Com de costum... caminava endavant. A vegades el camí es feia feixuc, però amb esforç i constancia allò estava superat.
Objectius i esglaons superats, fins arribar a aquell gran roc.
Un roc enorme, havia caigut enmig del meu camí...
Un grapat de pensaments negatius, m'invaeixen.
Em fa ràbia, no poder fer front a aquest REPTE, no sé si esta a les meves mans, ho provo, però no resulta.. m'esforço, pero els resultats no són positius..No hi ha cosa, que em faci sentir més impotent, que aquesta. Esforçar-me, amb totes les eines possibles, amb tot el meu ímpetu, i veure que el resultat no és el que esperes. És frustrant... la veritat!
Hi ha qui diu que les pedres al camí, són una oportunitat de millora, un obstacle que t'obliga a la superació. Però si l'efecte és contrari...... la frustació em guanya la batalla...
Què fer? Davant un obstacle que es resisteix.... que faig?
PD: Ja sé que em direu perquè em preocupo per aquestes coses? És clar, teniu raó, però ja sabeu també que la vida, també esta composta d'aquestes petites coses...Sí ja sé que no és tant greu... és el piiiiiiiiiiiiipppppppppppppppp listening que se m'ha atravessat. Hi dedico temps, i ganes... i tot i així.... em sembla a mi que aquest trimestre "pringaré" de mala maneraaaaaa!!! Però què faig davant d'això?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaMentre aquest pedrot no t'hagi caigut al peu..., la resta, són menudeses
ResponEliminamés listening.....per saltar la pedra o passar per el costat. Si no t'hi encaparres ho escoltaràs tot millor....no pensis en el resultat
ResponEliminaSomriue i seguir endavant sensa pensar.
ResponEliminaUna ranxera deia (més o menys eh, que jo no sóc un especialista en rantxeres) que la pedra enmig del camí explicava que el destí que tocava era rodar i rodar.
ResponEliminaDoncs això, a rodar, rodar i rodar que les frustracions, un dia o altre, seran ben enrera.
La pregunta no es si la piedra molesta, es qué puedes hacer para superarla. Cuando nada más funciona, siempre quedan los explosivos!!
ResponEliminaSi puedo ayudar, ya sabes dónde me tienes...
Besos
I buscar un altre camí?
ResponEliminaGuaita quina pedreta! És com aquelles que se't fiquen a les sabates i et toquen una mica la moral, no? ;)
ResponEliminaDona, segur que d'una manera o altra podràs salvar aquest obstacle, només t'has de desviar una miqueta del camí de la frustració i seguir pel de "jo puc"!!
Un petó!
Per superar els reptes, primer cal una actitud positiva i convencer-te tu mateixa que pots aconseguir-ho. Fes-ho i veuras com és més fàcil!
ResponEliminaPotser lo fotut és veure aquest repte com una pedra i que se't posa al camí i no et deixa avançar. El repte hi és, la dificultat també, però segurament que també pas a pas es pot fer. Confiança i endavant i potser pintar-ho com deia en Cruyff: "sal y disfruta", fes-ho per passar-t'ho bé, per aprendre... (sé que costa canviar el xip, jo també m'ho he d'aplicar, per cert :P)
ResponEliminaConfia amb tu i mooooolts ànims!!!!
Home, una pedrota davant el camí és una putada, per què ens hem d'enganyar
ResponEliminaara bé, més frustració provoca el fet de no intentar superar l'adversitat
salut
De vegades cal fer una gran marrada, i així segur que te la pots estalviar. El frustrant és si la fita ha quedat just sota la pedra, la qual cosa obliga a renunciar-hi i a confiar, o no, en el temps. Precisament el temps és capaç d'esmicolar les roques més grosses. Sort!
ResponEliminaHolaaaaa!!!!
ResponEliminaEntrar al meu blog, i llegir que tinc 12 comentaris, em fa realment FELIÇ.. em fa feliç saber que tots els qui em llegiu, em doneu consell, i m'animeu, i dieu la vostre, en aquells moments en que a vegades m'encallo!
Sóc persona "lluitadora"... sóc molt perseverant en tot allò que em proposo, però a vegades, els resultats no desitjats em vencen. M'aturo, penso, (us llegeixo) i segueixo endavant.
GRÀCIES A TOTS DE TOT COR!