Imatge del GoogleFa dies que em ronda pel cap un fet sense massa importància, però que a mi m'ha tocat una mica la moral. És una cosa que te relació amb un fet d'algú molt proper a mi... I van passant els dies, i més dies.... Va succeir fa concretament 5 mesos, i quan en algun moment he intentat comentar-li a la meva parella, em surt en que això és una xorrada, i no entén com després de tants mesos surto amb aquestes... Amb aquesta resposta, tampoc se m'acut explicar-li a ningú, perquè llavors se'm posaria a riure... Amb el que... el pap esta dins meu, fent-se per moments més gran... i més gran.... I ves, jo em voldria treure aquest pensament negatiu, però no puc..
És clar, que pot semblar una xorrada però a mi m'ha afectat.
No entenc perquè X ho ha fet d'aquesta manera, o millor dit no ho ha fet. L'acció en sí , m'ha sabut greu, i quan més ho penso, més greu me'n sap. No trobo motiu aparent al tema...
I amés, el tema em va rebentar més, quan X pocs dies després, em va dir: "No vaig fer allò, però mira tampoc sabia que fer" i es va quedar tant ample, sense més, i ja esta. (Quins cullons, vaig pensar! A sobres tens els cullons de dir-m'ho d'aquesta manera? Però em vaig quedar callada sense saber que dir, perque veia, que ella n'era conscient, i tot i així no feia res...)
Però cada dia, és un dia més que passa, i potser a X li semblaria absurd que li anés a explicar el que em passa pel cap, i el greu que m'ha sabut la seva acció en un dia concret. Es clar, que ara aviat el tema s'inverteix... jo podria fer el mateix. Però jo no sóc així...I sé que no ho faré.
Que es pot fer amb una espina que es va clavar per desclavar-la?
No és que això em treurà el son, no pas... Perquè no es pas tan greu. Però suposo que jo no m'ho esperava... i tampoc venint d'aquesta persona.
No sé, a vegades les persones et sorprenen, tant per be, com per dolent...
Faig com que no li tinc en compte.... Però de tant en tant... em ve el tema al cap... i em poso de mala gaita..
Que hi farem!
És clar, que pot semblar una xorrada però a mi m'ha afectat.
No entenc perquè X ho ha fet d'aquesta manera, o millor dit no ho ha fet. L'acció en sí , m'ha sabut greu, i quan més ho penso, més greu me'n sap. No trobo motiu aparent al tema...
I amés, el tema em va rebentar més, quan X pocs dies després, em va dir: "No vaig fer allò, però mira tampoc sabia que fer" i es va quedar tant ample, sense més, i ja esta. (Quins cullons, vaig pensar! A sobres tens els cullons de dir-m'ho d'aquesta manera? Però em vaig quedar callada sense saber que dir, perque veia, que ella n'era conscient, i tot i així no feia res...)
Però cada dia, és un dia més que passa, i potser a X li semblaria absurd que li anés a explicar el que em passa pel cap, i el greu que m'ha sabut la seva acció en un dia concret. Es clar, que ara aviat el tema s'inverteix... jo podria fer el mateix. Però jo no sóc així...I sé que no ho faré.
Que es pot fer amb una espina que es va clavar per desclavar-la?
No és que això em treurà el son, no pas... Perquè no es pas tan greu. Però suposo que jo no m'ho esperava... i tampoc venint d'aquesta persona.
No sé, a vegades les persones et sorprenen, tant per be, com per dolent...
Faig com que no li tinc en compte.... Però de tant en tant... em ve el tema al cap... i em poso de mala gaita..
Que hi farem!
***
Una cançó que m'agrada molt...
No se de que va el tema i per ytant poca cosa puc dir i si de vegades el comportament de les pewrsones es el menos esperat jo a vegades em comporto de manera inesperada a com ho faria, raons moments..
ResponEliminaem sembla que fins que no en parleu no et quedaràs tranquil·la. Per mínim que sigui. Potser us fareu un fart de riure totes dues i tot s'acabarà aquí. Però al menys tu quedaràs tranqui!
ResponEliminapetonets
Jo parlaria clarament amb la persona si realment val la pena i t'importa...
ResponEliminaLa unica solució es parlar.....costa però si vols treure l'espina es el que hi ha......sort
ResponEliminaAmb l'opció que planteges de tornar-t'hi has d'anar en compte perquè se't pot girar en contra i fer-te sentir encara pitjor. Hi ha gent que «serveix» per a «venjar-se» i gent que no. Crec que fer (o no fer) el que tinguis al cap quan arribi el dia, no ho has de decidir ara, sinó el mateix dia, segons com t'aixequis: Si sents que l'ofensa és molt gran, llavors potser senzillament no et vindrà de gust fer el que hagis de fer. O potser et despertes de bon humor, sense pensar-hi i et ve de gust fer-ho.
ResponEliminaPel que fa a treure's l'espina... Ja sigui perquè ho parles amb la persona en qüestió, ja sigui perquè tu mateixa t'adones que és una bajanda (amb la qual cosa no vull dir que ho sigui, perquè no sé de què es tracta), t'ho has de treure de dins. El consell general és que ho parlis; jo et diré el mateix, malgrat que no sóc la millor per aconsellar-te en aquests casos perquè a mi em costa molt parlar segons quines coses...
Pitonets, preciosa! I ànims!!
Hi ha tant motius pels quals les persones actuem de la manera que ho fem.. tants que no podríem mai fer-ne un llistat acabat. Però t'asseguro que quan ens equivoquem o la caguem molt sovint és perquè no hem sabut fer-ho d'una altra manera. No sé què és el que no va fer... però a vegades no sabem com "fer" aquesta cosa... i la posposem i al final se'ns passa el temps i creiem que ja està! No sé si et serveix, però, jo poques vegades crec en la mala intenció.
ResponEliminaParlant la gent s'entèn... explica-li com t'ha fet sentir això.
En part entenc a la teva parella, no cal atabalar-se si és una tonteria però sovint callem coses per pels ulls dels antres és una tonteria i per a tu no ho és, si tu ho tens clavat, no t'ho guardis, per experiència pròpia ja parlo, digues el què sents i el què et va fer mal, pot ser és una tonteria, però si ho parles, es pot solucionar o descalvar, ho hauríem de fer més sovint sinó ens anem omplint i pot acabar pitjor.
ResponEliminaparlar-ne o preguntar a vegades no és tant fàcil, eh? eli? :)
ResponEliminasi que és cert que "lo millor" és tirar pel dret, sobretot si et neguiteja...
també és cert que a vegades les respostes no són les que volem sentir; i tots i totes finalment valorem si compensa o no...
però les espines, no en tinguis dubte, cal treure-les! (t'ho diu un que anava per veterinari...)
petons sense espines!
Parla'n, parla'n sense embuts i després extreu-ne les conclusions que siguin, almenys sentiràs que tu hi has fet tot el que has pogut, el que estava a la teva mà, que no ho has deixat passar. Segur que l'espina es desclava una mica. ;)
ResponEliminaUna abraçada!
NO ENTEC MASSA DE QUE VA, PERO.....
ResponEliminaJO H'ESBORRARIA DEL MEU CERVELL.
FORA TRENYINES,FORA RECANCES,I QUI SIGUI A LA LLISTA NEGRA.
JUGANT AMB BCN.
A vegades, és difícil preguntar, parlar... però el millor és fer-ho perquè si no el nostre cervell es va fent una bola cada cop més grossa. Això si, fer-ho amb respecte i sense ofendre a l'altre.
ResponEliminaGràcies per les vostres respostes.
ResponEliminaEntenc que ho hauria de comentar, però estic dolguda, i no tinc esma, per treure el tema...
Així que de moment... em quedaré com estic.
Gràcies a tots!
Jo també crec que ho tindries que parlar. Si jan passat uns quants dies i encara tens la espina clavada, no et quedaràs tranquila fins que no li expliquis.
ResponElimina