Sempre m'agrada fer una mini escapada, i aquest amés, feiem una trobada amb tots el amics...
De camí a Santa Bàrbara, portava la càmara a la meva falda, per si de cas....
I el "per si de cas", es va fer evident.
Vaig fer aturar el vehicle, en qualsevol trencall de la carretera que fos accessible, només per fer una foto d'aquelles bales de palla, que em varen semblar molt boniques...
I mentre creuava la carretera i m'afanyava a colocar-me en posició de foto.... allà estaven.... Grapats i grapats de libèl·lules .... dançaven al voltant meu...
Fins que una es va aturar...com si esperes la meva mirada.... Uns instants, varen ser uns instants molt preuats, suficients per enregistrar el...
somriure de la libèl·lula
La vaig poder gravar també....
SEmpre he pensat l'horror que tindriem d'aquests animalos si fossin del nostre tamany......
ResponEliminaBona foto!!!!
Sempre m'han agradat les bales de palla, aquestes rodones, com rodes immenses. I no sabia que les libèl·lules eren presumide s i somriguessin a la càmera. Molt mac a la foto, m'han fe t venir ganes de dibuixar-la...
ResponEliminaGarbi, potser millor que nosaltres poguessim ser del tamany d'elles i poder volar, per un moment, no?
ResponEliminaCarmeeeee, serà tot un honor que la puguis dibuixar!!!!!! ;-D
Nena quina meravella! i quins llocs més bonics que visites :) aquella és una zona molt especial :)
ResponEliminaJa de petit sempre m'han facinat aquests animalons.
ResponElimina