Diuen que arriba la calma...
Jo de moment, no cantaria victòria...
És cert, però, que jo m'he aserenat...ni que sigui una mica....
La setmana passada em varen fer perdre els papers...
Masses injustícies porto acumulades, i al final, la goteta...va fer vessar el got! No entraré en detalls, però qui segueix el meu blog, sap que tot i que parlo metafòricament, hi ha coses, que tenen a veure amb un apartat de la meva vida, que no és tot el magnífic que m'agradaria que fos...
I a vegades, el meu sentit de la "tolerància" o del "suportar" arriba al seu límit i....perdo el control i dic les coses tal com les penso...Fins a quin punt és positiu o negatiu..? Doncs la veritat, no us ho sabria dir. D'entrada, els fets han fet que "passin de mi", i només s'adrecin a mi quan no hi ha més remei, i m'han de demanar que faci coses, amb el que, crec que de moment, surto guanyant, si més no, tot i que no és el meu estil, em deixen tranquil·leta i puc fer la meva feina, cosa molt a agraïr... Aqui diria allò de.... "ja vindrás a bord, ja...." Mentrestant, limitar-me a fer la meva feina...i poca cosa més. Tenint en compte que la meitat de gent esta de vacances, m'estic tornant un xic autista, però que tenir que parlar amb segons qui.... la veritat és que ja em podria quedar muda... perque no us podeu imaginar el nivell de surrealisme que gasten segons quins personatges....
Serà que ja necessito vacances? I ja no sóc capaç d'aguantar tantes "imbecilitats"?????


