DIVENDRES: FAVES TENDRES!


La primera collita de faves de la temporada. Feien goig dins del cistell..
I em consta que eren força tendres. Jo no n'he menjat encara, però hi ha algú a qui li agraden força.. i sinó, potser millor que ho comproveu vosaltres mateixos.

Ja ho sé, no és massa habitual que a un gos, li agradi tot el que li agrada al meu, però ha d'haver alguna excepció, i us asseguro que el meu Tom s'emporta la palma. Li agrada molt la fruita, i li encanta menjar-la directament de l'arbre.. (us deixo aqui un altre exemple)
Li agrada absolutament tot, tot i tot....
I les faves tendretes, li encanten!!!!
****

Per cert, ja han tornat les orenetes, a fer el niu al porxo...

Tot i que aquest any, havien aprofitat el niu de l'any anterior... al poc temps va semblar que l'havien avorrit, i n'han fet un de nou.. suposo que és llei de vida...

S'han acostumat a la nostre presencia, i és genial poder-les admirar de prop.



Són tan boniques!!!

Elitours al seu servei

D'un temps cap aqui, a la feina, m'he dedicat a organitzar els minis viatges de les companyes de feina, caps, etc... Algunes temporades són més sovint, altres menys... El cas és que en una d'aquestes "organitzacions", una companya em va "batejar" com "Elitours", cosa que em va fer gràcia, perque fins i tot crec que és un nom que sona prou be com per a que fos una touroperadora real...
No és el cas, i tampoc tinc intenció de dedicar-me a aquest camp.
Almenys però, em dedico a muntar-me jo mateixa els viatges, i fins ara, no he tingut mai cap ensurt.
M'agrada descobrir, buscar, muntar rutes, buscar allotjaments... Cada cop que em dedico a organitzar el meu propi viatge, m'endinso en una nova motivació. S'em desperta la curiositat, i unes ganes bojes per a descobrir noves imatges, noves olors, nova gent...
I tot això, si ho fas amb temps, pots inclus trobar uns preus prou assequibles.
Fa uns dies que pensavem en el destí d'estiu. Voliem tornar a visitar la Gomera. És un lloc on ja hi em estat un parell de vegades, però que ens encanta tant, com per tornar-hi una tercera, i les que facin falta. El cas, és que quan em vaig posar a buscar bitllets d'avió, vaig trobar unes opcions exageradament cares, amb el que vaig pensar en canviar de destí.
Em rondava pel cap una destinació diferent, un lloc que un dia arrel de veure una peli, m'en vaig enamorar i vaig pensar que alguna vegada hi aniria. (i quina sort, oi? Doncs sí! En aquest cas, compliré el desig. -Per desgràcia no sempre és possible complir els nostres desitjos o necessitats-) I just a la fusta, on poso l'ull poso la bala. Raynair, te vols molt econòmics, així que em vaig posar a xafardejar, i bingo!!!! Només calia comentar-ho amb el meu compi, que en primer moment no li va entusiasmar la idea... Però que després d'endinsar-se una mica més per la xarxa, veure unes imatges, i deixar-se portar pels meus comentaris, va acceptar.
Elitours, mans a l'obra. Ja tinc l'allotjament, concretament, anem de turisme rural, que esta de moda, i ofereix unes condicions prou bones a un preu molt raonable. I només em falta acabar de perfilar quatre coses, i esperar... Esperar a l'agost, que és quan faig vacances.
Mentrestant, investigo, descobreixo i adquireixo tot el que puc sobre el lloc on aniré a visitar...
Que no ho he dit encara, oi?
Doncs me'n vaig a veure als meus "estimats" italians... Dic estimats, perque els tinc un "bon rotllo" especial, i em cauen molt bé. Les experiències anteriors en terres italianes, han anat sempre de conya.... I així també podrè practicar el meu italià....
Exactament, faré una ruta per la Toscana (Pisa, Florencia, Cortona, Lucca...)
Encara queda molt per esperar... Però segur que amb tantes eines a l'abast, aquesta, serà una dolça espera....
I vosaltres, on aneu de vacances? I si necessiteu res, ja sabeu: "Elitours al seu servei" ;-D

Broken strings

Tot el cap de setmana amb aquesta cançó al cap....

James Morrison & Nelly Furtado

Let me hold you
For the last time
It's the last chance to feel again
But you broke me
Now I can't feel anything

When I love you,
It's so untrue
I can't even convince myself
When I'm speaking,
It's the voice of someone else

Oh it tears me up
I try to hold on, but it hurts too much
I try to forgive, but it's not enough to make it all okay

You can't play on broken strings
You can't feel anything that your heart don't want to feel
I can't tell you something that ain't real

Oh the truth hurts
And lies worse
How can I give anymore
When I love you a little less than before

Oh what are we doing
We are turning into dust
Playing house in the ruins of us

Running back through the fire
When there's nothing left to save
It's like chasing the very last train when it's too late

Oh it tears me up
I try to hold on, but it hurts too much
I try to forgive, but it's not enough to make it all okay

You can't play on broken strings
You can't feel anything that your heart don't want to feel
I can't tell something that ain't real

Well the truth hurts,
And lies worse
How can I give anymore
When I love you a little less than before

But we're running through the fire
When there's nothing left to save
It's like chasing the very last train
When we both know it's too late (too late)

You can't play on broken strings
You can't feel anything that your heart don't want to feel
I cant tell you something that ain't real

Well truth hurts,
And lies worse
How can I give anymore
When I love you a little less than before

Let me hold you for the last time
It's the last chance to feel again

De ser o no ser, de fer o no fer...

Em fa gràcia anar a altres blogs i trobar-me escrits on em puc sentir identificada...
Es curiòs, i a vegades penses que aquelles situacions només et passen a tu... Llavors entres a un blogaire diferent i voilá!!!
En aquest cas, no voldria pas, haver de trobar coincidència entre el que pensa i el que li passa el Xexu, però em sembla una mica difícil, perque això representaria que tan ell com jo, com les moltes altres persones que també s'hi han vist reflexades, deixèssim de ser com som. I a certes edats, es pot pulir el caracter o el fer o desfer, i en pots aprendre, però crec que això va molt més enllà.
És complicat!!! Massa, crec... I a vegades, també ens ho fem nosaltres mateixos de complicat, crec que les coses poden ser més senzilles....
Són més senzilles les coses???
No, per mi no ho són.
Però vull/desitjo aprendre, i saber, que cada persona és un món, i te una forma molt particular i diferent a la que nosaltres fem. Que malgrat, poguem tenir punts de conexió entre les persones, sempre n'hi hauran altres de desconexió. Perque cada persona s'ha creat per uns gens diferents... i be.... que igualment mai plou a gust de ningú.
Jo com he dit abans, estic en fase d'aprenentatge encara, però crec que és una lliçó molt difícil d'aprendre.
Voldria però, aconseguir i saber expressar els meus sentiments, i poder dir el cóm m'he pogut sentir en un moment donat, sense ferir a l'altre persona, i sé que potser puc fer un intent de comunicació i expressar el que he sentit, però sé també, que en cada paraula que deixi anar, per sútil que pugui ser i sense afany de fer mal, en el fons, segur que li estaré fent mal, perque com a persones que som, les paraules no ens són indiferents.
Llavors entres en un lema, de no saber qué s'ha de fer en aquests casos, si dir el que penses (tot vomitant/buidant el pap) però corrent el risc de fer-li "mal" a aquella persona sense voler, o no dir-ho (el pap es queda ple i la bola es pot fer més gran...) i l'altre persona no tenir ni p... idea del que ens esta passant pel cap.
Lemes, dubtes i més històries que els humans tenim... sovint en aquesta vida.
Vida que a vegades ens compliquem nosaltres mateixos...
Res, tot torna però al seu lloc, només cal una mica de temps...
És divendres....
Bon cap de setmana a tothom!!!

De colors, cançons i altres sensacions.

Que cada dia tinc més ganes de destapar-me...
Que començo a sentir la caloreta...
Que ja m'he tret els mitjons, i m'he calçat les meves avarques,
Que ja vaig de màniga curta malgrat la dita de .... "Hasta el 40 de mayo no te quites el sayo..."
Que cada dia em sorprenc una mica amb les coses que faig i que no pensava mai que arribaria a fer...
Avui, un agraïment anònim d'algú que "necessitava" una veu amable, donant consol i informant de tot el que podiem oferir-li. M'hi he estat ben be 20 minuts al telèfon. He plegat tard, però he sortit ben contenta. Abans d'acomiadar-me de la trucada, l'anònima m'ha felicitat. Felicitacions per a que?


L'anònima ha respost: Per a fer be la teva feina, per haver-me explicat tan extensament i haver-me aclarat tots els meus dubtes. Felicitats per qué he trucat a molts llocs, i poques persones m'han atés com tu, Felicitats per que crec que també esta be que t'ho digui algú, el reconeixement d'una anònima et demostra que ho estas fent be. M'has ajudat molt.
Aquelles paraules m'han arribat endins. He sortit tard, sí, però he sortit satisfeta d'haver ajudat a algú que ho necessitava.

Les petites coses són les que ens fan veure les coses d'una altre manera. Són aquests detalls, els que em fan veure-hi més clar...
Que....
Que faig i desfaig... Coses potser impensables...
I això em fa sentir be.
Entre caloreta i ganes d'estiuet, m'adono que he posat molts colors verds al meu dia a dia....
I m'he enrecordat d'una cançó que cantava quan era petita, amb tots els colors de l'arc de Sant Martí

Verd, verd, verd és el vestit que porto
verd, verd, verd és tot el que jo tinc
perquè m’ agrada el color de les plantes
i el meu amic és un jardiner

i també m'he enrecordat del Xesco Boix, que recordo perfectament amb la guitarra, al pati del cole, quan jo deuria tenir molts poquets anys....


I paro, paro de remenar el calaix del records, a aquest altell a vegades oblidat.

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!