Imatge de googleDiuen que arriba la calma...
Jo de moment, no cantaria victòria...
És cert, però, que jo m'he aserenat...ni que sigui una mica....
La setmana passada em varen fer perdre els papers...
Masses injustícies porto acumulades, i al final, la goteta...va fer vessar el got! No entraré en detalls, però qui segueix el meu blog, sap que tot i que parlo metafòricament, hi ha coses, que tenen a veure amb un apartat de la meva vida, que no és tot el magnífic que m'agradaria que fos...
I a vegades, el meu sentit de la "tolerància" o del "suportar" arriba al seu límit i....perdo el control i dic les coses tal com les penso...Fins a quin punt és positiu o negatiu..? Doncs la veritat, no us ho sabria dir. D'entrada, els fets han fet que "passin de mi", i només s'adrecin a mi quan no hi ha més remei, i m'han de demanar que faci coses, amb el que, crec que de moment, surto guanyant, si més no, tot i que no és el meu estil, em deixen tranquil·leta i puc fer la meva feina, cosa molt a agraïr... Aqui diria allò de.... "ja vindrás a bord, ja...." Mentrestant, limitar-me a fer la meva feina...i poca cosa més. Tenint en compte que la meitat de gent esta de vacances, m'estic tornant un xic autista, però que tenir que parlar amb segons qui.... la veritat és que ja em podria quedar muda... perque no us podeu imaginar el nivell de surrealisme que gasten segons quins personatges....
Serà que ja necessito vacances? I ja no sóc capaç d'aguantar tantes "imbecilitats"?????
Sempre hi ha gent disposada a tocar el què no sona... i per desgracia sempre hi seràn.
ResponEliminaPel què dius de que sempre dius el què penses... jo també sóc així, i la veritat és que m'ha portat més aspectes negatius que positius. Però no em costa molt canviar-ho, el què penso ho dic, mai diré alguna cosa per quedar bé, sinó que PAM, ho deixo anar tal qual. I si em discuteixo amb algú, sense pèls a la llengüa. Sempre amb educació però les coses a la cara, ben claretes.
I buffff... i t'expliqués els problemes que m'ha comportat sé així.. no els puc ni contar. Però no sé canviar.
Un petonet
ups.. se m'ha colat un NO.. dic: "Però NO em costa molt canviar-ho..." treu-hi el NO, ja que em costa una bestièsa!
ResponEliminaPer què serà que n'hi trobo uns quants de punts en comú?
ResponEliminaEstà clar que a tot arreu n'hi ha
de "fenòmenus" que sembla que l'única tasca que tenen a la vida sigui "fotre" als altres.
Eli... et falta molt per agafar vacances???
Aaaiisssss!
;)
Si que hi ha gent intractable amb la que una no acaba d'empastar.
ResponEliminaLa necessitat de vacances suposo que també influeix, però, a vegades dir les coses pel seu nom fa que tothom agafi el seu lloc i que sàpiga els seus límits.
I total la feina és feina...
Anims maca!!!! l'autisme de tant en tant és positiu !!!!!!!!
Hola!!
ResponEliminaSí que es malo el chiste de Lepe, sí!! ajjajajajajaj.
Un saludo.
Després de la tempesta no arriba mai la calma perquè, segons la mena de persona que siguis, depèn de com hagi passat la tempesta, t'estaràs cagant en sa puta mare sabent que n'hi haurà una altra i una altra i una altra...
ResponEliminaA la meva feina també passa: Hi ha un grup de gent que sempre fan el mateix. I aguantes i aguantes i aguantes... fins que rebentes! I dius què hi ha de dolent per a trobar solucions... I durant dues setmanes o un mes sembla que tot s'arregla... Fins que tot plegat torna a començar...
Sí, el millor per a aquests casos són les vacances! Desconnectes! I quan tornes sembla que comences amb una miqueta més de paciència... :)
Això de que arriba la calma després de la tempesta em sona a cançó d'Alejandro Sanz, hehehe.
ResponEliminaAra de debò, amb els temes de la feina, sempre hi ha pirules, en el meu cas, a voltes surrealistes també, perquè veus com tu et tires hores preparant feines per fer les coses bé i altres les enllesteixen en 5min. I a final de mes, tots cobrem igual! Increïble, però cert! I a sobre no en pots dir res perquè no vols crear "mals rotllos", però arriba un moment que realment necessites dir-li al(s) personatge(s) en qüestió que és (són) un(s) inútil(s) i un(s) manta(es).
Quan falten pocs dies per ls vacances crec que costa més aguantar a persones com les que expliques.
ResponEliminaI tornr-se autista a èpoques no va gens malament.
Descansa quan puguis ...jo ja estic de tornada assaborint l'última setmana.
La bella Sicilia m'ha enamorat :)
Com més grans ens fem, menys disposats estem a aguantar segons què... suposo que ens fem a la nostra manera, accentuem la nostra manera de ser...
ResponEliminaEn qüestió de conflictes no es gens bo aguantar-se les coses, perquè quan petes ho rebentes tot. A la facu em deien que molts problemes es solucionarien aprenent assertivitat que vol dir "saber dir no a l'altre sense que aquest s'ofengui, explicant-li els teus motius" Sembla fàcil, però no ho és... I jo no en sé de dir que no, em costa molt, a més jo no exploto per fora, ho faig per dins...
Ànims Eli, Un somriure...
Es que hi ha gent molt plasta, o molt susceptible o simplement, emprenyadora. Tu fes i pensa en les vacances, guapa!!!
ResponEliminaMentre tu vagis bé .....que els donin i espera les vacances que es comencen a disfrutar almenys un més abans de marxar , amb preparatius i tota la pesca , practica el Don't worry be happy .
ResponElimina