Doncs feia alguns dies que ho havia anunciat en el propi facebook...En breu em donaré de baixa.. podeu localitzar-me al meu "miliu"...
I fa uns breus instants, m'he donat de baixa definitiva. Res de mitges tintes.
La veritat, és que vaig començar amb pura curiositat...
La curiositat m'ha donat a "trobar" gent del meu passat, gent que ha tingut alguna relació amb mi, principalment antics companys d'escola, i companys blogaires, on trobar-nos no ha de ser necessàriament a través del facebook i poca cosa més.
En certa manera, he pogut comprovar allò que ja sabia...La gent és bastant hipòcrita... Més que res, ho dic per certs personatges, que apareixen i s'etiqueten com amics, i que resulta que un bon dia te'ls trobes pel carrer i són incapaços de intercanviar no més paraules que van més enllà d'un hola i un adeu... Llavors, per a que t'has ficat en un xarxa d'aquest tipus? Per saber més de mi? Per saber el que faig en el meu dia a dia?
Sincerament, sóc incapaç de posar fotos del meu dia a dia, en un lloc com aquest... I em direu, que no ho enteneu, perque penjo fotos de caire personal en el meu blog.... I tant, però penjo les fotos que jo decideixo penjar... I ningú decideix fer-ho per mi... I amés, ningú es para a pensar si jo vull posar aquelles fotos en aquella xarxa o no... No existeix consentiment vers la imatge de cadascú, i això a mi em desagrada força.
Però el que més em desagrada és això que us he comentat.... Que allà aparegui gent, que .. en un moment donat tinc més a l'abast, i en canvi, no han tingut cap mena d'interès en ser amic/ga meva.. Per tant, per a què ser tant hipòcrita? Per que t'haig d'acceptar com a amic?
Amic/ga? Sabeu quin significat te aquesta paraula???
Jo sí que conec el significat... i per això mateix, he decidit marxar d'aquest món anomenat facebook....Perque els amics/gues, els trio jo.... no apareixen de sota les pedres, d'un dia per l'altre... Les imatges de la meva vida, decideixo jo a qui les ensenyo i a qui no...
Sense dubte, tampoc vindran a veure el meu blog... així que dubto que vinguin aqui a seguir-me...
Qui em vulgui veure i trobar, sabrà com fer-ho, si realment vol fer-ho.... No caldrà entrar en aquest joc... Sempre dic que: Qui vol, pot...
Així que... treient els contactes de gent del "cole!, que en certa manera m'ha fet gràcia veure virtualment després de 20 anys..., els compis blogaires que us he trobat en allà, i els amics que tinc, però que els veig sense necessitat del facebook. Realment la resta de gent... em sobra.
I ara penso que donar-me de baixa, ha estat una de les opcions més sensates que he pogut fer...
Però el que més em desagrada és això que us he comentat.... Que allà aparegui gent, que .. en un moment donat tinc més a l'abast, i en canvi, no han tingut cap mena d'interès en ser amic/ga meva.. Per tant, per a què ser tant hipòcrita? Per que t'haig d'acceptar com a amic?
Amic/ga? Sabeu quin significat te aquesta paraula???
Jo sí que conec el significat... i per això mateix, he decidit marxar d'aquest món anomenat facebook....Perque els amics/gues, els trio jo.... no apareixen de sota les pedres, d'un dia per l'altre... Les imatges de la meva vida, decideixo jo a qui les ensenyo i a qui no...
Sense dubte, tampoc vindran a veure el meu blog... així que dubto que vinguin aqui a seguir-me...
Qui em vulgui veure i trobar, sabrà com fer-ho, si realment vol fer-ho.... No caldrà entrar en aquest joc... Sempre dic que: Qui vol, pot...
Així que... treient els contactes de gent del "cole!, que en certa manera m'ha fet gràcia veure virtualment després de 20 anys..., els compis blogaires que us he trobat en allà, i els amics que tinc, però que els veig sense necessitat del facebook. Realment la resta de gent... em sobra.
I ara penso que donar-me de baixa, ha estat una de les opcions més sensates que he pogut fer...
Jo no he fet cap intent...em quedo amb el blog i amb els amics i amigues de veritat :)
ResponEliminaTens tota la raó amb el què dius. Personalment, els que puc considerar amcis, els puc contar amb els dits d'una mà i encara m'en sobren. I al meu facebook en tinc 200 i picu. Penso que és un lloc per fer el xafarder d'un amb l'altre i poc més.
ResponEliminaA mi m'agrada entrar per això, pel xafardèix que hi ha.
Tu pots triar les fotos que penjes, però no pots triar les fotos que penjen els teus "amics", vull dir que tu no pots penjar fotos però en pots estar en moltes per la xarxa si els teus "amics" les penjen. Encara que hi siguis o no hi siguis registrada.
Si estas registrada, tens l'opció de borrar-les un cop t'hi han etiquetat.
Però jo, també em quedo amb el món del blog.
Un petó
Més raó que una santa tens ;) Jo això del facebook només ho trobo una competició per a veure qui te més amics. AMICS, quina paraula tan important i que poca gent sap el seu significat, no haurien d'atrevir-se ni a utilitzar aquesta paraula al facebook, em fot molt la veritat.
ResponEliminaJo també hi estic però a part de la gent que son els meus amics de sempre i d'altres vells coneguts que he retrobat, passo d'anar afegint a més gent... per a que? Com tu dius, no és res més que hipocresia tot plegat.
Em quedo amb el blog, sense cap mena de dubte.
Petons!
Jo hi vaig començar amb ganes però certament ara fa 3 o 4 mesos que ni hi entro... Ara a l'estiu serveix per veure les fotos de les vacances de la gent,... Però la resta es per jocs tipo tetris i trivials...
ResponEliminaA mi no em fa nosa, igual que molts altres llocs que hi estic apuntat i ni els visito, però crec que fas ben fet.
Hi ha d'haver de tot. I cadascú on se senti més còmode...
de moment hi aguanto amb certa heroicitat. però de raó no te'n falta gens ni mica en el que dius.
ResponEliminabuff... No sé què dir-te... Al cap i a la fi, la gent penja les fotos a picassa, a fotologs, a flickr... i també hi pots aparèixer. La diferència és que a fèisbuc veus qui penja les teves fotos i li pots demanar que les elimini. Si et diu que no, llavors l'elimines com amic i ja està. Les fotos hi continuaran sent, prò com podrien continuar sent a un altre lloc.
ResponEliminaEs poden crear una sèrie de filtres de privacitat. Jo m'hi vaig passar una tarda molt llarga "kapant" amistats perquè no tinguin accés a segons quina informació. Com que tinc la imatge de perfil també kapada, sempre puc dir que no quan la gent em pregunta si sóc la persona que busquen. I ja està.
També tinc molta gent a qui veig bastant poc; també hi tinc algun blocaire, prò no tants com podria perquè no ho vull. Per a mi són coses diferents.
D'altra banda, és com el bloc: hi escrius el que vols que la gent sàpiga i prou. Hi ha coses que no escriuràs al bloc i hi ha coses que no escriuràs al fèisbuc.
El problema deu ser quan algú altre diu coses de tu, o penja imatges, que saps que hi són i que poden veure els altres... Bé, almenys saps que hi és, no? Prò ja diuen que ojos que no ven...