Desconexió a l'Ebre....

Aquest cap de setmana hem estat per les terres de l'Ebre...

La veritat és que ens ha anat força bé per desconectar...

No és un espai desconegut per nosaltres, perque la veritat és que ja hi em anat forces vegades.... Pero és una zona que per mi té un encant especial.

Em fet nit en una casa de turisme rural, un antic molí d'oli, i on segurament serà d'aquells llocs que val la pena repetir...

I be, he fet un descobriment d'un nou aliment que m'ha deleitat el paladar: Caixetes!!!

Pel seu aspecte, m'he pres la llibertat de batejar-les amb un altre nom: "vulva de l'Ebre" però cal dir, que aquesta mena de molusc, te un gust molt maritim i per mi força exquisit... Així que realment, no us deixeu portar pel seu aspecte, ni pel que us fa recordar quan l'hagueu obert!!! (je,je,je) Jo tinc clar: tornaré a menjar-les en una altre ocasió....

Com haureu pogut veure en les fotos que ja he penjat, hi ha un gran número de fotos d'ametllers florits, i es que passejar pel camp, i perdre la vista, per un mar de flors blanques i rosades, per mi ha estat tot un plaer!!!

Sens dubte ha estat un cap de setmana bastant diferent, i ens ha servit força per desconectar, a part que no ho puc pas omitir..... Ha estat l'Aniversari del meu company.... i això, ha de ser motiu de celebració sempre!!! Felicitats Pedro!!! Espero que en compleixis molts més!!!!

Crec que és hora de dir BONA NIT...

La 1 de la matinada... i tinc dos ulls com dos plats.....
Tot i que sense masses ganes... potser serà hora de que digui BONA NIT.....
Potser amb aquesta bonica cançó seré capaç de dormir.....???Intentaré fer l'esforç....

BONA NIT!

Chimos, sugus, palotes...

Últimament, sorgeixen referències constants a la meva infancia....

On paren els Chimos..... que la publicitat deia... "Chimo es un caramelo, con un agujero rodeado de delicioso caramelo"... o algo similar.....

A mi m'encantaven els liles i els vermells.... i era capaç de desfer el paquet sencer per anar a buscar el chimo lila que estava a sota de tot!!!!! I quan no tenia cap més... llavors em menjava els de taronja i llimona... ja se sap... A falta de pan...buenas son tortas! je,je,je

També recordo amb certa tendresa els palotes....i els sugus, sobretot els sugus, perque em porten molts records....

Recordo que quan era petita, anava amb els meus pares a comprar vi a una Masia de Canyelles, la mestressa de la Masia, quan em veia em treia un gran pot de vidre, ple de sugus....

Ummm... jo crec que quan veia aquell pot enorme ple fins dalt, se'm posaven els ulls grans i rodons.... i era capaç de vèncer la meva timidesa, i agafar un bon grapat de Sugus..... De tornada a casa, al cotxe i per la carretera vella de Canyelles-Vilanova (que avui no existeix...), m'omplia la boca de Sugus.... sense evitar com sempre la frase de la meva mare dient: "No te'ls mengis tots, que et farà mal la panxulina...." Però sempre m'els acabava tots, i mai m'havia fet mal la panxulina...!!!!!

Que maco és recordar coses de la teva infancia..... Ara mateix ho estava revivint, i sembla que sigui ahir!!!!!!!!

L'olor que em porta a la meva infancia....

Us recordeu que quan ereu petits, no hi havien tantes marques ni tants productes per les necessitats bàsiques de la vida....???

Doncs l'altre dia, comprant al Super, vaig veure una ampolla de sabó... que em va fer recordar a quan era petita, i ja no vaig poder evitar comprar-la...

Us recordeu del Moussel..?

L'ampolla tant particular del xampú Moussel, em va portar a la banyera de casa dels meus pares, quan de petita i mentres era l'hora del bany, m'entretenia a jugar amb aquella forma de varis costats... Era una ampolla de color fucsia, i amb olor molt especial....

És curiòs que desprès de tants anys, continui tenint la mateixa fragancia... i l'ampolla tot i que un xic retocada, sigui sent la mateixa....

Ara, quan entro a la dutxa de casa, i obro l'ampolla..... l'olor em transporta a fa ben be 25 anys enrera..... I això em fa molta gràcia.....

On paren la majoria dels productes de l'època? Molts ja han desaparescut, però veig que el Moussel segueix sent el mateix.....

Seguint en la tònica, també he recordat el Petit Cheri Legrain... que també era un xampú per nens... i fins i tot he recordat la musiqueta de l'anunci... que fins i tot m'atreviria a cantar....

A això li dic jo fer una bona publicitat... ja que desprès de tants anys, que haguès sigut capaç de deixar-me emprempta i fer-me recordar del seu anunci....

Aqui, un video que he trobat de l'anunci... (desprès del personatge de la camiseta... un retall de l'anunci de Petit Cheri Legrain!!!)...

Realment, m'ha fet il·lusió veure'l.....

http://www.tvcatalunya.com/3alacarta/video.htm?ID=209149217&CAT_ID=208812242

Vestiduras

Un día la Belleza y la Fealdad se encontraron a orillas del mar. Y se dijeron: "Bañémonos en el mar".Se desnudaron entonces, y nadaron en el agua. Luego Fealdad volvió a la playa y se puso las ropas de Belleza, y se marchó.También Belleza salió del agua del mar: al no encontrar su ropa, como era demasiado tímida para estar desnuda se puso la ropa de Fealdad, y siguió su camino.Y hasta el día de hoy hombres y mujeres confunden a una con la otra.Pero hay algunos que contemplan el rostro de la Belleza y saben que no llevan sus ropas. Y otros que conocen el rostro de Fealdad, y sus ropas no les engañan.

Gibrán Jalil Gibrán

Alguna cosa de Neruda....

Oda a una estrella

ASOMADO A la noche

en la terraza

de un rascacielos altísimo y amargo

pude tocar la bóveda nocturna

y en un acto de amor extraordinario

me apoderé de una celestre estrella.

Negra estaba la noche

y yo me deslizaba

por la calle

con la estrella robada en el bolsillo.

De cristal tembloroso

parecía

y era

de pronto

como si llevara

un paquete de hielo

o una espada de arcángel en el cinto.

La guardé

temeroso

debajo d ela cama

para que no la descubriera nadie,

pero su luz

atravesó

primero

la lana del colchón,

luego

las tejas,

el techo de mi casa.

Incómodos

se hicieron

para mi

los más privados menesteres.

Siempre con esa luz

de astral acetileno

que palpitaba como si quisiera

regresar a la noche,

yo no podía

preocuparme de todos

mis deberes

y así fue que olvidé pagar mis cuentas

y me quedé sin pan ni provisiones.

Mientras tanto, en la calle,

se amotinaban

transeúntes, mundanos

vendedores

atraídos sin duda

por el fulgor insólito

que veían salir de mi ventana.

Entonces

recogí

otra vez mi estrella,

con cuidado

la envolgí en mi pañuelo

y enmascarado entre la muchedumbre

pude pasar sin ser reconocido.

Me dirigí al oeste,

al río Verde, que allí bajo los sauces

es sereno.

Tomé la estrella de la noche fría

y suavemente

la eché sobre las aguas.

Y no me sorprendió

que se alejara

como unpez insoluble

moviendo

en la noche del río

su cuerpo de diamante.