Quan menys t'ho esperes desapareixes físicament d'aquest món.
És tot tan efímer... i passa tot tan depressa... que a vegades ens oblidem de viure intensament...a cada moment, a cada segon.
Em sap greu oblidar aquesta lliçó tan sovint.... Em sap greu enrabiar-me per tonteries... i oblidar que no es pot perdre ni un preuat segon de les nostres vides....
Intentaré no oblidar aquesta lliçó... Intentaré recordar-ho cada matí, quan aixequi la persiana i vegi entrar la llum del dia... En cada raig de sol, en cada mirada, en cada paraula, en cada sentiment, en cada desig, en cada emoció, en cada petó, en cada somriure, en cada enrabiada.. i...
Cada dia i a tothora.... intentaré no oblidar, aquest detall tan important...
La vida també vol calma. Sé que criticar-te tu el maleït carpe diem no servirà de res, però t'asseguro que val molt més la pena fer poquetes coses, però d'una altíssima qualitat, que no pas anar desesperat per no parar i no perdre's res, i no acabar de gaudir res del tot.
ResponEliminaHi ha moments i moments. De vegades el cos et demana canya, i no pares. Altres et demana descans, tranquil·litat, i ho agraeixes més que mil activitats que deixaràs de fer al llarg de la teva vida. Però val la pena.
La vida es una gran escola que mai en deixa de alliçonar i te la millor manera de fer-ho la realitat.Bon dia Petons.
ResponEliminaXexu, no anaven per aqui els trets...
ResponEliminaAnava en cóm, es pot esfumar la vida amb tant poc temps... Avui hi ets, demà ja no... Buffff... a vegades aquest concepte em costa d'assimilar. Anava en que m'he assabentat de la mort d'una persona, i he pensat en el poc temps que ha durat de malaltia.. 4 mesos i ha marxat. Amb 4 mesos pots marxar d'aquest món, i amb menys... Això a vegades m'és dur d'acceptar.
El fer o no fer.. ho marca cadascú, però em de mirar de fer... això si.
Petonets de trasllat!!! Ja ho tens tot apunt????
Striper, realitat massa crua de vegades... però mentres estas viu, és el risc que corres, oi??? Vivim, vivim mentres poguem!!! Petonets
Amb els anys aprens a agafarte la vida d'unaltre manera . No t'emprenyis tant ....que veig que ets una persona de caracter fort.
ResponEliminaTot el tems mal gastat es temps mort
bones reflexions per començar el dia..
ResponEliminaun peto, eli
Ui, no... garbi... no tinc pas el caracter fort, sóc molt pacient i tranquil·la... I em costa emprenyar-me.. Feia una reflexió sobre el que és la vida, i el ràpid que la podem perdre.. Això realment sí que em fa emprenyar. M'emprenya que la vida sigui així... Fas plans pel futur, i un dia no hi ha futur. És que cada dia tinc més justificacions per aferrar-me al Carpe Diem.
ResponEliminaGarbi, no hi ha temps malgastat.. per mi, com diu en Manolo Garcia, Nunca el tiempo es perdido! Petons Garbí!!!
Sargantana, han de ser bones per començar i per acabar el dia...;-D
carpe diem!!!
ResponEliminaJo també crec que no hi ha temps perdut, al menys per a mi. Sempre treus coses bones d'allò que fas. tant si estàs molt actiu, com si reposes més. Hi ha una cosa que em sembla important i és fer el camí que vols fer. Això em dóna una sensació que si s'acabés tot d'una al menys me'n vaig amb la vida plena.
ResponEliminaCarpe diem, Anna!!!! Disfruta de les bones estones, i disfruta de cada segon que passes amb la nena!!!!
ResponEliminaCarme, tens tota la raó! Per mi el temps que visc, tampoc és mai perdut, tota cosa bona o dolenta, és "profitable", segur que alguna cosa en trec... Això sí, intentaré fer en cada moment allò que desitgi fer.. (dins de les possibilitats!), per si mai m'en vaig inesperadament, poder mirar enrera i sentir-me satisfeta!
Hem d'aprofitar, però tampoc ens hem d'estressar.
ResponEliminaSap greu lo d'aquesta persona...
Una abraçada!
La vida passa Eli, però... és bonica i ens l'hem de prendre a poc a poc, tal com bé. Salut!
ResponEliminaEli... ja saps què en penso, oi? i ja saps com provo, només provo... de viure intensament i tant com pugui... ja sé que podria fer-ho millor... però és bonic intentar-ho
ResponEliminapetonassos de dia a dia!
Doomaster, no cal estressar-se, no...
ResponEliminaA aquesta persona no la coneixia...Però igualment, sobta el cóm van les coses, sovint.
Gràcies maco!
Thera, sí sí.. tal com raja...Però intensament, eh!!! ;-D
Gatot, em sembla que no s'ha inventat cap manual de instruccions per la vida...Cadascú la viu com creu que és millor.. suposo que es pot fer millor, però qui sap això???? Tots ho fem com podem, i això ja és prou important!
Petons per avui, per ahir, i per demà!