Sense dir res...


Ni jalea real... ni res per combatre el canvi de temperatura...

Tots els canvis d'estació em deixen "out"... Autista, i sense ganes de no dir massa, o gairebé gens...
El que vaig iniciar amb moltes ganes... avui sembla més una càrrega que no pas altre cosa...S'ha quedat la llibreta al damunt la taula... oberta per una fulla, esperant que els meus dits s'atreveixin a passar de plana, esperant que em digni a enregistrar els records d'aquest passat no gaire llunyà en un blog que vaig obrir amb il·lusió, intentant que fos alguna cosa diferent...
Però el dia mai arriba...
Partícules de pols hi descansen al damunt... Igual que ho fan damunt de totes les aficions encetades i cap d'elles acabades...

Em sento muda de pensaments i cega de paraules...
Dèbil de moviments... i passiva de tot el que m'envolta, inclús d'algú...
Caldrà esperar....
Esperar a que arribi el fred, i amb ell, el sorgiment de noves idees i noves activitats... Caldrà esperar, segur que aviat estarà aqui! Espereu amb mi?

21 comentaris:

  1. Això és ben normal, va passant, hi ha dies que et menjaries el món amb mil i un escrits i d'altes on és com un pes, però has d'anar fent, no és una obligació, de debò.

    ResponElimina
  2. aquí estem
    tap-tap-tap-tap ( sorollet del meu peu, mentre t'espera)

    ;)

    una abraçada tardorenca i que arribi el fred ben aviat, que ens tonifiqui!

    ResponElimina
  3. Des de una lluita semblant. aqui t'espero, umn peto ben gros.

    ResponElimina
  4. NENA UNES GOTETES DE PROPOLIS EN SUC DE LLIMONA....FAN MIRACLES.
    JUGANT AMB BCN.....

    ResponElimina
  5. Jo també faig tap tap tap... t'espero... és més, t'acompanyo si t'asseus al banc amb mi... jo també espero que passi una mica el temps a veure si milloren els ànims... estic amb ginseng i "jalea real" però no acabo de xutar, no... tap tap tap

    ResponElimina
  6. No hi donis més voltes, el dia menys pensat et donarà per tornar-hi a tota pastilla, mentrestant tranqui.....el cervell també vagueja de vegades.

    ResponElimina
  7. ains, buniketa! Els canvis d'estació això ja ho tenen, però si veus que et deixen tan aixafada, potser que t'ho plantegis, això de prendre gelea reial perquè va de conya, t'ho dic per experiència! A més, com que és natural, no és que t'estiguis fotent merda al cos!

    Pel tema «la manca de ganes d'escriure», no pateixis! Ja se sap! De vegades n'hi ha més ganes i de vegades, menys! Molts ànims i espero que ben aviat recuperem la nostra Eli!!! :) Pitonets!

    ResponElimina
  8. Doncs sí! T'esperem... Sempre hi ha moments de tota mena.

    ResponElimina
  9. Aquí estarem. Que el fred vingui carregadet de coses bones :)
    Una abraçada!

    ResponElimina
  10. Unes vitamines i una abraçada! Ànim, que les estacions passen i els estats canvien. Tornaràs a estar activa.

    ResponElimina
  11. Esperem... De mentres anar veient guanyar el Barça!!!

    Records Eli...

    ResponElimina
  12. Em sembla que això ens passa a tots, va per temporades... La qüestió és que no abandonis!

    ResponElimina
  13. Esperem esperem... tic-tac-tic-tac....
    Salut!!!

    ResponElimina
  14. És normal això en aquest mon dels blogs, però s'ha d'intentar no convertir-ho en una obligació ja que sinó si que un s'acaba cansant.
    Fins aviat!

    ResponElimina
  15. Normal, i ja veus, ben compartit...petons

    ResponElimina
  16. Aquí estarem! No ho dubtis! Ànims, bonica, tots passem moments de baixa forma. O potser és que et vas descuidar una orxata aquest estiu? (ja saps que tenen propietats revitalitzadores, oi?) ;) Petons

    ResponElimina
  17. i tant! jo espero, tranquila, de fet tb espero per mi. Dona't un temps, piano piano si arriba lontano!! ;)

    ResponElimina
  18. I tant que t'espero!
    Petons!

    ResponElimina
  19. Són temporades... Jo també penso que els mesos d'hivern, de recolliment, de menys hores de llum fora són els més prolífics... I acceptar que de vegades simplement no ve bé...Una abraçada.

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!