Després de la tempesta...

Imatge de google

Diuen que arriba la calma...
Jo de moment, no cantaria victòria...
És cert, però, que jo m'he aserenat...ni que sigui una mica....
La setmana passada em varen fer perdre els papers...
Masses injustícies porto acumulades, i al final, la goteta...va fer vessar el got! No entraré en detalls, però qui segueix el meu blog, sap que tot i que parlo metafòricament, hi ha coses, que tenen a veure amb un apartat de la meva vida, que no és tot el magnífic que m'agradaria que fos...
I a vegades, el meu sentit de la "tolerància" o del "suportar" arriba al seu límit i....perdo el control i dic les coses tal com les penso...Fins a quin punt és positiu o negatiu..? Doncs la veritat, no us ho sabria dir. D'entrada, els fets han fet que "passin de mi", i només s'adrecin a mi quan no hi ha més remei, i m'han de demanar que faci coses, amb el que, crec que de moment, surto guanyant, si més no, tot i que no és el meu estil, em deixen tranquil·leta i puc fer la meva feina, cosa molt a agraïr... Aqui diria allò de.... "ja vindrás a bord, ja...." Mentrestant, limitar-me a fer la meva feina...i poca cosa més. Tenint en compte que la meitat de gent esta de vacances, m'estic tornant un xic autista, però que tenir que parlar amb segons qui.... la veritat és que ja em podria quedar muda... perque no us podeu imaginar el nivell de surrealisme que gasten segons quins personatges....
Serà que ja necessito vacances? I ja no sóc capaç d'aguantar tantes "imbecilitats"?????

Joc de lletres...


Ja fa uns dies que l'Ada, em va convidar a participar en una cadena de lletres virtuals...
Havia d'agafar el primer llibre que tingués al costat... i el primer que he trobat (Cuentos sufíes para pensar) te menys de 160 fulles, com que no en tinc cap, he anat directe a l'estanteria.... N'he vist un, que el vaig començar i el vaig deixar a mig començar (sinó tinc inspiració lectora, això em passa sovint...)
Ara segons les instruccions del joc, hauria d'anar a la pàgina 161, i concretament, copiar la cinquena frase que diu així:
"Me limité a encogerme de hombros. Para mí, los momentos más maravillosos eran justamente aquéllos durante los que ella había tenido los ojos cubiertos"
Nada es Azar - Richard Bach
I ara us ho hauria de passar....
Passar a 5 blogs.....
Però uffff... és que a vegades fa pal seguir jocs de cadena, no?
Mira, que jo l'he seguit, eh??? I em consta que en tinc algun altre desperdigat....
Doncs res, em salto les normes....
Us convido a fer-lo, però només a qui li vingui de gust.... (Res d'obligacions)
Ara he pensat, que potser estaria be, tornar a reenganxar la lectura d'aquest llibre....
Potser després, potser demà,... potser...
ai.... bufffff.... Quina mandra!!!!
Que no se li encomani la meva mandra a ningú, eh? ;-D

Obligacions obligades...

Fa dies que no tinc gaires ganes de fer gaires coses...


Només aquelles coses que són obligatòries, són les que faig, més que res perque no tinc més remei que llevar-me cada matí per anar a treballar, i restar dies al calendari, tot esperant les ja desitjades vacances. Sí dic desitjades perque aquest, més que cap, necessito desconectar.... i fer aviat vacances! Ditxoses obligacions!

I aquesta tarda, mentres m'obligava a planxar.... i buidar el grapat de roba que s'acumulava al damunt de la fusta de planxar... he conectat la ràdio via internet... i de fons, aquesta cançó!



Em sembla que m'he despertat una mica.... tard. Llástima! ja s'acaba el dia...


Serà que aquest coi de calor em deixa...

Aplatanada!!!

Bombolles delicades...

La màgia lliscant per l'espai...

Em deixo portar per les carícies de sabó...

Dolces pompes passejant per la foscor...

Pep Bou- Clar de Llunes

2 anys i 365 posts...

Doncs sí, aquest mes de Juliol, el meu blog, compleix 2 anyets des de la seva creació.

No explicaré els motius pels quals vaig obrir aquesta finestra virtual... però torno la vista enrera, i veig que ha plogut molt des de llavors.
Si més no, les circumstancies que em va tocar viure en aquell moment, les he superat, i n'he aprés d'elles...
D'això es tracta a la vida, veritat? D'anar aprenent allò que la vida et posa al davant, aprendre de les situacions bones i de les dolentes...
Avui, miro tot el que he guanyat arrel d'aquest blog..
Comparteixo paraules i sentiments a través d'aquesta xarxa virtual..
Comparteixo sensacions, experiències, tristeses, i alegries, neguits, silencis, ànims i desànims, somriures, llàgrimes, petons i abraçades, i un seguit d'emocions, que sense vosaltres, segur que aquest blog no tindria tanta vida... com la que te ara.
Així que us vull donar les gràcies per passar per aquest raconet meu... per venir a aquest trocet de casa que comparteixo amb vosaltres... Per aportar-me els vostres pensaments, les vostres experiències, crítiques i paraules boniques que em regaleu....dia sí, dia també...
I com que tinc moltíssimes ganes de tirar endavant aquest espai.... encara que a vegades també jo tingui "baixons" i ganes de plegar... us vull avançar una primícia...
Aquest blog, continuarà el seu camí, però no ho farà sol....
????
Eing???
Vaig fer un post el passat mes de Maig, i sembla ser que va fer gràcia el nom... La veritat és que a mi, m'en fa molta de gràcia... i per tant, he decidit crear un nou blog...
Alguns ja sabeu que m'agrada viatjar, i sinó ho faig més, és perqué no puc.... la meva economia és la que és, i tampoc puc fer miracles, però la veritat és que no em queixo.
M'agrada regalar sorpreses, activitats, sortides ... viatges... i tot allò que esta al meu abast...
I com que tots els llocs que he visitat, tenen quelcom d'especial.... Vull en aquest blog nou que crearé, recollir espais, restaurants, hotels... visites, recursos, i demés... que us puguin servir en un moment donat....Es clar, que també cal dir .. "entre gustos no hay disgustos", i això dels gustos és molt relatiu... però espero compartir si més no... el que he viscut i els llocs que he visitat.. segur que encara que siguem ben diferents alguna cosa bona en podreu treure...
Ja us dic, jo no he fet grans viatges, però els que he fet, m'els he organitzat jo mateixa... i m'han sortit rodons... I per això, m'agradarà compartir tots aquests llocs amb vosaltres.
Així que.. ben aviat, ens trobarem també a:
Repeteixo, moltes gràcies per la vostre companyia!!!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!