De ser o no ser, de fer o no fer...

Em fa gràcia anar a altres blogs i trobar-me escrits on em puc sentir identificada...
Es curiòs, i a vegades penses que aquelles situacions només et passen a tu... Llavors entres a un blogaire diferent i voilá!!!
En aquest cas, no voldria pas, haver de trobar coincidència entre el que pensa i el que li passa el Xexu, però em sembla una mica difícil, perque això representaria que tan ell com jo, com les moltes altres persones que també s'hi han vist reflexades, deixèssim de ser com som. I a certes edats, es pot pulir el caracter o el fer o desfer, i en pots aprendre, però crec que això va molt més enllà.
És complicat!!! Massa, crec... I a vegades, també ens ho fem nosaltres mateixos de complicat, crec que les coses poden ser més senzilles....
Són més senzilles les coses???
No, per mi no ho són.
Però vull/desitjo aprendre, i saber, que cada persona és un món, i te una forma molt particular i diferent a la que nosaltres fem. Que malgrat, poguem tenir punts de conexió entre les persones, sempre n'hi hauran altres de desconexió. Perque cada persona s'ha creat per uns gens diferents... i be.... que igualment mai plou a gust de ningú.
Jo com he dit abans, estic en fase d'aprenentatge encara, però crec que és una lliçó molt difícil d'aprendre.
Voldria però, aconseguir i saber expressar els meus sentiments, i poder dir el cóm m'he pogut sentir en un moment donat, sense ferir a l'altre persona, i sé que potser puc fer un intent de comunicació i expressar el que he sentit, però sé també, que en cada paraula que deixi anar, per sútil que pugui ser i sense afany de fer mal, en el fons, segur que li estaré fent mal, perque com a persones que som, les paraules no ens són indiferents.
Llavors entres en un lema, de no saber qué s'ha de fer en aquests casos, si dir el que penses (tot vomitant/buidant el pap) però corrent el risc de fer-li "mal" a aquella persona sense voler, o no dir-ho (el pap es queda ple i la bola es pot fer més gran...) i l'altre persona no tenir ni p... idea del que ens esta passant pel cap.
Lemes, dubtes i més històries que els humans tenim... sovint en aquesta vida.
Vida que a vegades ens compliquem nosaltres mateixos...
Res, tot torna però al seu lloc, només cal una mica de temps...
És divendres....
Bon cap de setmana a tothom!!!

De colors, cançons i altres sensacions.

Que cada dia tinc més ganes de destapar-me...
Que començo a sentir la caloreta...
Que ja m'he tret els mitjons, i m'he calçat les meves avarques,
Que ja vaig de màniga curta malgrat la dita de .... "Hasta el 40 de mayo no te quites el sayo..."
Que cada dia em sorprenc una mica amb les coses que faig i que no pensava mai que arribaria a fer...
Avui, un agraïment anònim d'algú que "necessitava" una veu amable, donant consol i informant de tot el que podiem oferir-li. M'hi he estat ben be 20 minuts al telèfon. He plegat tard, però he sortit ben contenta. Abans d'acomiadar-me de la trucada, l'anònima m'ha felicitat. Felicitacions per a que?


L'anònima ha respost: Per a fer be la teva feina, per haver-me explicat tan extensament i haver-me aclarat tots els meus dubtes. Felicitats per qué he trucat a molts llocs, i poques persones m'han atés com tu, Felicitats per que crec que també esta be que t'ho digui algú, el reconeixement d'una anònima et demostra que ho estas fent be. M'has ajudat molt.
Aquelles paraules m'han arribat endins. He sortit tard, sí, però he sortit satisfeta d'haver ajudat a algú que ho necessitava.

Les petites coses són les que ens fan veure les coses d'una altre manera. Són aquests detalls, els que em fan veure-hi més clar...
Que....
Que faig i desfaig... Coses potser impensables...
I això em fa sentir be.
Entre caloreta i ganes d'estiuet, m'adono que he posat molts colors verds al meu dia a dia....
I m'he enrecordat d'una cançó que cantava quan era petita, amb tots els colors de l'arc de Sant Martí

Verd, verd, verd és el vestit que porto
verd, verd, verd és tot el que jo tinc
perquè m’ agrada el color de les plantes
i el meu amic és un jardiner

i també m'he enrecordat del Xesco Boix, que recordo perfectament amb la guitarra, al pati del cole, quan jo deuria tenir molts poquets anys....


I paro, paro de remenar el calaix del records, a aquest altell a vegades oblidat.

Fent balanç

Igual que els nespres, o les mores, les pomes o les cireres, tot necessita el seu TEMPS de maduració...
Esta clar que aquestes fruites encara són verdes... Però aviat maduraran...
Avui fa un MES que he deixat de fumar....
Necessito temps per acabar sent una Exfumadora...
Però avui, vull fer balanç...
Malgrat la gana terrible que m'acompanya sovint, crec que pel demés ho porto força bé. No he hagut de mastegar regalessia, tot i tenir-n'he un tronquet al bolso.
Em vaig comprar uns cigarrets de plastic mentolats a la farmàcia, i segueixen intactes.
El que realment ha sorgit efecte, ha sigut la força de voluntat.
Tot necessita el seu temps, però si realment vols, pots. Això és el que realment importa, poder portar a terme tots els nostres desitjos...
Aqui segueixo, al peu del canó!!! Dia a dia i que en siguin molts més!





No diguis blat...

No diguis blat, fins que no estigui al sac i ben lligat...
Crec que ja em veig a mi mateixa "castigada", copiant la frase a la pissarra...
Si aquesta lliçó la tinc més que apresa...!!!!
Però Eli, quan les coses no depenen de tu.. No saps que la gent canvia com el temps...??? El que has de fer des del principi, és no fer massa cas...
Que la gent diu molt, i a l'hora de la veritat: Les paraules se les emporta el vent!!!!
Ai... res, res, "que no cunda el pánico"!!!
Hi ha coses que ja no m'amoïnen, però simplement em són curioses, perque em demostren una i altre vegada, cóm són certs personatges...
Res, aqui ho deixo! ;-D
****
D'aqui.. m'en vaig a un altre tema que no té res a veure...
Que sí.. pesats, que sou uns pesats!!! Ha guanyat el Barça... Felicitats culés!
Jo crec que dec ser de les poques persones que no ha vist cap partit... ni tan sols sabia que avui jugava, m'he assabentat pel meu "teacher" que feia broma... Sinó, ni això..
I ara... fent zapping, he vist "l'espectacle" que tenen muntat a la Plaça Catalunya....
Que em sembla molt be les celebracions, però en això es gasta la pasta l'Alcalde de Barcelona...???
Sí, ja! Si de calés n'hi ha pel que es vol, oi???
Res, res, em venia de gust fer el comentari!!!!
Encara us pensareu que sóc del Madrid, o sóc anti Barça... i la veritat és que jo passo bastant d'això, ni del Barça ni del Madrid, això sí, si ha de guanyar algú que sigui de casa.. però no em treuran el son, els resultats, eh? Apa...

La vida passa...

En petits instants... veus passar la vida.
Quan menys t'ho esperes desapareixes físicament d'aquest món.
És tot tan efímer... i passa tot tan depressa... que a vegades ens oblidem de viure intensament...a cada moment, a cada segon.
Em sap greu oblidar aquesta lliçó tan sovint.... Em sap greu enrabiar-me per tonteries... i oblidar que no es pot perdre ni un preuat segon de les nostres vides....
Intentaré no oblidar aquesta lliçó... Intentaré recordar-ho cada matí, quan aixequi la persiana i vegi entrar la llum del dia... En cada raig de sol, en cada mirada, en cada paraula, en cada sentiment, en cada desig, en cada emoció, en cada petó, en cada somriure, en cada enrabiada.. i...
Cada dia i a tothora.... intentaré no oblidar, aquest detall tan important...
(Flors i somriures per encetar una nova setmana)

La teva harmonia i senzillesa
m'omple la mirada de tendresa

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!