Tots som un pou de vida,
tots vivim amb la mort
amagada a una guarida
que ens agafarà de la mà
a poc a poc, o un dia de cop.
Si l’alè es cansa
i l’ombra ens domina.
Si un mal cop de sort
al no- res ens deriva.
Si un esdeveniment
ens paralitza el cor.
Si un joc del destí
ens fa perdre la partida amb la vida,
ja saben els altres que érem part d’un tot
i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,
i amb les flors i el foc l’eterna fugida.
I serem record,
i serem la baula
d’una cadena que ens uneix a tots
al misteriós món de la vida,
al misteriós món de la mort.
Allà on siguis, sempre et duré al meu cor
02/09/09
Un bon poema...Deixo només silenci i un sospir...
ResponEliminaUna abraçada, si la necesites.
Avui potser si que la necessito aquesta abraçada..
ResponEliminaGràcies Ramon!
El meu suport si et cal.. Una abraçada sincera i llarga.
ResponEliminaUn poema molt maco. Una altra abraçada, Eli.
ResponEliminaUfff, no el coneixia el poema i m'encanta i a més... sona proper, una abraçada i un plaer tornar per aquí...
ResponEliminaSense comentaris.
ResponEliminaNineta, t'envio una forta abraçada i petonets, i molta força per a passar el dia.
ResponEliminaM'ha agradat quan han descrit el poema de «proper»; molt encertat. :)
Eli, si el dolor et pren, deixa't mimar, deixa't consolar i abraçar.
ResponEliminaUna altra abraçada.
Una abraçada!
ResponEliminaUna altra abraçada, bonica!
ResponEliminaGràcies a tots pel vostre suport.
ResponEliminaHi ha dies d'aquells que desitjaries esborrar del calendari.
El dia 2 de setembre, per mi és un dia negre i encara que passin els anys, segueixo sentint com el primer.
Es clar que mentres vivim, correm el risc de morir.
Gràcies a tots