Sort n'hi ha que ens podem desfogar plorant, és veritat que hi ha èpoques en les que ho fas més, amb motiu o sense... però és necessàri. Jo també passo una època de moltes llàgrimes, però en aquesta vida no sempre s'ha de portar el somriure dibuixat a la boca.
Y si alguien te dice que no llores, no es porque no quiera que te desahogues, es porque probablemente le haces sentir incómodo... Llora mucho y ríe mucho, cada cosa cuando toque. Besos del sur
Ens netejam plorant, no és dolent. Una abraçada!
ResponEliminasovint hem de descarregar el que portem dins, tothom te la seva manera. Que nu duri gaire eh!!!
ResponEliminaSort n'hi ha que ens podem desfogar plorant, és veritat que hi ha èpoques en les que ho fas més, amb motiu o sense... però és necessàri. Jo també passo una època de moltes llàgrimes, però en aquesta vida no sempre s'ha de portar el somriure dibuixat a la boca.
ResponEliminaUn petonàs molt fort i ànims!
A vegades per sentirnos millor es necessàri i no ens tenin que avergonyir de ferlo.
ResponEliminaY si alguien te dice que no llores, no es porque no quiera que te desahogues, es porque probablemente le haces sentir incómodo... Llora mucho y ríe mucho, cada cosa cuando toque.
ResponEliminaBesos del sur