Ni jalea real... ni res per combatre el canvi de temperatura...
Tots els canvis d'estació em deixen "out"... Autista, i sense ganes de no dir massa, o gairebé gens...
El que vaig iniciar amb moltes ganes... avui sembla més una càrrega que no pas altre cosa...S'ha quedat la llibreta al damunt la taula... oberta per una fulla, esperant que els meus dits s'atreveixin a passar de plana, esperant que em digni a enregistrar els records d'aquest passat no gaire llunyà en un blog que vaig obrir amb il·lusió, intentant que fos alguna cosa diferent...
Però el dia mai arriba...Partícules de pols hi descansen al damunt... Igual que ho fan damunt de totes les aficions encetades i cap d'elles acabades...
Em sento muda de pensaments i cega de paraules...
Dèbil de moviments... i passiva de tot el que m'envolta, inclús d'algú...
Caldrà esperar....
Esperar a que arribi el fred, i amb ell, el sorgiment de noves idees i noves activitats... Caldrà esperar, segur que aviat estarà aqui! Espereu amb mi?
Això és ben normal, va passant, hi ha dies que et menjaries el món amb mil i un escrits i d'altes on és com un pes, però has d'anar fent, no és una obligació, de debò.
ResponEliminaUna abraçada, Eli.
ResponEliminaaquí estem
ResponEliminatap-tap-tap-tap ( sorollet del meu peu, mentre t'espera)
;)
una abraçada tardorenca i que arribi el fred ben aviat, que ens tonifiqui!
Des de una lluita semblant. aqui t'espero, umn peto ben gros.
ResponEliminaNENA UNES GOTETES DE PROPOLIS EN SUC DE LLIMONA....FAN MIRACLES.
ResponEliminaJUGANT AMB BCN.....
Jo també faig tap tap tap... t'espero... és més, t'acompanyo si t'asseus al banc amb mi... jo també espero que passi una mica el temps a veure si milloren els ànims... estic amb ginseng i "jalea real" però no acabo de xutar, no... tap tap tap
ResponEliminaNo hi donis més voltes, el dia menys pensat et donarà per tornar-hi a tota pastilla, mentrestant tranqui.....el cervell també vagueja de vegades.
ResponEliminaains, buniketa! Els canvis d'estació això ja ho tenen, però si veus que et deixen tan aixafada, potser que t'ho plantegis, això de prendre gelea reial perquè va de conya, t'ho dic per experiència! A més, com que és natural, no és que t'estiguis fotent merda al cos!
ResponEliminaPel tema «la manca de ganes d'escriure», no pateixis! Ja se sap! De vegades n'hi ha més ganes i de vegades, menys! Molts ànims i espero que ben aviat recuperem la nostra Eli!!! :) Pitonets!
Doncs sí! T'esperem... Sempre hi ha moments de tota mena.
ResponEliminaAquí estarem. Que el fred vingui carregadet de coses bones :)
ResponEliminaUna abraçada!
Unes vitamines i una abraçada! Ànim, que les estacions passen i els estats canvien. Tornaràs a estar activa.
ResponEliminaEsperem... De mentres anar veient guanyar el Barça!!!
ResponEliminaRecords Eli...
Em sembla que això ens passa a tots, va per temporades... La qüestió és que no abandonis!
ResponEliminaEsperem amb tu!
ResponEliminaEsperem esperem... tic-tac-tic-tac....
ResponEliminaSalut!!!
És normal això en aquest mon dels blogs, però s'ha d'intentar no convertir-ho en una obligació ja que sinó si que un s'acaba cansant.
ResponEliminaFins aviat!
Normal, i ja veus, ben compartit...petons
ResponEliminaAquí estarem! No ho dubtis! Ànims, bonica, tots passem moments de baixa forma. O potser és que et vas descuidar una orxata aquest estiu? (ja saps que tenen propietats revitalitzadores, oi?) ;) Petons
ResponEliminai tant! jo espero, tranquila, de fet tb espero per mi. Dona't un temps, piano piano si arriba lontano!! ;)
ResponEliminaI tant que t'espero!
ResponEliminaPetons!
Són temporades... Jo també penso que els mesos d'hivern, de recolliment, de menys hores de llum fora són els més prolífics... I acceptar que de vegades simplement no ve bé...Una abraçada.
ResponElimina