Es curiòs, i a vegades penses que aquelles situacions només et passen a tu... Llavors entres a un blogaire diferent i voilá!!!
En aquest cas, no voldria pas, haver de trobar coincidència entre el que pensa i el que li passa el Xexu, però em sembla una mica difícil, perque això representaria que tan ell com jo, com les moltes altres persones que també s'hi han vist reflexades, deixèssim de ser com som. I a certes edats, es pot pulir el caracter o el fer o desfer, i en pots aprendre, però crec que això va molt més enllà.
És complicat!!! Massa, crec... I a vegades, també ens ho fem nosaltres mateixos de complicat, crec que les coses poden ser més senzilles....
Són més senzilles les coses???
No, per mi no ho són.
Però vull/desitjo aprendre, i saber, que cada persona és un món, i te una forma molt particular i diferent a la que nosaltres fem. Que malgrat, poguem tenir punts de conexió entre les persones, sempre n'hi hauran altres de desconexió. Perque cada persona s'ha creat per uns gens diferents... i be.... que igualment mai plou a gust de ningú.
Jo com he dit abans, estic en fase d'aprenentatge encara, però crec que és una lliçó molt difícil d'aprendre.
Voldria però, aconseguir i saber expressar els meus sentiments, i poder dir el cóm m'he pogut sentir en un moment donat, sense ferir a l'altre persona, i sé que potser puc fer un intent de comunicació i expressar el que he sentit, però sé també, que en cada paraula que deixi anar, per sútil que pugui ser i sense afany de fer mal, en el fons, segur que li estaré fent mal, perque com a persones que som, les paraules no ens són indiferents.
Llavors entres en un lema, de no saber qué s'ha de fer en aquests casos, si dir el que penses (tot vomitant/buidant el pap) però corrent el risc de fer-li "mal" a aquella persona sense voler, o no dir-ho (el pap es queda ple i la bola es pot fer més gran...) i l'altre persona no tenir ni p... idea del que ens esta passant pel cap.
Lemes, dubtes i més històries que els humans tenim... sovint en aquesta vida.
Vida que a vegades ens compliquem nosaltres mateixos...
Res, tot torna però al seu lloc, només cal una mica de temps...
És divendres....
Bon cap de setmana a tothom!!!
Eli, jo crec que mai no deixem de ser aprenents de viure. Però això és una estafa, perquè quan sembla que ja hi ets... paf! s'acaba la vida! no sé per què en volem aprendre tant!
ResponEliminaBon cap de setmana, reina mora!
ES BO SER APRENENT,MAI EN SABEM PROU,I DE VIURE MEINYS,DIA A DIA TOT GIRA TOT CAMBIA....ELS ULLS OBERTS,EL CORT ALEGRE I APRENENT SEMPRE APRENENT.
ResponEliminaJUGANT AMB BCN.
De vegades un escrit ben fet , es la manera d'evitar entrar en una discusió , que es la que ens fa dir coses que no estan prou ben pensades.
ResponEliminaNo es fàcil
Caram, si és que sempre ens sentim identificats quan algú explica desgràcies, eh? Bé, la vida és un camí i anem aprenent. Potser no podem canviar del tot, perquè la genètica no enganya, però també hi ha factors ambientals, i vull pensar que ens podem anar adaptant a les situacions i millorant amb el temps. I això de la comunicació s'ha de potenciar. No poder dir el que sents és greu perquè et tanca en una presó. Pensa que si a l'altre no li agrada, ho haurà d'entendre igualment, i que quan a ell no li agradi alguna cosa teva, també hi haurà sessió per tu. Un dia un i l'altre, l'altre.
ResponEliminaMai estem sols amb allo que vivim i ens passa.Petons.
ResponEliminaJo sí que penso que és possible el canvi, que un pot canviar o modificar una mica amb voluntat d'aprendre i voluntat per millorar. La comunicació, l'intercanvi de sensacions ha d'existir, però clar, també cadascun de nosltres ho filtrem a través del nostre filtres, tot cúmul d'experiències i vivències anteriors...
ResponEliminaEndavant...
prenem, ens fotem faves i fem la bola gran, i tant...( jo ja semblo un escarbat piloter...)petonets!
ResponEliminaMontse, quina llástima que això sigui així... Perque sembla que no puguis posar en práctica tot allò que t'ha donat la vida...
ResponEliminaPotser és que hi ha una altre vida, per a practicar??? Aixxx...
Petonets... per cert, aviat em deixaré caure pel teu poble!!! :-D
Jugant amb Bcn, doncs sí, sempre la vida ens dona sorpreses i motius per aprendre... A vegades són motius lletjos, altres millors.. però que hi farem! Es allò de cauràs però t'hauras de tornar a aixecar! Es llei de vida, oi?
Garbi, no sé si un escrit.. és la manera, a vegades també interpretem les paraules escrites d'una manera diferent a el que l'escriptor ens volia dir... Per tant, crec que cap de les maneres és fàcil...
Xexu, igualment, que totes les desgràcies siguin com aquesta, eh...!!!? ;-D pensant pensant, he arribat a la conclusió, que potser no sempre acabem dient el que volem, perque és una qüestió de confiança? És a dir, això, no em passa amb tothom...Hi ha a qui sí que sóc capaç de dir el que penso, peti per on peti.. en canvi, potser en segons quins casos és manca de confiança per no acabar de conèixer el cóm es pot sentir aquella persona, no? De tot una mica. El que esta clar, es que encara haig d'aprendre molt!!! :-D
Striper, no em diguis que també t'hi has sentit identificat???Muakcs
Thera, el que passa és que podem intentar canviar, però també crec que a certes edats... bufffff.... Això en concret, diria que és un tret de la meva personalitat... Llavors, be, no sé és complicat...
Zel, ja,ja,ja m'ha fet gràcia el teu comentari!!! Benvinguda a la vida dels escarabats pilotaires!!! Petons