Era previsible...Era inevitable...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!
eins?
ResponEliminahem de tèmer, Eli???
ResponEliminaVosaltres no heu de tèmer per res...
ResponEliminaA vegades passen coses... que les veus a venir... i tot i que intentes evitar-les, al final.... inevitablement, passen.
Divendres!!!! No sabeu quines ganes tinc de deixar la meva ment en blanc!
No se el que però alguna cosa ha esclatat.......espero que sigui per bé
ResponElimina...sigui el que sigui espero que no sigui dolent per a tu (que hagi explotat davant teu, prò que no t'afecti).
ResponEliminaBon cap de setmana, doncs! Pitonets, bunika!
M'has espantat molt, perquè darrerament estic fent vacances fins i tot de l'actualitat i he pensat que no m'havia assabentat d'alguna cosa molt greu. Em tranquil·litza veure que no sóc l'única que està peix. Interpreto, per tant, que és metafòric. Desitjo que no sigui res molt negatiu per a tu. Ja ens explicaràs fins on puguis quan tu vulguis. Molts petons.
ResponEliminaVaja, deu ser molt gran el que ha esclatat!
ResponEliminaTranquil·la, al final sabràs posar-te a temps el vestit anti radiació.
;)
La mare del Tano...previsible? Inevitable? Coi, quin nervis...
ResponEliminaPetons, Eli, que feia dies que no venia!!!!