La primera collita de faves de la temporada. Feien goig dins del cistell..
I em consta que eren força tendres. Jo no n'he menjat encara, però hi ha algú a qui li agraden força.. i sinó, potser millor que ho comproveu vosaltres mateixos.
Ja ho sé, no és massa habitual que a un gos, li agradi tot el que li agrada al meu, però ha d'haver alguna excepció, i us asseguro que el meu Tom s'emporta la palma. Li agrada molt la fruita, i li encanta menjar-la directament de l'arbre.. (us deixo aqui un altre exemple)
Li agrada absolutament tot, tot i tot....
I les faves tendretes, li encanten!!!!
****
Per cert, ja han tornat les orenetes, a fer el niu al porxo...
Tot i que aquest any, havien aprofitat el niu de l'any anterior... al poc temps va semblar que l'havien avorrit, i n'han fet un de nou.. suposo que és llei de vida...
S'han acostumat a la nostre presencia, i és genial poder-les admirar de prop.
D'un temps cap aqui, a la feina, m'he dedicat a organitzar els minis viatges de les companyes de feina, caps, etc... Algunes temporades són més sovint, altres menys... El cas és que en una d'aquestes "organitzacions", una companya em va "batejar" com "Elitours", cosa que em va fer gràcia, perque fins i tot crec que és un nom que sona prou be com per a que fos una touroperadora real...
No és el cas, i tampoc tinc intenció de dedicar-me a aquest camp.
Almenys però, em dedico a muntar-me jo mateixa els viatges, i fins ara, no he tingut mai cap ensurt.
M'agrada descobrir, buscar, muntar rutes, buscar allotjaments... Cada cop que em dedico a organitzar el meu propi viatge, m'endinso en una nova motivació. S'em desperta la curiositat, i unes ganes bojes per a descobrir noves imatges, noves olors, nova gent...
I tot això, si ho fas amb temps, pots inclus trobar uns preus prou assequibles.
Fa uns dies que pensavem en el destí d'estiu. Voliem tornar a visitar la Gomera. És un lloc on ja hi em estat un parell de vegades, però que ens encanta tant, com per tornar-hi una tercera, i les que facin falta. El cas, és que quan em vaig posar a buscar bitllets d'avió, vaig trobar unes opcions exageradament cares, amb el que vaig pensar en canviar de destí.
Em rondava pel cap una destinació diferent, un lloc que un dia arrel de veure una peli, m'en vaig enamorar i vaig pensar que alguna vegada hi aniria. (i quina sort, oi? Doncs sí! En aquest cas, compliré el desig. -Per desgràcia no sempre és possible complir els nostres desitjos o necessitats-) I just a la fusta, on poso l'ull poso la bala. Raynair, te vols molt econòmics, així que em vaig posar a xafardejar, i bingo!!!! Només calia comentar-ho amb el meu compi, que en primer moment no li va entusiasmar la idea... Però que després d'endinsar-se una mica més per la xarxa, veure unes imatges, i deixar-se portar pels meus comentaris, va acceptar.
Elitours, mans a l'obra. Ja tinc l'allotjament, concretament, anem de turisme rural, que esta de moda, i ofereix unes condicions prou bones a un preu molt raonable. I només em falta acabar de perfilar quatre coses, i esperar... Esperar a l'agost, que és quan faig vacances.
Mentrestant, investigo, descobreixo i adquireixo tot el que puc sobre el lloc on aniré a visitar...
Que no ho he dit encara, oi?
Doncs me'n vaig a veure als meus "estimats" italians... Dic estimats, perque els tinc un "bon rotllo" especial, i em cauen molt bé. Les experiències anteriors en terres italianes, han anat sempre de conya.... I així també podrè practicar el meu italià....
Exactament, faré una ruta per la Toscana (Pisa, Florencia, Cortona, Lucca...)
Encara queda molt per esperar... Però segur que amb tantes eines a l'abast, aquesta, serà una dolça espera....
I vosaltres, on aneu de vacances? I si necessiteu res, ja sabeu: "Elitours al seu servei" ;-D
Em fa gràcia anar a altres blogs i trobar-me escrits on em puc sentir identificada...
Es curiòs, i a vegades penses que aquelles situacions només et passen a tu... Llavors entres a un blogaire diferent i voilá!!!
En aquest cas, no voldria pas, haver de trobar coincidència entre el que pensa i el que li passa el Xexu, però em sembla una mica difícil, perque això representaria que tan ell com jo, com les moltes altres persones que també s'hi han vist reflexades, deixèssim de ser com som. I a certes edats, es pot pulir el caracter o el fer o desfer, i en pots aprendre, però crec que això va molt més enllà.
És complicat!!! Massa, crec... I a vegades, també ens ho fem nosaltres mateixos de complicat, crec que les coses poden ser més senzilles....
Són més senzilles les coses???
No, per mi no ho són.
Però vull/desitjo aprendre, i saber, que cada persona és un món, i te una forma molt particular i diferent a la que nosaltres fem. Que malgrat, poguem tenir punts de conexió entre les persones, sempre n'hi hauran altres de desconexió. Perque cada persona s'ha creat per uns gens diferents... i be.... que igualment mai plou a gust de ningú.
Jo com he dit abans, estic en fase d'aprenentatge encara, però crec que és una lliçó molt difícil d'aprendre.
Voldria però, aconseguir i saber expressar els meus sentiments, i poder dir el cóm m'he pogut sentir en un moment donat, sense ferir a l'altre persona, i sé que potser puc fer un intent de comunicació i expressar el que he sentit, però sé també, que en cada paraula que deixi anar, per sútil que pugui ser i sense afany de fer mal, en el fons, segur que li estaré fent mal, perque com a persones que som, les paraules no ens són indiferents.
Llavors entres en un lema, de no saber qué s'ha de fer en aquests casos, si dir el que penses (tot vomitant/buidant el pap) però corrent el risc de fer-li "mal" a aquella persona sense voler, o no dir-ho (el pap es queda ple i la bola es pot fer més gran...) i l'altre persona no tenir ni p... idea del que ens esta passant pel cap.
Lemes, dubtes i més històries que els humans tenim... sovint en aquesta vida.
Vida que a vegades ens compliquem nosaltres mateixos...
Res, tot torna però al seu lloc, només cal una mica de temps...
Que cada dia tinc més ganes de destapar-me... Que començo a sentir la caloreta... Que ja m'he tret els mitjons, i m'he calçat les meves avarques, Que ja vaig de màniga curta malgrat la dita de .... "Hasta el 40 de mayo no te quites el sayo..." Que cada dia em sorprenc una mica amb les coses que faig i que no pensava mai que arribaria a fer... Avui, un agraïment anònim d'algú que "necessitava" una veu amable, donant consol i informant de tot el que podiem oferir-li. M'hi he estat ben be 20 minuts al telèfon. He plegat tard, però he sortit ben contenta. Abans d'acomiadar-me de la trucada, l'anònima m'ha felicitat. Felicitacions per a que?
L'anònima ha respost: Per a fer be la teva feina, per haver-me explicat tan extensament i haver-me aclarat tots els meus dubtes. Felicitats per qué he trucat a molts llocs, i poques persones m'han atés com tu, Felicitats per que crec que també esta be que t'ho digui algú, el reconeixement d'una anònima et demostra que ho estas fent be. M'has ajudat molt.
Aquelles paraules m'han arribat endins. He sortit tard, sí, però he sortit satisfeta d'haver ajudat a algú que ho necessitava.
Les petites coses són les que ens fan veure les coses d'una altre manera. Són aquests detalls, els que em fan veure-hi més clar...
Que....
Que faig i desfaig... Coses potser impensables...
I això em fa sentir be.
Entre caloreta i ganes d'estiuet, m'adono que he posat molts colors verds al meu dia a dia....
I m'he enrecordat d'una cançó que cantava quan era petita, amb tots els colors de l'arc de Sant Martí
Verd, verd, verd és el vestit que porto verd, verd, verd és tot el que jo tinc perquè m’ agrada el color de les plantes i el meu amic és un jardiner
i també m'he enrecordat del Xesco Boix, que recordo perfectament amb la guitarra, al pati del cole, quan jo deuria tenir molts poquets anys....
I paro, paro de remenar el calaix del records, a aquest altell a vegades oblidat.
Malgrat la gana terrible que m'acompanya sovint, crec que pel demés ho porto força bé. No he hagut de mastegar regalessia, tot i tenir-n'he un tronquet al bolso.
Em vaig comprar uns cigarrets de plastic mentolats a la farmàcia, i segueixen intactes.
El que realment ha sorgit efecte, ha sigut la força de voluntat.
Tot necessita el seu temps, però si realment vols, pots. Això és el que realment importa, poder portar a terme tots els nostres desitjos...
Aqui segueixo, al peu del canó!!! Dia a dia i que en siguin molts més!
No diguis blat, fins que no estigui al sac i ben lligat...
Crec que ja em veig a mi mateixa "castigada", copiant la frase a la pissarra...
Si aquesta lliçó la tinc més que apresa...!!!!
Però Eli, quan les coses no depenen de tu.. No saps que la gent canvia com el temps...??? El que has de fer des del principi, és no fer massa cas...
Que la gent diu molt, i a l'hora de la veritat: Les paraules se les emporta el vent!!!!
Ai... res, res, "que no cunda el pánico"!!!
Hi ha coses que ja no m'amoïnen, però simplement em són curioses, perque em demostren una i altre vegada, cóm són certs personatges...
Res, aqui ho deixo! ;-D
****
D'aqui.. m'en vaig a un altre tema que no té res a veure...
Que sí.. pesats, que sou uns pesats!!! Ha guanyat el Barça... Felicitats culés!
Jo crec que dec ser de les poques persones que no ha vist cap partit... ni tan sols sabia que avui jugava, m'he assabentat pel meu "teacher" que feia broma... Sinó, ni això..
I ara... fent zapping, he vist "l'espectacle" que tenen muntat a la Plaça Catalunya....
Que em sembla molt be les celebracions, però en això es gasta la pasta l'Alcalde de Barcelona...???
Sí, ja! Si de calés n'hi ha pel que es vol, oi???
Res, res, em venia de gust fer el comentari!!!!
Encara us pensareu que sóc del Madrid, o sóc anti Barça... i la veritat és que jo passo bastant d'això, ni del Barça ni del Madrid, això sí, si ha de guanyar algú que sigui de casa.. però no em treuran el son, els resultats, eh? Apa...
En petits instants... veus passar la vida. Quan menys t'ho esperes desapareixes físicament d'aquest món.
És tot tan efímer... i passa tot tan depressa... que a vegades ens oblidem de viure intensament...a cada moment, a cada segon.
Em sap greu oblidar aquesta lliçó tan sovint.... Em sap greu enrabiar-me per tonteries... i oblidar que no es pot perdre ni un preuat segon de les nostres vides....
Intentaré no oblidar aquesta lliçó... Intentaré recordar-ho cada matí, quan aixequi la persiana i vegi entrar la llum del dia... En cada raig de sol, en cada mirada, en cada paraula, en cada sentiment, en cada desig, en cada emoció, en cada petó, en cada somriure, en cada enrabiada.. i...
Cada dia i a tothora.... intentaré no oblidar, aquest detall tan important...
Renunciant a coses que ens agraden, a desitjos-objectius que no es poden complir... A vegades, sacrificis no massa transcendentals, però que també requereixen un mínim esforç.
Això mateix he pensat aquest matí, quan he pujat a la báscula!!!!!
Ara que he deixat de fumar, sumo i guanyo la batalla cada dia.... i al mateix temps, guanyo kilos!!!!! Ja ho sé, ja ho sé... em direu que això no és pas un sacrifici, o almenys no te gran importancia... Però en el fons, sí que la te.... Haig de renunciar a petites coses, a petits grans plaers que m'omplen la vida cada dia... D'acord, el tabac potser no és un plaer, o potser sí... Era un plaer no beneficiòs pel cos... Però igual que no ho és el menjar en desmesura...i no vull dir amb això que sigui bulímica... però coi, a mi m'agrada menjar, i m'engreixo amb excessiva facilitat!!! No hi ha dret!!!
No mengis, no fumis, no beguis (be, almenys l'alcohol i jo no som gaire compatibles)... Quin rotllo!
Val, algú de vosaltres estarà pensant que ojalá tots els sacrificis que fem a la vida, fòssin com aquests, oi? Doncs li dono tota la raó del món...!!! Estic segurissima que hi ha coses molt pitjors, però és clar, sovint es compleix allò que cadascú procura per ell, no sent del tot així, perque mentre tinguem gent al voltant a qui estimar, sempre tindrem de qui tenir cura, amés de nosaltres mateixos.
Ja veig que hauré de fer un pensament, un altre??? No fa ni el mes que he deixat els fums... i ara, també haig de posar-me a fer dieta??? buffffff...... Se'm fa una muntanya!!! I ja no és una qüestió d'estètica, sinó més aviat de salut...
Vols dir Eli, que no en fas un gra massa??? D'acord, d'acord, que "no cunda el pánico", però comença a fer bondat, que sinó et posaràs com una foqueta!!!!
SANTA PACIÈNCIA!!! Ho aconseguiré, segur que sí!!!! Només em cal temps i pacienciaaaaaaaa!!!!
*****************************
Reeditat, 20 minuts més tard....
He rebut aquest correu, i m'ha agradat força, pot semblar una xorrada, però de tant en tant va be deixar-se portar per una injecció de bojeria... O si més, que et facin el recordatori! Anava principalment dedicat a les dones, però jo vull que ens despentinem tots plegats!
VIVIR DESPEINAD@
Hoy he aprendido que hay que dejar que la vida te despeine, por eso he decidido disfrutar la vida con mayor intensidad…
El mundo está loco. Definitivamente loco…
Lo rico, engorda. Lo bonito sale caro. El sol que ilumina tu rostro, arruga.
Y lo realmente bueno de esta vida, despeina…
Hacer el amor, despeina.
Reírte a carcajadas, despeina.
Viajar, volar, correr, meterte en el mar, despeina.
Quitarte la ropa, despeina.
Besar a la persona que amas, despeina.
Jugar, despeina.
Escribir, leer y pensar en temas apasionantes, despeina
Cantar hasta que te quedes sin aire, despeina.
Así que, como siempre, cada vez que nos veamos yo voy a estar con el cabello despeinado…
El anuncio clasificado de este mundo exige buena presencia:
Entrégate, Come rico, Besa, Abraza, Haz el amor, Baila, Enamórate, Relájate, Viaja, Salta, Acuéstate tarde, Levántate temprano, Corre, Vuela, Canta, Ponte linda, Ponte cómoda, Admira el paisaje, Disfruta, y sobre todo, deja que la vida te despeine!!!!
Lo peor que puede pasarte es que, sonriendo frente al espejo, te tengas que volver a peinar.
"Húmedo"? Au, va... Si em arribat cap a les vuit i mitja.. i ja plovia, i amb ganes.... M'agrada veure les terres gironines, perque sempre tenen un verd molt particular, és clar que amb tanta aigua...
M'agrada la caseta de Vilobí, és de fusta. Aqui no es pot dir allò de "a casa del herrero cuchillo de palo", perquè la casa se la va fer el meu company i el seu pare, ja fa uns quants anys... La primera vegada que vaig anar-hi, vaig quedar enamorada, és tant "cuca"...
És un lloc, on pots DESCANSAR, i ho poso amb lletres majúscules, perquè l'únic soroll que es sent, és dels animalets que ronden la nit...
És tot un plaer! Ahir a la nit però, el plaer va ser multiplicat per dos, perque no va deixar de ploure en tota la nit... i sentir les gotetes caure al sostre de la casa, mentres jo estava acurrucada al llit.... us asseguro que és una de les millors maneres que hi ha per quedar-se adormida.
Al matí, m'he despertat amb els primers raigs de sol... i amb el cant dels ocellets... tot un plaer i més si estas acostumat a la ciutat de ciment i al soroll d'ambulancies...
I desprès, amb la càmara a la mà, m'he entretingut a fer algunes fotos...
L'herba estava fresca i mullada,
i és curiòs veure com en el lloc més impensable, pots trobar vida...
