Casuals???
Potser sí!
Aquest matí, com cada dissabte, hem anat a fer les compres de la setmana a al super.
A la secció de carn, m'ha cridat l'atenció una safata de conill, talladeta a rodanxes... que a la vista feia bona patxoca. És clar, que ...jo fa molts i molts anys que no en menjo de conill perquè em fa fàstic. L'he tingut però a les mans i he pensat que sinó fos per a que em fa fàstic, potser l'hagués comprat...(el conill és un carn baixa en grasa, i ara que estic fent dieta.. doncs m'aniria be, per cert, he perdut quasi 4 kg!!! ;-D) però s'ha quedat en un pensament en veu alta, un comentari del meu company, dient-me que a veure quin dia m'atreveixo a menjar-n'he i...hem seguit fent la compra.
En arribar a casa... hem tret les bosses del cotxe, ordenar, posar tot al seu lloc, i be, que com que haviem de tornar a marxar, ens hem deixat la porta del carrer oberta... Total per un moment, no calia tancar per tornar a obrir...
De cop el meu company, mira cap a un costat i diu "hola!!! Que haces tu aqui???" I he pensat, a qui li diu això....
SORPRESA ha estat la meva... quan he vist al jardí de casa meva, un CONILL!!!! Blanquet, molt boniquet...que s'ha passejat pel jardí, fins que li hem dit que marxes...
He tingut temps de treure la càmera i fer-li una foto.... i veure'l cóm marxava carrer avall.
Quina casualitat no??? Voleu dir que això no és una premonició???
Vaig a mirar els resultats de la loteria, a veure si també s'ha complit l'altre pensament
Eli quina casualita, aixó vol dir que no el tens que mejar,(pobret tan maco).
ResponEliminaDichosaa dieta que tots fen i no en deixa menjar de lo més bó.
Un petonas guapa.
Jo tampoc en meno, no per fàstic i prou, és que veig conill i el veig viuet, i noia, no puc!
ResponEliminadono que no ho saps que es l'any del conill.....
ResponEliminasegur que és d'algú de cityville...
ResponElimina:)
(i a mi, m'agrada el conill, vés... què hi puc fer?)
Primer de tot, felicitats pels quilos perduts, la qual cosa mostra que estàs fent bondat. :-)
ResponEliminaPel que fa a l'anècdota del conil..., jo no crec en les casualitats, així que el dia que sàpiques la causalitat m'agradarà saber-la.
No he menjat mai a la vida conill. No perquè em facin fàstic, sinó perquè quan era petita, en teníem a casa i un dia es va morir una conilleta i vam haver de criar els seus fills am el biberó de les nines. Encara s'em fa un nus a la gola recordant el primer que van sacrificar els pares per menjar-s'el. Quin horror!!!
Bel titolo del blog
ResponEliminaHola guapa! ¿Sería el conejo de Alicia buscando el país de las maravillas? Qué te voy a decir, llevo 20 años sin comer carne, y el pescado me lo como por obligación, mi cuerpo no puede tragarse animalitos... Enhorabuena por esos 4 Kg, yo sigo demorando el momento, jajaja
ResponEliminaEspero que el conejo viva feliz muchos años.
Besos del sur