I és que així és la vida... uns van i altres venen...
Una de les meves pelis preferides Dirty Dancing
Potser perque en la meva juventut adolescent, m'hauria agradat ser la protagonista i enamorar-me bojament d'aquest "guaperes dels anys 80" Una bonica història d'amor, amb algunes pinzellades de fatalitats.... però en el fons, una història d'amor.
Una pel·lícula d'aquelles que li podria treure la veu, i fer els dialegs jo mateixa. I vols dir que n'hi havia per tant...? No, però a mi m'agradava. Jo també hagues caigut encantada en els braços del Patrick Swayze...
El que no esperava és que el càncer se l'emportes tan aviat... i és que 57 anys són molt pocs per deixar de viure. Però vaja, com sempre dic, això és llei de vida, ahir li va tocar a ell, i un altre dia li tocarà a algú altre. (Espero que encara no em toqui a mi...)
Sap greu!!!!
Així que ... allà on sigui (a l'univers amb la resta d'estrelles...), li faig un recordatori des d'aqui...
Hungry Eyes
Sap greu!!!!
Així que ... allà on sigui (a l'univers amb la resta d'estrelles...), li faig un recordatori des d'aqui...
Hungry Eyes
Jo no mes que enamorarme amb ballar una mica com ell a Dirt Dangin , ja hagues fes content.
ResponEliminaA mi també em fa molta llàstima la seva mort...
ResponEliminaRIP
Felicitats tieta!!!!!
ResponEliminaAiii si pobre, quina llàstima hosti... això del càncer és una loteria, però a fe de món que és més fàcil que et toqui això que no el cupón de los ciegos. Així és la vida!
Un recordatori ben merescut...
ResponEliminaBon homenatge... Sempre sap greu, però és així, que hi farem...
ResponEliminaFelicitats tieta i ell, que descansi en pau.
ResponEliminaBon migdia!!
Síps, jo tot just n'he afegit una foto al darrer article... QUIN GREU!!!! sniff... Dirty dancing era una de les meves preferidíssimes... ains...
ResponEliminaI de cançó, la que més m'agrada és cry to me.
no vaig ser, en el seu moment, ni massa dirtydancinguero ni massa ghostero però al swayze li tenia simpatia.
ResponEliminaany de moltes pèrdues està sent!
Si, és una llàstima, però és bonic recordar-lo així, ballant.
ResponEliminaEnhorabona Eli, m'alegre per tu!
(Has deixat ja de fumar? Mira que d'ací poc ja no ens deixen ni respirar el mateix oxígen que "els altres") jajaj, i això que jo fume un cada... no sé, però m'entren ganes de fer-ho més a sovint al veure que està tan prohibit!
Sap greu veure algú que encara manté el cap al seu lloc malgrat l'èxit se'n va per una malaltia que s'ho emporta tot i no perdona.
ResponEliminaavui he poenjat la teva porta oberta al blog d'USD.
ResponEliminaGràcies
També és una de les meves preferides...
ResponEliminaSerà un bon record!!!