Una tarda més fresqueta i un vespre nuvolat.
No per això, és menys màgic.... La màgia del cel esta sempre present...
La forma dels núvols amaguen formes imaginaries...
M'agrada mirar el cel, faci sol o plogui, sigui de dia o sigui de nit...
Des del balcó de casa.... uns llamps es deixen entreveure....
Deixem enrera les tardes de sol, de calor i d'estiu....
Arriba la tardor....
***************************
I fa uns dies, des de Ciutadella, en Ramon va captar aquesta imatge.
Simplement, impressionant!
Fa una estona veia uns llamps impresionants dede la finestra.
ResponEliminaM'encanta el cel, pensava que avui ens mullariem i finalment no ha estat així...
ResponEliminaLa foto del llamp genial. fa temps que intento enxampar un i no hi ha manera, així que felicita a l'artista.
Petons
M'encanta el cel, pensava que avui ens mullariem i finalment no ha estat així...
ResponEliminaLa foto del llamp genial. fa temps que intento enxampar un i no hi ha manera, així que felicita a l'artista.
Petons
Quina passada de fotos, aquests vespres sempre són màgics eh..
ResponEliminaAvui a la City hi havia un cel espectacular al vespre. He fet algunes fotos, m'hi estic aficionant. Si passes per casa de la Zel a Ara Mateix, ella també parlava de núvols avui.
ResponEliminamirar al cel sempre té un encant especial...
ResponEliminaSón molt boniques les fotos!
Nena, trobo que la primera foto, la de la grua, és senzillament impressionant!!
ResponEliminaI sí, aquests dies que canvien, nits glaçades i dies més calorosos... aix... que bunik poder-ho veure i poder-ho frotografiar...
Striper: No va caure un bon xafac a Manresa???
ResponEliminaEstela, l'artista és un super artista!!! També s'ha de dir que la càmara que va utilitzar, no és la convencional.. és tot un pofezional!!!!
Cesc, ai!!! Que xulo és mirar el cel.. i si hi ha lluna plena i una nit estrellada, ni t'explico!!!
Xexu, uix, ara també m'aficiono jo amb això de la camara i no vegis, no la deixo ni per anar.... al wc, ja,ja,ja
Nimue: I sort en tenim de poder mirar.... Jo sempre ho dic... i sobretot m'enrecordo quan veig algú cec.... Seria molt dur..
Núr: La grua posada allà sembla un afegit de la foto... Upsss, i t'asseguro que no ho és pas!!!
Tela marinera el cel de divendres!!!
ResponEliminaI jo sense càmara!! SORT de tu!
;P
mmmm, m'agrada, ja m'estava imaginant unes castanyetes acabades de torrar.
ResponEliminaMirar el cel em desperta la imaginació i relaxa. jejeje, a d'altres també els genera adrenalina quan es deixen caure de ben amunt. ;)
Bimbonocilla: La càmara sempre ha d'estar aprop, que mai se sap el que es pot enregistrar!!! ;-D
ResponEliminaAntoni, A mi també em relaxa...Per cert, adrenalina al deixar-se caure de ben amunt..sí, sii... i altres que estan als núvols, quan toquen de peus a terra.. que els genera???
;-D
a mo ni em barrufa que plogui...
ResponEliminaque imatges tan impressionants! m'he quedat al·lucinada!! són una passada!
ResponEliminaQue maques les fotos, són espectaculars. A mi també m'encanta mirar el cel. de vegades penso que no el miro prou. Hi ha nits que paro i miro les estrelles i penso buuuf quantes que n'hi ha i llavors m'adono de les poques vegades que miro enlaire.
ResponEliminaDe vegades valdria la pena parar mirar el cel, encara que sols fossin 2 minuts, segur que ens portaria calma.
petons Eli!!!!
Mikel:Tranquil perque al pas que portem..... em sembla que no plourà massa aquesta tardor
ResponEliminaNúria: Ah.... gràcies.... ;-D
Nits maca, quan mirem la nit i les estrelles, ens adonem de que petits que som davant aquest univers.....És cert, ho hauriem de fer més sovint, aturar-nos i mirar tot el que ens envolta. Petonikus per tu