!!). Porto ja mig any que entre setmana menjo molt sa, què dic jo! saníssim!!!! Però el cap de setmana em faig passar algun desitg.
Costa molt, jo tinc la sort que tots els de casa també m'han seguit i menjem tots igual (els àpats me'ls fa una dietista cada setmana, perquè jo sola no en sé, que si embutits, que si salsetes, que si sucar pa... tot el què no es pot).
I la veritat és que estic molt contenta, perquè em trobo molt més bé. A part de baixar algun quilo a conseqüència del canvi de dieta, també he aconseguit baixar la presió, que sempre la tenia pels núvols.
Si vols que et passi alguna de les dietes que em fa, tant sols fa falta que m'ho diguis. Jo cada setmana m'en dona una de diferent (així no l'avorreixo)
Molta molta sort! i endavant que ja veuràs com et trobaràs molt més bé.
Un petó!
Són els primers dies, després l'estomac s'acostuma a menjar menys i ja no tens ganes. De totes maneres, per aconseguir l'èxit de la dieta, et pots (i t'has de) fer algun premi de tant en tant, per exemple una mica de xocolata, mitja madalena, etc. Et treu l'ànsia i no et comporta cap sortida extraordinària de la dieta.
ResponEliminaPerò sobretot sense angoixes!!!! Conseguir un objectiu és tan difícil com plantejar-se'l... poc a poc... i una mica de xocolata tampoc fa mal eh! Ànims i petonets! (per cert... ha tornat la bombolleta... ho intento eh!!)
ResponEliminaA mi lo que me funciona es tener un lema o frase de guerra, que cuando me da el bajón me recuerde porqué me someto a tal tortura, del tipo: "Podría comer lo que quisiera, pero no me da la gana"
ResponEliminaY si te sirve de consuelo, yo empiezo el lunes, jajaja.
Si dejaste de fumar significa que eres fuerte, constante y disciplinada, así que no te preocupes, que cada día es más fácil que el anterior!
Si em permets un consell: acompanya la dieta amb una caminada diària, tot i que suposo que ja t'ho ha dit la dietista. Molts ànims.
ResponEliminaHola Eli,
ResponEliminaSort amb el teu compromís si és per la salut, per sentir-te millor, però molt de seny. La meva germana va fer dieta per un endocrí i li va anar molt bé, la va ajudar a comprendre què li anava més bé de menjar i què no.
Però hosti tu, un tomàquet, buuuuf, això és xungo.
Ànims que t'estas convertint en una dona molt sana: sense tabac i menjant bé.
Salutacions!!!!
Moltes gràcies pels vostres ànims!!!
ResponEliminaCosta una mica.. però sé que ho aconseguiré!!! ;-D
Una mica de paciència, i una dosis de constància m'ajudarà a seguir endavant!
Gràcies també per passar per casa meva!
Petons
PD: Ánimo Shubhaa.. ya verás como tú tambien lo consigues!