BON ANY!!!

DES DE LA BELLA VENECIA...

US VULL DESITJAR FELIÇ ANY 2010!!!!

QUE AQUEST NOU ANY QUE ENTRA

OMPLI DE SALUT , AMOR I TREBALL LES NOSTRES VIDES!!!

(Post programat)

Més cosetes... Més pistes!

Demà a currar... i és que aquest Nadal, ha passat volant... (per sort!)

Vaig passar el dia 24 i 25 sopant i dinant amb els meus pares.... El 25 per la tarda-vespre, trobada amb els amics per jugar el ja particular Bingo de Nadal ... ens ho passem d'allò més be... i aquest any, inclús la sort m'acompanyava.... No us penseu que les nostres apostes són gaire grans, eh? 20 centims el cartró i a les hores en punt, 50 centims..... Això sí, l'entreteniment esta servit!
El dia 26, sempre el fem per lliure. Aquest any hem decidit dinar a un Restaurant de Barcelona, i la veritat, és que millor hagués sigut dinar a casa. El restaurant no estava malament, però car amés no poder, i el menjar més aviat fluixet. La relació qualitat-preu, no anava amb simfonia.

A veure, mires la carta, i un dels plats és Entrecot a la brasa amb acompanyament...

Doncs home, no em poseu unes patates de "xurrero" com a guarniment del plat!!! Perque l'entrecot me'l cobres a 15 euros, i 15 € només per un entrecot més aviat eixut.... és massa car....
Vaja, que no la varem encertar.. i em sap greu, perque el Restaurant La Noguera, és bastant conegut.... no sé si serà pels seus cargols que jo no vaig tastar, més que res, perque el dia de Nadal la meva mare ens va deleitar amb un bon plat de cargols....
Així... em sap greu dir-ho, però crec que no hi tornaré!

I entre menjars i més menjars, també he fet algunes manualitats! El dia de Nadal vaig regalar les agendes, crec que varen agradar....
Aqui us poso els resultats!!!!

I un collaret molt original pels dos costats!
Per cert... manca la PISTA BLOCAIRE, oi???

Doncs us diré que ja tinc preparat el regal invisible, que aquest any, no serà gaire invisible... i per altre costat, dir-vos que el Bloc Invisible que m'ha tocat te menys de 20 seguidors....

BONES FESTES!

**Per ampliar i llegir el text, cliqueu a la imatge!

La Porra invisible!

Ai Eli, Ves quines ocurrencies que tens!!!

Si??? Però és que estic encuriosida.... i amb això del blocaire invisible, he iniciat la meva particular porra....

Com que veig que hi ha moltes inciatives a la xarxa, us animo a participeu a aquesta que m'acabo d'inventar. Ja,ja,ja

I es que no em digueu que no heu començat a treure les vostres pròpies conclusions???

Jo ja tinc uns quants d'aparellats, de totes maneres el meu blocaire invisible no m'ha deixat cap pista, ni en tinc idea... Espero que no em passi com l'any passat, que em vaig quedar sense... (Sense no del tot, que l'Anna Tarambana al final va fer una "arreglillu") però igualment, és divertit jugar a endevinar!!!

Així doncs, us proposo que aneu fent una llista amb els vostres "emparellaments"... i quan acabi això del blocaire invisible.... Fem recompte d'encerts.... Com si fos una travessa del futbol... igual!!! ja,ja,ja

Res, jo estaré uns dies sense poder-vos seguir... passo els últims dies de l'any fora, però de tornada, espero recuperar les pistes perdudes, eh????

I ep! Blocaire invisible... estas aqui??? Em llegeixes i em segueixes en silenci???? Ai.. va, pronunciat please, que em tens en asqües!!!!! ;-D

Fent balanç...

Queden poquets dies per a que acabi l'any.

I ho veig tot bastant més clar.... Veig una imatge nítida, com la de la foto.... Tinc les idees ordenades, i els objectius uns assolits i altres pendents.

Penso que aquest any, m'ha passat molt rapid. Potser perquè em faig gran....

I tot i que no m'agrada parlar del passat, i fer resum dels esdeveniments, tinc motius per estar contenta, malgrat que no tot sigui com una voldria que fos tot.

Hauria de intentar més sovint fer balanç, però simplement et deixes portar pels camins de la vida, i deixes sorgir les emocions, i els sentiments. Unes vegades positius, altres negatius... La vida a vegades ens dona alegries, altres, tristeses.

El dissabte passat vaig quedar amb unes amigues de la Universitat. Unes amigues que malgrat el temps i la distància, quan ens trobem sembla que tot sigui igual. La veritat és que necessitava canviar d'aires. I em va anar molt bé. M'adono, de cóm passa el temps....I que rapid! Avui, mirava les fotos que ens varem fer, i ja no tenim cara de nenes.... ja tenim cara de noies "grandetes"...

Els explicava, aquelles coses que em neguitejen.... i també varem riure molt! La vida, ja ho te això....
Aquest any, m'he tret el primer nivell d'angles, amb una super bona nota. Em sento orgullosa de mi mateixa... perquè sé que sóc capaç de treure endavant, tot allò que em proposo, i això, és important per a mi.

He deixat de fumar. Des del dia 19 d'abril, que no tasto una cigarreta. També us diré que m'he engreixat considerablement, però tot no es pot tenir en aquesta vida, i de moment, deixaré passar un temps prudencial. Crec que no es compatible la dieta amb el deixar de fumar. També estic força contenta per aquesta decisió que vaig prendre, i per haver sigut fidel al fet en qüestió.
No es pot cantar victòria, però crec que sóc ferma amb les meves decisions, i m'orgulleix veure'n els resultats.

També he aprés una lliçó per a mi important. També us diré que és difícil a certes edats, deixar de ser cóm un és, però he decidit que abans de fer res, primer de tot, pensarè en els meus interesos. Intentaré anar més "al meu rotllo", perquè crec que deixar de fer, o perdre el cul pels demés no em comporta cap benefici. Així que faré, segons la marxa, i sobretot fent en tot moment allò que a mi em convingui. Adonar-se dels errors, i corregir-los crec que pot ser beneficiòs per tothom. I en això estic....

Quan era petita, la meva mare sempre es queixava que em mossegava les ungles. Ara que sóc gran, continuo amb el mateix mal vici... He aconseguit però deixar-me de mossegar una ma. Només una? Sí, només una.... De mica en mica....

La vida, esta plena de petits detalls, i altres grans detalls, petites coses, que ens porten alegria, i grans coses....
Malgrat he estat uns dies en baixa forma, ara començo a recuperar-me, tot i que també us haig de dir que aquestes èpoques no m'ajuden gaire, i és que no m'agrada el Nadal.
Aquest any, també he decidit que passaré la nit de Cap d'Any fora de casa.... I em ve molt de gust, fer alguna cosa diferent.

Com que demà no em tocarà la Loteria, i celebrarem el dia de la Salut... i és clar, que , que millor que tenir salut... i ànims i forces per fer tot allò que ens proposem.
Em proposo moltes coses a fer, cap que no sigui possible... alguna que no depen de mi, malgrat que li posi bona voluntat.... Altres, que sí depenen de mi... i només jo disposo de la clau per portar-les a terme....

No cal, però... ser tant exigents....
Haig d'intentar ser menys exigent amb mi mateixa, i deixar-me portar.... I qui sap, si l'any que ve tindré tantes o més coses noves per explicar.... o potser no.... El que sí espero, és poder obrir aquesta finestra virtual més sovint i seguir compartint instants amb tots vosaltres....

Que sigueu molt feliços aquests dies, i tots els dies de l'any. Que tingueu unes bones festes.... i ens veiem aviat!
Gràcies per ser aqui!

Blocaire Invisible.

PISTA NÚM. 2

Exèrcit, església i comerç, tots tenen alguna cosa en comú.

Blocaire Invisible...

I doncs, ja el tenim aqui!!!
Aquest any també m'hi he apuntat, i ja tinc el nom del bloc agraciat...
He donat una pisteta anònima.... , i de moment, crec que haig d'observar a veure quin pot ser el seu regal...

Aprofito des d'aqui, per deixar la

PISTA NÚM. 1

El bloc en qüestió només te un any de vida.

I aqui ho deixo de moment.....

Vaig a rumiar, a veure qué puc regalar!!!

Bésame muuuuuchoooo!!!!!

A casa de l'Striper, veient un video del Dove, la memòria m'ha portat a aquests altres tipus de petons...

I per uns moments, m'he fet un fart de riure!!!!

"El sembrador de estrellas"

"EL SEMBRADOR DE ESTRELLAS"

És una estàtua que podem trobar a Kaunas, Lituania.
De dia, passa desapercebuda...

Però de nit...

La màgia de les ombres.... sorgeixen efecte...

Enfeltrada!

Entre les muntanyes de feltre, i la història de l'Aron Ralston, m'he passat el llarg cap de setmana la mar de be!
La veritat és que no em venia gaire de gust, sortir de casa...

Només, us petit kitkat per anar al cine (dic sortir a activitats d'oci... evidentment, he hagut de sortir per fer les coses bàsiques de la llar).
Al cine, un kit kat de por.... "Paranormal activity"... una peli amb poc pressupost, però amb uns ensurts bastant importants... sinó, que li preguntin a la noia de la filera del darrera.... Els seus xiscles, varen ser força importants!

També vaig tenir temps per a personificar unes agendes....
Les he folrat amb feltre, i les he personificat una a una... Són per fer uns regals aquest Nadal.

Doncs res, espero que us agradin....

Ah! Si a algú li interessa "comprar-n'he" alguna, només m'ho ha de dir....!!!

Temps de recollida...

Porto uns dies, amb coses varies... sembla que el tema de la salut, no s'ha posat del meu costat...Els dolors musculars són deguts al desgast d'un disc cervical. Avui he començat a fer rehabilitació. El refredat que he arreplegat amb pocs dies, tampoc m'ajuda gaire....
Entre altres "tonteries", que es van amuntegant al terrat que tenim al damunt de les espatlles...
Ja vindran èpoques millors, ara per ara... em ve de gust, una mica d'espai ... una mica de temps per mi, per fer allò que m'agrada fer, i que no puc...
Però sembla que no arriba... Per cert, amb tot això que em passa últimament, sembla que tampoc tingui massa motivació per aquesta pantalla virtual... Em sap greu, estic desconectada i un xic autista... O més aviat, un xic bastant gran... No vinc a visitar-vos i falto a les cites, com la del veí, que avui m'he recordat que hi havia convocatòria...
Però vaja, són èpoques com totes, que cal passar.. Oi que em perdoneu?
Per sort, però, podré disfrutar d'aquest pont que ve.... A veure si em dedico a .. "no fer res"., relativament... perque al final sempre s'ha de fer alguna cosa... Però em ve molt de gust jaure com un gos, davant del foc de llenya.... Mirar les flames com cremen... i deixar la ment en blanc...
Sinó ho aconsegueixo... us penjaré les manualitats que he començat a fer... (menys una que vaig perdre ahir pel carrer...errgggggggg!) manualitats amb feltre, molt boniques... Ja veureu ja!


Ah.. per cert, jo també dic No a les curses de braus, i al maltractament d'aquests animals...: PROU! I tu?

POST FET A MA...

L'he intentat fer més gran... però em sembla que encara ha quedat pitjor...
Millor que cliqueu a la imatge, i a veure si enteneu alguna cosa....


Per cert, al proper post... la recepta!!!
;-D

Després de l'u ve el dos....

I aquest, és el resultat de les cireres de pastor que us vaig ensenyar en el post anterior.

Després de tastar-les....
Us penjaré la recepta, per qui s'hi atreveixi a fer un postre senzill com aquest!

Cireres de pastor

Les vaig collir una a una...
Posant-les delicadament dins de la cistella.

M'agrada collir els fruits de la tardor,
i degustar la seva dolçor...

Surrealisme mental...

René Magritte

Potser com a guió d'una peli surrealista, podria servir.
I qui em diu, que no s'ha inventat ja, un guió amb aquest fil ...?
Us puc assegurar que la història és ben paranoica.
Però per un moment, us podeu imaginar que passaria si això fos així??
Doncs sí, quan ho anéssiu a explicar a algú, us prendria per boig.

L'altre dia, la conversa se'n va anar de les mans.. o millor dit, del cervell...

Vàrem sortir de casa, i vàrem passar moments més tard, per davant. Per un moment, el meu comentari va ser, t'imagines que tu i jo, entréssim a casa, i ens trobéssim un altre tu i jo?

Ostres....

Que fort, que fas aquí Eli?
Mira, estic a casa, feia feina,
I tu Eli?Que has anat a comprar o alguna cosa?
Doncs mira si!
Entra, entra... No et quedis a la porta.

I el P, igual.... Però llavors ell em deia, cóm sabriem quin és l'original??
Original, que vols dir?Dubtes de quin de tots dos seria l'original?

Per uns moments, em vaig imaginar aquest absurd pensament...

Mira que si un dia arribo a casa i em trobo a mi mateixa....
Vindré corrent a explicar-vos-ho.... I em creureu????
O pensareu que m'he begut l'enteniment? Es clar, que a la vida hi ha tantes coses absurdes que ens acompanyen cada dia.... que no en vindria d'una més, no?

Reunió d'escala!

Abans que s'acabi l'any el President de l'escala, ens convoca a una reunió a tots els veïns.
Encara hi ha temes pendents a tancar, i suposo que caldrà tractar-los...
El veí m'haurà d'excusar, però en la primera i segona convocatòria no podré assistir.. Intentaré que pugui ser en la última, ja que només cal, que em pugi la derrama només pel fet de no anar a la reunió.... Que no esta el horno pa bollos... i a veure si m'hauré de queixar de les festetes que monta ell.... que ja sabem que la última vegada va acabar engarjolat i tot....
I és que el veïnet en qüestió te tela marinera!!! ( ;-D)

Així doncs, us convido a que hi passeu, que segur que tots hi teniu alguna cosa per dir.. oi que sí???

Dimecres dia 25 de novembre a partir de les 20h

Vomitada momentània

A vegades m'he sentit un estorb...

A vegades m'han fet sentir poc estimada.. i potser, a vegades, aquestes a vegades, s'han tornat un més sovint...És complicat explicar cóm em fan sentir, les persones que m'envolten (i això que en són poques, encara sort!!!). És difícil, saber transmetre allò que vull dir, o potser no ho vull dir, no ho sé. És dur, tenir aquest sentiment, i hi ha qui a sobres, fica encara més el dit a la llaga... sense voler, o volent, ja no ho sé, la veritat, per tal de recalcar que allò no és normal i que cal fer un pensament.. És clar, que "qui cregui estar lliure de culpes, que tiri la primera pedra..." que tots en feu de coses, i no per això, us estan constantment recordant que allò que estas permeten que et facin aquelles persones no és correcte. Però és que només puc admetre a aquestes persones aquestes actituts, perque precisament són qui són....
Així tinc per un costat, unes persones que em fan sentir malament i poc estimada, i per altre costat, qui m'estima i m'ho demostra, però s'encarrega de recordar que está fins els cullons de les actituts d'aquestes persones..... Però, ep, no et pensis que jo em sento així només per això... també hi ha qui "ha fallat" i ho saps, i et dol que t'ho digui, però si som bons per dir el dels demés, també hauries de ser bo per acceptar ho teu, o és que no hi ha cap geperut que es vegi la seva gepa? Doncs aqui n'hi ha per tots, no et pensis, tu... però jo no per això, t'estic constantment recordant el què, i el no què!!!El resultat final, és que estic disgustada, dolguda i últimament, massa sovint em sento poc estimada....Això últim, el que més mal fa.... Més perque al final, acabo pensant que m'haig d'endurir, anar a la meva, i només a la meva... deixar de costat coses que no siguin del meu interès... pensar en mi, i només en mi... perque no és just... no és just, que jo sigui cóm sóc, i qui m'envolta no ho tingui present, no demano res a canvi, però sí una mica de consideració.... Es clar, que al final, em tornaré una desconsiderada, i a sobre, encara sortiré mal parada, i quedaré com la dolenta... Però quines ganes tenim de ficar el ditet a la llaga???? Que no n'hi ha prou, amb els resultats dels fets, que també cal burjar, i burjar més???De veritat, a vegades em pregunto, què he fet jo de malament....o què no he fet? O és que quan més fas, pitjor? Potser sí que és això... És llàstima tenir que arribar a aquesta conclusió...Però el que esta clar, és que entre uns i altres, qui s'ho passa malament sóc jo...

A vegades em vindria de gust, tenir una vareta màgica i desaparèixer una temporada...
Últimament, masses "a vegades", em ronden pel cap... no sé si és bo o és dolent....

Una mica de coca per sopar

Ahir al vespre em venia de gust, fer un sopar diferent.

Havia comprat una massa per fer empanades... Tenia a la nevera un "tupper" amb pebrot escalivat amb foc de llenya, que m'havia donat el meu pare el diumenge... Que sap que m'agrada molt, i de tant en tant, me'n fa, per a que me'l mengi durant la setmana.

Al rebost hi havia unes llaunetes d'anxoves.... i... amb unes cebes a rodanxes i uns tomaquets... Voilá!!!!

Per qui la vulgui fer, us deixo les quantitats, tot i que sempre dic que això va a gust.

Ingredients per la coca d'escalivada

• 1 massa d'empanada
• 3 cebes tallades fines i a rodanxes
• 3 tomaquets madurs també tallats a rodanxes
• 4 pebrots escalivats a tires (dependrà del tamany dels pebrots, però penseu que quan s'escaliven queden força reduits)
• 2 llaunetes d'anxoves en oli
• 1 dotzena d'olives (si són negres millor!)

Es posen tots els ingredients al damunt de la massa, primer la ceba, després a sobre el tomaquet, després el pebrot i per últim les anxoves i les olives.

Hi tireu un rajolinet d'oli d'oliva, un polsim de sal, i un polsimet d'orenga.

Al forn durant 30 minuts, a 200 graus de temperatura!!!

Bon profit!!!

De tradicions i incivisme...

De mica en mica... veig cóm es va perdent les diverses tradicions catalanes.

Un esperit forani invaeix les nostres tradicions...
De petita, el meu germà i jo, ajudavem a la meva mare a fer els panallets.
No m'agradaven, i tampoc les castanyes, però recordo haver sortit al carrer, amb guants i bufanda, i veure la castanyera, embolicant "cucurutxus" de castanyes, recent fetes i calentetes....

És clar, l'altre dia vaig veure una castanyera en un carrer de Barcelona, però enlloc de guants i bufanda, jo portava la jaqueteta a la ma, i anava de màniga curta...
Esta clar que el temps no acompanya... per poder fer honor a la tradició... Però no puc entendre perquè s'ha aposentat a casa nostra el Halloween, una tradició americana a casa nostra???

Efectivament, dissabte a la nit, vaig veure passejar pel poble un grapat de nens disfrassats amb mascarots. No vaig caure amb el tema....
Fins que varen picar a casa...
En una casa en obres, pocs dolços podeu venir a buscar, nens....
Amb el que la meva opció va ser la de no obrir...
Al cap d'una estona, un "clock", sumat de rialles i corredisses carrer avall.
Vaig pensar que alguna malifeta m'havien fet... I efectivament, en obrir la porta, un ou esclafat al vidre... Ves quina gràcia!!!! Cap ni una....
Aquesta és la tradició???
Ara, he buscat per internet... i efectivament, el "truco o trato", consisteix en això...No em va agradar.... Potser perquè no estem acostumats... però la brometa de l'ou esclafat a la porta de casa meva, no em va fer cap mena de gràcia....
Més valdria que l'ou l'haguèssin fet servir per el·laborar un bon grapat de panellets, no?
I vosaltres que en penseu?
Us agraden aquestes noves tradicions que de mica en mica, agafen terreny a casa nostra?

RUSSIAN RED

Aquesta noia, poc es pensava que penjant les seves cançons a Internet, tindria la sort que ha tingut.
Això em recorda, que quan menys t'ho esperes, arriba l'oportunitat que esperaves....

Així, us convido a acabar la setmana amb una mica de música, que sempre va be!

Arc de Sant Martí

Entre les gotes d'aigua...
S'alçava algun raig de sol.

Entre el cel gris,
es dibuixava l'Arc de Sant Martí

22 d'Octubre de 2009

SUBTRAVELLING FESTIVAL

Resulta que el video que us vaig posar en el post anterior, l'havia vist al metro.

Aquest matí, m'he preguntat a compte de què, posaven aquests curts... ???

Doncs resulta que TMB ha engegat 1a Mostra Internacional de Curtmetratges al Metro. Una proposta que em sembla força interessant, és important donar lloc als "petits creadors", que en el fons, no són pas tant petits...Només els caldrà caure en gràcia, que és el que passa la majoria de vegades... Ja sabeu "Més val caure en gràcia, que ser graciòs!"

Crec que he fet tard, per votar... Però igualment crec que un dels guanyadors, te el premi ben merescut. I sembla, que sí que ha caigut en gràcia....

I és que aquests pops són ben bonics, oi?

THE BLACK HOLE

Fa uns dies, que em miro les pantalles que hi ha dins del metro...

M'entretenc mirant uns curtmetratges molt originals, alguns són animacions digitals i d'altres com la que us poso en aqui....

The black Hole

Creieu que "La avaricia rompe el saco"???

Quien la sigue, la consigue....

Es clar, l'optimisme no s'hauria de perdre mai...
Jo intento fer-ho però no sempre les circumstancies m'acompanyen per no perdre aquest sentit positiu....
En fi, que hi farem!

Avui, mirava fotos, algunes d'aquest estiu, que tinc més o menys endreçades en un calaix d'aquest espai virtual...

I he recordat, que sempre m'han agradat els nenúfars....
Molt!

Però mai n'he trobat d'aquells tan bonics, que m'hi pogués esplaiar contemplant o fotografiant... No estic acostumada a veure'ls...

I he pensat que quan menys t'ho esperes, a vegades surgeixen les coses...

A Florència, vaig anar a fer cap al Jardí Botànic... Sí, en una ciutat plena d'art, a mi em va venir de gust passejar entre plantes.... Ja ho sé, per la gent que li agrada l'art, no se li hagués passat pel cap fer una bajanada d'aquest tipus... però ha d'haver gustos per tothom, oi? I a mi em va encantar poder-ho fer...

Passejada amb pau i tranquil·litat, entre colors i fulles ...moments captivadors... fins arribar a un petit llac, ple de nenúfars....
Ara, a vegades penso, caram, qui hagués dit que hagués trobat un llac ple de nenúfars en un lloc com Florència, i que jo els hagués trobat sense voler-ho.... Potser que ho recordi més sovint, tot això!
A vegades trobes allò que no busques... a vegades busques i no trobes... a vegades no busques, a vegades no trobes...

Però jo els vaig trobar i allà estaven, per mi sola...per mirar-los i admirar-los....

Qui esta de pega....

"fins amb els cullons ensepega"

I es que el que em passa a mi, jo crec que no li passa a ningú...
Us preguntareu quina és l'anecdota que puc explicar? I tant debó fos una anécdota... però no és el cas.
Fa uns dies vaig anar per "via privada" a una clínica d'urgències...
Fins aqui be.
Em varen atendre be, i cap problema, diguem que vaig sortit contenta amb l'atenció rebuda...
Es clar, que passats uns dies, segueixo amb dolor. I també creia que no era normal que encara em fes mal l'esquena, com si res hagués passat, com si res hagués pres....
Fins que avui he anat al traumatòleg, a veure que em deia...
M'he presentat amb la radiografia que em varen fer, i l'informe mèdic.
Quan ha tret l'ha tret del sobre i he sentit el que deia..... M'he volgut "morir"...

Cóm? No m'ho diu de debó, oi? I tant, que li dic de veritat! Aquesta radiografia no em serveix per res, per que és de la zona lumbar, i no pas de la cervical que és d'on hauria de ser!!! Queeeeeeeeeeeeeeeeee??????

La mare que el va parir!!!! Com és possible????? Però quins cullons,!! M'esta dient que em varen fer una radiografia d'una zona que no te res a veure amb la del meu dolor,??? Que ara m'hauré d'esperar una setmana més perque em repeteixin la puta radiografia, i que amés l'assegurança em cobrarà un recarreg per aquestes ditxoses radiografies de les lumbars, que no serveixen per res??????? Menys mal, que anava per privat, arribo anar per la SS, i em raspo 3 hores d'espera a urgències, i ves a saber!!!!! O no!!! El cas, però, és que un incompetent m'ha fet perdre el temps.... continuo amb dolor, i amés l'assegurança a la que he demanat instruccions per fer la reclamació corresponent, em deixa caure, que no en tenen la culpa, i que això correspon a la Clínica en qüestió!!!
Cóm??? Sí, potser vostès no en tenen la culpa, però són vostès qui em demanaran que els pagui més boletes, per una prova que no té cap mena de validesa!!!!!

Mare meva... només em faltava això, que també m'hagi de barallar amb el sistema sanitari!!!!!!
I mentrestant, segueixo amb dolor, que només puc prendre ibuprofè fins que no tinguem resultats del que em passa, i escalforeta de la zona...
Que sí que ja em veig amb "l'esterilla" a la feina, i "l'altre"encara em fa mala cara, perque he hagut de passar més comunicats interns conforme la propera setmana haig de tornar a cal metge.... (però noia, pitjor seria que estés a casa meva fent repòs, no???? Una no es pot posar ni malalta!!! Jo, que mai he agafat una baixa..... i ara, per aquesta mala època que passo, encara sembla que hagi de donar explicacions del meu mal...) i si li afegeixo que el dilluns operen al meu pare, i he agafat un dels dos dies que em toquen per conveni..... buffff.... Es clar, que mentre passava la nota, em preguntaven si faria hores extres per la campanya que portem a terme aquesta setmana... Hores extres dissabte i diumenge??? Doncs em sap greu, però no podré fer hores extres (a canvi de festes), perque prou fotuda estic, i la única cosa que em ve de gust fer quan arribo a casa, es relaxar-me.... I au! Ara segur que estarà de morros... i només em calia això, aguantar al Sra. X de morros, perque a la feina ja se sap.... si no fas allò que volen els demés que facis, a costa del que sigui.... ja no estas ben vist....
Doncs sabeu que penso!!!!
Sinó li agrada...................Que si posi fulles!!!!!
I ja m'en vaig a dormir que és molt tard....

De tot una mica....

Em permeto treure un xic el cap... Crec que no havia estat mai tants dies, sense aparèixer per aquest espai virtual....


Què Eli? Cóm anem???
Doncs vaig tirant, que ja és molt...

La setmana passada vaig haver de fer un parell de dies de vacances "obligades". Vaig tenir una contractura muscular, amb un dolor molt agut just a la columna. Em vaig espantar, perque tot i tenir sovint dolors musculars, aquell dolor em va semblar més fort del compte.... Així que sense pensar-m'ho massa, al sortir de la feina, me'n vaig anar d'urgències. Resultat: contractura muscular, amb 48h de repòs, i medicació per un tub.....
Podria dir, que ja estic be, però precisament no és el cas... Vaig fent com puc... De mica en mica, i sense fer gaires esforços...(o els relativament possibles, es clar!)

Ahir vaig començar de nou amb l'anglès... Sort!!! Alguna cosa, que em motiva...
Aquest trimestre toca el Mastery, que consisteix en practicar i practicar... parlant i escoltant... i res de gramàtica.... Així que si no en tinc prou en passar-me el dia parlant amb la gent, resulta que quan surto, haig de continuar fent-ho... i a sobre en anglés. Es clar, que diuen que "sarna con gusto no pica" i tota la raó del món!!!!

El diumenge passat una amiga em va regalar aquest original collaret! I és que hi ha gent molt enginyosa i original.... No m'hagués pensat mai, en dedicar-me a fer collarets amb les dosis de la Nespresso.... Però hi ha qui se les pensa totes....
I mira posats a fer, potser també m'hi dedicarè jo a fer collarets... i perquè no????

Vet aqui els resultats!!! Oi que és xuli????

Sense dir res...

Ni jalea real... ni res per combatre el canvi de temperatura...

Tots els canvis d'estació em deixen "out"... Autista, i sense ganes de no dir massa, o gairebé gens...

El que vaig iniciar amb moltes ganes... avui sembla més una càrrega que no pas altre cosa...S'ha quedat la llibreta al damunt la taula... oberta per una fulla, esperant que els meus dits s'atreveixin a passar de plana, esperant que em digni a enregistrar els records d'aquest passat no gaire llunyà en un blog que vaig obrir amb il·lusió, intentant que fos alguna cosa diferent...

Però el dia mai arriba...

Partícules de pols hi descansen al damunt... Igual que ho fan damunt de totes les aficions encetades i cap d'elles acabades...

Em sento muda de pensaments i cega de paraules...
Dèbil de moviments... i passiva de tot el que m'envolta, inclús d'algú...
Caldrà esperar....

Esperar a que arribi el fred, i amb ell, el sorgiment de noves idees i noves activitats... Caldrà esperar, segur que aviat estarà aqui! Espereu amb mi?

HAY QUE SER BUENO, PERO NO IDIOTA!

Aixxxx.... bufffffffffffff.... grrrrrrrrrrrrrrrrrr!!!!

En el mon laboral, t'has de tragar moltes vegades la llengua.... i altres vegades, no ho pots evitar i parles...... o parles a mitges!

Porto una semaneta.... que deunidó!!!!! M'he mossegat tant la llengua, que la tinc trencada a troços...... I per no liar la troca, crec que haig de seguir així..... Tot i que costa...

Es clar, que hi ha que diu (Risto Mejide) :

SER BUENOS... PERO NO IDIOTAS!!!!!

I tota la raó del món....

Com m'agrada aquesta frase....

****

Reedició Post: Ampliació amb les vostres aportacions...M'agraden totes les vostres frases... A mesura que aneu dient, aniré afegint!!! Moltes gràcies!

Helena: "En tu casa cuecen habas y en la mia a calderadas"

Ana: "Les veritats fan perdre les amistats"

Antoni: "bo i bo, es ser babau"

Entre espines...clavades.

Imatge del Google

Fa dies que em ronda pel cap un fet sense massa importància, però que a mi m'ha tocat una mica la moral. És una cosa que te relació amb un fet d'algú molt proper a mi... I van passant els dies, i més dies.... Va succeir fa concretament 5 mesos, i quan en algun moment he intentat comentar-li a la meva parella, em surt en que això és una xorrada, i no entén com després de tants mesos surto amb aquestes... Amb aquesta resposta, tampoc se m'acut explicar-li a ningú, perquè llavors se'm posaria a riure... Amb el que... el pap esta dins meu, fent-se per moments més gran... i més gran.... I ves, jo em voldria treure aquest pensament negatiu, però no puc..

És clar, que pot semblar una xorrada però a mi m'ha afectat.
No entenc perquè X ho ha fet d'aquesta manera, o millor dit no ho ha fet. L'acció en sí , m'ha sabut greu, i quan més ho penso, més greu me'n sap. No trobo motiu aparent al tema...
I amés, el tema em va rebentar més, quan X pocs dies després, em va dir: "No vaig fer allò, però mira tampoc sabia que fer" i es va quedar tant ample, sense més, i ja esta. (Quins cullons, vaig pensar! A sobres tens els cullons de dir-m'ho d'aquesta manera? Però em vaig quedar callada sense saber que dir, perque veia, que ella n'era conscient, i tot i així no feia res...)
Però cada dia, és un dia més que passa, i potser a X li semblaria absurd que li anés a explicar el que em passa pel cap, i el greu que m'ha sabut la seva acció en un dia concret. Es clar, que ara aviat el tema s'inverteix... jo podria fer el mateix. Però jo no sóc així...I sé que no ho faré.
Que es pot fer amb una espina que es va clavar per desclavar-la?
No és que això em treurà el son, no pas... Perquè no es pas tan greu. Però suposo que jo no m'ho esperava... i tampoc venint d'aquesta persona.
No sé, a vegades les persones et sorprenen, tant per be, com per dolent...
Faig com que no li tinc en compte.... Però de tant en tant... em ve el tema al cap... i em poso de mala gaita..
Que hi farem!

***

Una cançó que m'agrada molt...

14 de Setembre de 2009

Com us vaig avançar, ahir va nèixer la meva neboda. MOLTES GRÀCIES PER LES VOSTRES FELICITACIONS!!! Estic molt contenta!!!


I és que així és la vida... uns van i altres venen...

Una de les meves pelis preferides Dirty Dancing

Potser perque en la meva juventut adolescent, m'hauria agradat ser la protagonista i enamorar-me bojament d'aquest "guaperes dels anys 80" Una bonica història d'amor, amb algunes pinzellades de fatalitats.... però en el fons, una història d'amor.

Una pel·lícula d'aquelles que li podria treure la veu, i fer els dialegs jo mateixa. I vols dir que n'hi havia per tant...? No, però a mi m'agradava. Jo també hagues caigut encantada en els braços del Patrick Swayze...

El que no esperava és que el càncer se l'emportes tan aviat... i és que 57 anys són molt pocs per deixar de viure. Però vaja, com sempre dic, això és llei de vida, ahir li va tocar a ell, i un altre dia li tocarà a algú altre. (Espero que encara no em toqui a mi...)
Sap greu!!!!

Així que ... allà on sigui (a l'univers amb la resta d'estrelles...), li faig un recordatori des d'aqui...

Hungry Eyes

L'ANNA JA ESTA AQUI!!!

Fotografia d'Anne Geddes

L'Anna ja ha arribat!!!
Va nèixer ahir al matí, després que li fessin una cessària a la seva mare!!!
És petita, però és una nena sana. I és tan bonica!!!!!
La tieta Eli se la mirava i l'observava a l'Hospital, cóm dormia....
És tan fràgil!!! Tan petitoneta!!!!
Es tan curiòs... Pensava diumenge a la nit, veia la meva cunyada sentada al sofà de casa, amb tota la panxota... i ahir... la nena ja era allà.... dormideta... tant poqueta cosa!!!!
Uns dies a l'hospi i cap a casa... Ai!!! Que som veïns.... porta per porta... No em vull imaginar el que la tieta Eli arribarà a mimar a aquesta nena. I és que la meva cunyada, era la única que podia donar-nos un nebodet/a...
Uixxxx... Ja m'imagino comprant la mona... i els reis i..... Bufffff... Fent "canguros" perque els pares puguin fer un kitkat i anar al cine.. i....
Stop Eli!!! ;-D

FELICITATS ALS PAPIS!!!!!

La Diada, una excusa per marxar!

I sí, no em digueu que per molts de vosaltres, no ha sigut una bona excusa per marxar fora, ni més ni menys que 3 dies??? Jo 3 dies , no... Però si he fet un dia diferent!

Divendres de picnic a una bonica cala.

He tingut el gust de practicar snorkel i nedar entre aigües cristal·lines, a la Cala Aigua Xelida.

Cada cop, les festivitats, són per mi, una bona excusa per fer alguna activitat diferent i relaxant. Per marxar, i aprofitar... Aquesta vegada la Diada, la propera serà la Mercè, que és festiu a Barcelona, i per tant, també un mini pla per fer.

Que vull dir amb això?

Doncs que cada cop sóc més incrèdula, més anti moviment polític... i be, que em deixin d'història i històries.... que no renego de la història de Catalunya, que sí, que és el que és.... però vaja, si espereu veure'm al Fossar de les Moreres lamento dir-vos ... que va a ser que no!

Així, crec que he acabat la temporada de bany.... Nedant en una bella cala !!!

ANDREA ROGGI

Durant aquestes vacances, un dia varem entrar per casualitat a una exposició d'escultures i fotografies, que es feia en un carrer molt concorregut de Cortona.

Em va encantar el que vaig veure! Així que sense dubtar-ho ni un moment, vaig agafar la meva càmara i em vaig dedicar a enregistrar cada figura..

Andrea Roggi

Us convido a fer una ullada a la seva web i a les seves obres.
A mi aquesta harmonia escultural, simplement em sembla genial!

Aqui alguna mostra...


Que us sembla???


Per cert, al pati vaig mirar enlaire, i vaig veure aquesta finestra...
No li veieu alguna cosa extranya?

Vaig sortir molt contenta de l'exposició, i sabeu que?
Abans de sortir per la porta, en agafar un díptic explicatiu de l'Andrea Roggi, vaig llegir un cartell ben gran que deia: Prohibit fer fotografies!!!
Mare meva!!! Espero que l'Andrea en qüestió no em denunci per les fotos que vaig fer!!!

POEMA DE LA MORT.

Tots som un pou de vida,

tots vivim amb la mort

amagada a una guarida

que ens agafarà de la mà

a poc a poc, o un dia de cop.

Si l’alè es cansa

i l’ombra ens domina.

Si un mal cop de sort

al no- res ens deriva.

Si un esdeveniment

ens paralitza el cor.

Si un joc del destí

ens fa perdre la partida amb la vida,

ja saben els altres que érem part d’un tot

i que el buit s’ha de cobrir amb l’enyor,

i amb les flors i el foc l’eterna fugida.

I serem record,

i serem la baula

d’una cadena que ens uneix a tots

al misteriós món de la vida,

al misteriós món de la mort.

Poema d'Isabel Barriel

Allà on siguis, sempre et duré al meu cor

02/09/09

BELLA TOSCANA...

Doncs com ja vaig avançar he pogut gaudir d'unes vacances viatgeres per les terres de la Bella Toscana. Dic Bella en majúscules, perqué no es mereix cap altre adjectiu que aquest.

Han sigut dies calurosos (temperatura màxima a Florència: 40 graus c.), però la calor no ha impedit que fèssim quilòmetres i més quilòmetres entre oliveres i vinyes, girasols, xipresos, cretes toscanes.

Ciutats medievals carregades d'història i art. Ciutats amurallades, alçades en turonets...




Alimentats per la cordialitat de totes les persones que s'han creuat en el nostre camí... Des dels propietaris dels allotjaments, fins l'humil senyora que va entaular conversa mentre bebia aigua d'una font perduda enmig d'una carretera.

I evidentment, aliments per alimentar el paladar, bons àpats: carns tendres i suculentes, pastes fetes a ma... vins de chianti.... Tot un plaer!

Llargues passejades, i visites culturals... Rialles i oblids de la rutina...

En breu podreu llegir més al meu altre blog.
Us preparo recomanacions, curiositats, rutes... i tot el que he pogut descobrir en aquesta bonica zona d'Italia.