Pobres titelles!


Ja, ja, ja....
Poc text puc afegir a aquesta imatge....

Feia molt de temps que no sentia parlar de la "Mari Carmen y sus muñecos" i l'altre día quan una amiga la va anomenar i va saber extreure una comparació perfecta....
Em vaig fer un tip de riure!!! Avui he gosat a buscar la foto a Internet.... i ara que recordo aquesta imatge.... Ho veig clarament! Tenia i té tota la raó del món....
Pobres titelles!!! Quina vida més dura, oi??? No seran mai ningú.... simplement, uns simples ninots moguts sempre per fils...
Ja ho diuen: "Ha d'haver de tot en aquest món!!!"
Que hi farem! Així és la vida!

12 comentaris:

  1. aix, nena! Tan malament no deuen viure! N'hi ha que ja els agradaria que els toquessin el cul tot lo dia!!! hahahaha
    Jo me'n recordo del "que contento estoy" y el corb aquell negre, el rockefeller aquell... Prò era molt i molt petitona!
    Ja em diràs el què d'allò nostre! Pensa que començo els cursos la setmana vinent!! Parlem!!
    Petonarros i nanit!

    ResponElimina
  2. Uiss... quin remember! hahahaha

    ResponElimina
  3. No has pensat que si feia temps que no en senties a parlar, era per alguna cosa? Quanta caspa!

    ResponElimina
  4. vols dir que la MariaJesús era moguda per aquests ninots, no!?!?!??!
    jeje!

    ResponElimina
  5. Quins recors més borrosos de la Mari Carmen y sus muñecos! Suposos que era massa petita... Tinc alguns problemes per entrar al teu blog; moltes vegades es penja. Suposo que deu ser culpa del meu pc :)

    ResponElimina
  6. Jajajaaaa, qué bóóó Eli! Fa tant de temps d'això que ja ni m'enrecordava! Però jo em delia de petita quan vèia la Rogelia, aquella iaiona de nas vermell!! Sempre he pensat que la Letícia Sabater va fer moooolt de mal a tota una generació d'infants, però ara que veig aquesta imatge... potser la MªCarme també ens va espatllar una mica a petits i grans, que encara hi ha àvies que canten el "Pajaritos" a l'autobús de 'insersooo. :o)

    PD: Avui m'has estirat un somriure! ... de fet, no puc evitar fer-ne cada cop que entro aquí. Grààààciessssss :o)

    ResponElimina
  7. Jolin, sembla la prehistòria...
    quins records!

    ResponElimina
  8. Avui us respondré a tots en global...
    Ho sento, però moltes vegades escric coses que semblen alguna cosa i que en són una altra....
    A vegades em serveix per a desfogar-me...
    Ahir em va passar això mateix!
    No vaig utilitzar aquesta foto per fer un remember televisiu del passat, sinó que la vaig utilitzar per fer una metàfora.
    Moltes vegades ens trobem a la vida, gent que és com un titella... i... bé...Si sabèssiu el perquè de tot plegat, entendrieu el que vaig penjar.
    Com que no sabeu aquest perquè m'ha fet gràcia veure la lectura que ha fet cadascú de vosaltres en veure el meu escrit.
    Seria un escrit d'aquells per llegir entre linies....
    Igualment, m'ha agradat els vostres comentaris. I més si estiro algun somriure que altre!!
    ;-D

    Res, paranoies meves.. hi ha qui diu que sóc rara... No sé perquè serà!!! ja,ja,ja

    ResponElimina
  9. Ai mare què és això! jeje

    ResponElimina
  10. .... Ayyyyy, ayyyyy si tú me quisieras lo mismo que yo
    pero somos marionetas bailando sin fin
    en la cuerda del amooooorrrrr

    pu-pu-pu-pu-pu-pum-pum-pum

    ti-ri-li-ri-li

    (Sandy Shaw dixit)

    ResponElimina
  11. N'hi ha més de carn i ossos que de cartró, ja t'ho dic jo! Un petó, maca.

    ResponElimina

Diga'm el que penses..... :-D

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!

LA MEVA BOJERIA MÉS GRAN FINS EL MOMENT!
SALTAR EN PARACAIGUDES!!! Res millor per celebrar el meu 32è i 33è Aniversari! Espero celebrar-n'he molts i molts més!!!!

SI ET CAL UN FUSTER...

En conec un de molt bo, només m'has d'escriure i t'informaré encantada! escriu-me!