Que començo a sentir la caloreta...
Que ja m'he tret els mitjons, i m'he calçat les meves avarques,
Que ja vaig de màniga curta malgrat la dita de .... "Hasta el 40 de mayo no te quites el sayo..."
Que cada dia em sorprenc una mica amb les coses que faig i que no pensava mai que arribaria a fer...
Avui, un agraïment anònim d'algú que "necessitava" una veu amable, donant consol i informant de tot el que podiem oferir-li. M'hi he estat ben be 20 minuts al telèfon. He plegat tard, però he sortit ben contenta. Abans d'acomiadar-me de la trucada, l'anònima m'ha felicitat. Felicitacions per a que?
L'anònima ha respost: Per a fer be la teva feina, per haver-me explicat tan extensament i haver-me aclarat tots els meus dubtes. Felicitats per qué he trucat a molts llocs, i poques persones m'han atés com tu, Felicitats per que crec que també esta be que t'ho digui algú, el reconeixement d'una anònima et demostra que ho estas fent be. M'has ajudat molt.
Aquelles paraules m'han arribat endins. He sortit tard, sí, però he sortit satisfeta d'haver ajudat a algú que ho necessitava.
Les petites coses són les que ens fan veure les coses d'una altre manera. Són aquests detalls, els que em fan veure-hi més clar...
Que....
Que faig i desfaig... Coses potser impensables...
I això em fa sentir be.
Entre caloreta i ganes d'estiuet, m'adono que he posat molts colors verds al meu dia a dia....I m'he enrecordat d'una cançó que cantava quan era petita, amb tots els colors de l'arc de Sant Martí
Verd, verd, verd és el vestit que porto
verd, verd, verd és tot el que jo tinc
perquè m’ agrada el color de les plantes
i el meu amic és un jardiner
i també m'he enrecordat del Xesco Boix, que recordo perfectament amb la guitarra, al pati del cole, quan jo deuria tenir molts poquets anys....
I paro, paro de remenar el calaix del records, a aquest altell a vegades oblidat.
Doncs avui ha estat el meu primer dia d'avarques.
ResponEliminaI felicitats per ajudar la gent i fgelicitats perquè t'han felicitat.
jo... fa tres dies que porto unes sandàlies sense mitjons...
ResponEliminaels dits respiren i el cos també...
també els silencis, a vegades, són amables encara que siguin de mal interpretar... però malinterpretem tant sovint les paraules...!
:)
m'agrada llegir-te, Eli... saber que anem fent... amb petites alegries qüotidianes...
petonets de verd vibrant!
Jeje jo estic a punt de posar-me les albarques de moment porto sandalies. Bon dia petons
ResponEliminaSi no fos per moments com aquests la feina seia insoportable .
ResponEliminaI no us destapeu tant que si no hauran de baixar encara mes la velocitat variable , per poder admirar-vos .....quin perill .
M'agrada molt aquesta cançó, jo també la recordo de l'escola.
ResponEliminaQue be que va quan algú t'agraeix la feina ben feta. Felicitats !
I és que s'agraeix el bon temps, el dia amb més hores de llum, la caloreta,... Que bé!!!!
ResponEliminaI gràcies, ja he rebut el teu missatge ;)
Es que una veu amiga, coneguda o anonima, et pot canviar el dia. I amb aquesta rialla que portes, com no vols que t'agraeixin la feina, Eli, si a sobre segur que la fas MOLT BÉ!!!
ResponElimina(jo treballo enmig d'un aire acondicionat sota zero i a mig mati, a més, bufa tramuntana dins el cuarto fosc... màniga llarga, bufandes però xancles, això si!)
Una abraçada (la Primavera Carajillera se'm va colar... l'estava preparant i vaig pitjar la tecla equivocada)